Diàleg, llei... i diàleg i més llei. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha repetit aquest mantra un i altre cop en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres sobre quines mesures prendria l'executiu per impedir el referèndum a Catalunya. "És important saber què es pot fer i què no", ha respost sobre si l'operació per precintar col·legis estava en marxa, o si el govern espanyol agafaria el control dels Mossos d'Esquadra. De Vigo no ha respost, però ha afirmat que el PSOE està "en la mateixa línia" del diàleg i la llei per fer front al repte independentista, preguntat per El Nacional.

La voluntat de sumar els socialistes no és nova. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va afirmar fa unes setmanes que "l'error" del Partit Popular a l'hora de recollir firmes per tombar l'Estatut de Catalunya va ser no coordinar-ne una estratègia. Això va encendre la batalla interna amb l'expresident José María Aznar, que va recordar a Santamaría que el propi president Mariano Rajoy va treballar activament per recórrer el text estatutari. 

Però els socialistes sempre han estat entre dues aigües en tot allò que respecta al procés sobiranista. Van dubtar fins al final al Congrés quan la votació per permetre que l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs, fos jutjat al Tribunal Suprem pel 9-N. Aleshores van decidir sumar-se al PP i Ciutadans, però després van votar a favor de derogar la llei popular que permetia al Tribunal Constitucional suspendre polítics.

Ara és Cs qui invoca el front constitucionalista i que Ferraz també se sumi a la causa, si Rajoy aplica mesures extremes a Catalunya. Ho va fer abans Santamaría en un ple del Congrés, quan va exigir a Meritxell Batet (PSC), "sentit d'Estat" en la causa. 

El govern espanyol vol diàleg, però es nega a reconèixer que aquest no ha fet avenços amb la Generalitat, ni tampoc han concertat cap cita amb el president Carles Puigdemont. "Hauran de ser els ciutadans espanyols i els catalans els qui creguin si és bona, o no, aquesta política, o si cal venir a parlar de finançament, de la targeta sanitària...", es queixava novament perquè el president català no va participar en la reunió de presidents autonòmics, ni tampoc vol ser partícip dels pactes que allà s'hi van subscriure.

Més enllà de les evasives, el govern central sí que tindria un full de ruta per imposar el "no hi haurà referèndum", segons fonts de la Moncloa van divulgar al llarg d'aquesta setmana. El portaveu apel·la a la legalitat, qüestió que obre un ampli ventall de possibles. Per exemple, la Llei de Seguretat Nacional permet agafar el control de la policia catalana, qüestió que el portaveu no ha respost. Tampoc ha donat pistes de les accions del ministeri d'Educació sobre precintar col·legis, tot i que ell és el titular d'aquesta cartera. "Sap vostè més que jo, que sóc un humil portaveu", explicava quan alguns periodistes denunciaven les filtracions de persones de la Moncloa afirmant el que ell ni nega, ni descarta.

L'única negativa que ha donat el representant de l'executiu ha estat sobre l'Operació Pika. "El govern [espanyol] no té res a veure absolutament amb aquest cas. Tot prové d'una denuncia d'una regidora d'ERC. No fem comentaris sobre comentaris, cal evitar posar pressió sobre els jutges", ha tancat.