Contraprogramació cupaire als poders de l'Estat espanyol. Mentre el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, era a la reunió del Consell de les Nacions Unides per als Drets Humans —que se celebra a Ginebra—, l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, l'encarregada de relacions internacionals del partit, Aina Tella, i el periodista independent Juan Gasparini celebraven a la ciutat suïssa —on Anna Gabriel s'ha refugiat per evitar rebre les conseqüències de la justícia espanyola— una conferència que tenia per objectiu "rebatre el que està dient Dastis" i denunciar la repressió que protagonitzen els poders fàctics estatals contra Catalunya, però també contra la ciutadania en general.

Sota el títol "Sobirania de Catalunya i respecte pels drets polítics", Fernàndez ha fet un repàs per totes les jugades que el govern de Mariano Rajoy i la justícia espanyola ha anat fent al llarg d'aquests mesos contra Catalunya i contra la seva ciutadania i institucions, i ha volgut deixar clar als assistents que "en temps de postveritat, l'Estat espanyol manipula el que està passant a Catalunya i en la societat espanyola".

Per començar, ha posat de relleu que "la societat catalana fa vuit anys que es regeix per una llei que mai no es va votar", en referència a l'Estatut que van votar els catalans el 2006, però que quatre anys més tard el Tribunal Constitucional va decidir tombar i modificar.

Va ser precisament en aquell moment que es va començar a incrementar sense pausa la tensió amb l'Estat espanyol. En poc temps, l'alt tribunal ha suspès 40 lleis aprovades pel Parlament, entre elles, la llei de pobresa energètica que va ser votada per tots els grups de la cambra, inclòs el que governa a Espanya, el partit de Rajoy.

Llibertats i drets innexistents

I no només això. També ha fet al·lusió a la pena de presó de tres anys i mig pel raper Valtònyc per unes cançons que, a parer de la justícia suprema, feien enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona o el segrest per part d'una jutgessa del llibre Fariña, en què Nacho Carretero aprofundeix en la història del narcotràfic gallec. Fets que surten de la qüestió catalana i que també demostren com els poders fàctics de l'Estat van en contra de la llibertat d'expressió.

Però també passa contra Catalunya. I molt. Justament per això, Fernàndez ha volgut recordar que "les dues organitzacions civils catalanes, democràtiques i pacifistes més importants estan empresonades" i que, a més, "en nom de la llei, se salten la llei" perquè, ha insistit, "han dissolt un Parlament i han cessat el Govern". 

Després, per més inri, el president espanyol va tirar pel dret i va convocar unes eleccions "perquè guanyessin ells", un fet més que torna a demostrar que, segons ha apuntat el també periodista, "quan diem que no ens podem governar és que no podem governar-nos".

Contradiccions del poder

El pitjor, però, és que, com ha posat de relleu que a Espanya "els delictes terroristes es castiguen amb menys anys de presó que el que fan els polítics catalans de forma pacífica" i, per tant, ha considerat que "utilitzen la lluita contra l'independentisme com a projecte democràtic". 

I la cosa va a més perquè, segons ha volgut fer saber, el jutge que ha empresonat mig Govern, Pablo Llarena, va dir fa quatre anys que la situació catalana no es podia resoldre per la via judicial, però ara "el tripartit del 155 abona aquesta repressió excepcional contra Catalunya". 

A més, Felip VI dona empara a tot això. "El Rei va legalitzar el 3-O el 'a por ellos' d'una suposada policia democràtica", s'ha lamentat Fernàndez, al mateix temps que ha assegurat que, sigui com sigui, "es recorrerà a tots els organismes i el probable és que la situació acabi a Estrasburg".

'El minotaure del 78'

La CUP ja va presentar al desembre un informe sobre la violència institucional de l'Estat espanyol sota el nom El minotaure del 78, que recollia un seguit de xifres que demostren com els del PP i la seva justícia han portat la repressió a totes les instàncies de Catalunya.

Entre elles, les que més destaquen són 832 persones investigades (120 encausats i 712 alcaldes citats per la Fiscalia) i 1.066 persones lesionades per la repressió de l'1-O en 33 municipis. D'aquests ferits, almenys 400 han interposat denúncia. A més a més, han comptabilitzat 67 denúncies d'agressions de l'extrema dreta.

La finalitat de l'informe és fer-lo anar creixent amb tots els pals a les rodes, traves i cops de porta de l'Estat espanyol i donar-lo a conèixer a tot el món. Perquè, segons apuntaven a la presentació, "una de les millors maneres per recuperar aquests drets és informar-nos".

Aquest no és l'única denúncia que avui hi ha sortit a la llum. El Col·lectiu Praga ha elaborat un informe per denunciar al comissari de Drets Humans del Consell d'Europa la vulneració de drets humans a Catalunya per part de l'Estat espanyol durant la jornada del referèndum de l'1-O. Un informe que han subscrit 650 juristes de tot Espanya.