David Cid (Barcelona, 1980) és el número dos dels Comuns al Parlament de Catalunya. Fent tàndem amb la seva presidenta parlamentària, Jéssica Albiach, des que Cid va assumir les funcions de portaveu el 2021, els Comuns ara parteixen com a socis preferents i imprescindibles per al Govern de Salvador Illa. De fet, es van tornar imprescindibles per a l'executiu català en el moment en el qual Junts per Catalunya abandona el Govern de la Generalitat el 2022 i l'aleshores president, Pere Aragonès, aposta per trencar les majories independentistes per fer un viratge cap a pactes amb el PSC i els Comuns. Aquesta legislatura, els Comuns han volgut abanderar la lluita per abaratir el preu de l'habitatge, el principal problema del país seogons la majoria d'enquestes.
Una de les qüestions que hi ha sobre l'agenda política en aquests moments és si es manté, o no, la rebaixa del transport públic. Vostès la setmana passada van assegurar que si no es mantenia no entrarien a negociar els pressupostos. Creu que a data d'avui és acceptable que encara no es coneguin quines tarifes tindrem a partir de l'1 de gener?
Em sorprèn moltíssim que el Govern s'hagi arribat a plantejar apujar les tarifes del transport públic. Té un discurs que l'economia va molt bé, però és veritat que el cost de la vida genera moltíssimes dificultats per arribar a final de mes. Hem traslladat al Govern la nostra exigència que s'ha de mantenir la rebaixa del preu del transport. Estem parlant de la T-Usual i la T-Jove. Som un país on pràcticament ja no es paguen peatges, i, en canvi, sí que es paga pel transport públic, i a més quan tenim les Rodalies absolutament rebentades. No té cap sentit que pugi un 50% i penso especialment en localitats com Mataró, Vilanova, Terrassa o Sabadell, on no estem parlant només de 20 euros més, sinó que anem a 30, 40 o fins i tot amb 50 euros si parlem del Vendrell.
Tot i això, el Govern ja ha assegurat que no és sostenible mantenir les actuals bonificacions i, alhora millorar el servei…
És un cost de 75 milions d'euros i no entenem que un Departament que destina quantitats ingents en ampliacions de carreteres, com ara la variant d'Olot i les Preses d’uns 450 milions d'euros, o que s'estigui plantejant l'ampliació de la C-32, ens digui que és un Departament que no té recursos. Se n'hauria de tenir més si hi ha un hipotètic pressupost del 2026, que encara no hem començat a negociar. Hi ha d'haver una aposta clara per als usuaris del transport públic que cada dia obligatòriament han d'anar a treballar o han d'anar a estudiar. No estem parlant tampoc de la T-Casual. És un escàndol que es vulgui apujar el preu del transport públic quan a les Rodalies la gent no sap si passarà el tren, si arribarà l'hora o si arribarà a l'hora de treballar o estudiar.
Si el Govern manté els descomptes de la T-Jove, però no de la T-Usual, vostès ja s'avindrien de negociar els pressupostos?
Espero que el Govern recapaciti. En aquests moments estem negociant-ho amb el Govern, vull ser prudent. No acceptarem que les tarifes pugin un 50% en cap cas. Nosaltres tenim unes prioritats molt clares, tren i habitatge, habitatge i tren, metro i tren.
Pel que els diu el Govern, es mantenen optimistes?
Ara mateix no tenim acord. Estem a l'espera que el Govern ens presenti una proposta concreta, però jo li dic que la posició que mantenia el Govern fins ara no és la nostra i no l'acceptarem.
Pel que fa a Rodalies, des que hi ha el ministre Óscar Puente creu hi ha hagut un canvi de mentalitat amb les seves polítiques? O creu que se segueix en la línia dels últims anys?
Estem pagant una política del bipartidisme, també de Junts, en el qual la prioritat no ha estat Rodalies, ni els regionals o els Mitjana Distància sinó que ha estat l'AVE. Això ho ha fet el Partit Popular i el Partit Socialista, però també ho va fer Junts, en aquest cas Convergència. La seva gran aposta era l’AVE al litoral. El nostre espai polític sempre ha defensat que Rodalies, Regionals i Mitjana Distància són la prioritat, perquè és el tren que fa servir la gent treballadora. És cert que ara amb el pla Rodalies s'està invertint el que no s'ha invertit els últims 20 o 30 anys, però jo crec que vegades hi ha un desconeixement per part del Ministeri a l'hora de planificar com s'intervenen les infraestructures. També em costa molt d'entendre com qüestions com l'accessibilitat, escales mecàniques, ascensors o la informació no funcioni. Sabem que es necessita temps per invertir, però a la vegada també no té cap sentit que hi hagi talls i, al cap d'uns pocs mesos, es torni a tallar la mateixa infraestructura, com per exemple amb l’R3. La gent no té la percepció que Rodalies estigui millor des que va arribar el Govern.
Però les competències en aquest àmbit són del govern espanyol…
Són competències compartides. Hi ha una manca de sensibilitat per part del Govern, però també del ministre Puente. Les dues últimes més grans notícies sobre infraestructura ferroviària a Catalunya han estat l'anunci d'un nou ramal de la línia de l'AVE i la gran presentació de la llançadora a l'aeroport, que és una infraestructura pensada per als turistes de nou. Això a curt a mitjà i llarg termini crearà un coll d’ampolla sobre les possibilitats que tenen de túnels passant per la xarxa de Rodalies a Barcelona. Crec que moltes vegades, en política d'infraestructures, el Partit Socialista té tendència a intentar recuperar malauradament aquesta coalició del carboni, fins i tot amb Junts o amb el bipartidisme.
En els seus acords de govern amb el Partit Socialista apareix la qüestió del tren orbital o l'eix transversal ferroviari. Quan creu que podríem tenir enllestits aquests projectes?
Jo crec que han començat a caminar. És veritat que el Departament de Territori ha fet uns primers encàrrecs, fruit també de l'acord dels suplements de crèdits sobre els estudis de com hauria de ser aquesta orbital ferroviària. Nosaltres sempre hem dit que la prioritat és l'orbital ferroviària no el quart cinturó. Per sort, en l'acord d'investidura vam acordar que el Quart Cinturó no s’estendria fins a Granollers. Volem parlar amb els territoris i podem començar a construir a partir d'infraestructura ja existent. Hi ha propostes molt interessants que està fent tothom. S'ha avançat amb Rodalies de Lleida. L'orbital ferroviària l’eix transversal ferroviari són una prioritat, com són també els trens tram, com la connexió Blanes-Lloret o el de Tarragona. Quan comencem a negociar en algun moment els pressupostos del 202, serà una de les prioritats sens dubte.
Una de les altres qüestions que vostès han abanderat a aquesta legislatura és l'habitatge. Estan satisfets o contents amb el gir del Govern?
La nostra voluntat és que aquesta sigui la legislatura de l'habitatge. Això és notori i fins i tot ens ho reconeix Junts, que no és que ens tinguin especialment afecte, però crec que això ho reconeixen. Creiem que va massa a poc a poc i li falta valentia. Jo no puc entendre que un Govern que diu que qui la fa la paga i que tingui aquest mantra com un element central de la seva política aprovés un règim sancionador el 28 de gener d'aquest any i tres-cents disset dies després no hi hagi ni una sanció. Només cal entrar a Idealista, a Airbnb o a qualsevol portal per veure que el lloguer de temporada s'utilitza de manera fraudulenta. Hi ha qui se salta la llei d'altre de l'habitatge. És un Govern que fa bandera, que vol ser àgil, reduir la burocràcia i reduir els tràmits. Per tant, no ho entenem. No pot ser que s'estigui utilitzant el lloguer de temporada per saltar-se el límit del preu del lloguer. Això és un escàndol reconegut pel mateix president en seu parlamentària.
Creu que no va prou àgil per la burocràcia o per tenir garanties jurídiques?
Això és una excusa. El ministre de Consum, Pablo Bustinduy, ha posat sancions a grans companyies relacionades amb l'habitatge. A Alquiler Seguro, 3,6 milions de multa Ha fet retirar a Booking 60.000 anuncis fraudulents d'habitatges turístics, però també s'ha atrevit, per exemple, amb una gran companyia aèria com Ryanair, amb una multa de 175 milions d'euros. Jo crec que falta valentia per part del Govern i, per tant, nosaltres no acceptem excuses. Creiem que s'ha de construir més habitatge protegit, perquè el problema és que no s'ha fet. En aquest cas, Junts per Catalunya, que sempre és molt crític amb les nostres polítiques d'habitatge, va fer 50 pisos a l'any. És a dir, 560 pisos durant 10 anys que Junts per Catalunya ha gestionat la política d'habitatge en aquest país, que és competència exclusiva de la Generalitat.
A Barcelona se n'han construït prou els últims anys?
No era competència nostra, però Barcelona en va fer 8.000. Es pot ser absolutament tot el crític que es vulgui amb nosaltres, però el que no se'ns pot dir és que no poséssim des del 2015 l’habitatge com a màxima prioritat. La primera mesura que pren,aleshores, l'alcaldessa Colau i la seva regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, és la limitació dels pisos turístics i, en aquest cas, també d'infraestructura hotelera a ciutat. Se'ns va dir de tot. Ara, la majoria d'ajuntaments estan, no només limitant els pisos turístics, sinó que es plantegen retirar llicències de pisos turístics. Els Comuns només a Barcelona en van fer 8.000, Junts a tota Catalunya només en va fer 560. En el seu moment va ser gestionat pel president Rull, Violant Cervera, Damià Calvet o Puigneró. És un problema sobretot de manca de parc públic. És dir de fet, la llei del dret a l'habitatge del 2007 situava que havíem d'arribar al voltant del 15% de parc d'habitatge de protecció oficial. Això no s'ha fet. Hi ha d'haver construcció d'habitatge protegit de lloguer, però també s'ha de posar límit a qui creu que bàsicament avui l'habitatge és com si fos una acció de la borsa i que això dona una rendibilitat, segons el Banc d'Espanya, del 16%.
Què n'espera el resultat de la comissió per prohibir la compra especulativa?
Cal posar límits a qui entén que pot acaparar habitatge. S'està construint un monopoli. Avui a Catalunya la propietat privada no està garantida perquè el problema és que la classe mitjana, la classe treballadora, no pot accedir a la propietat privada. És a dir, els grans fons voltor, els grans inversors o els grans tenidors estan limitant l'accés a la propietat privada. Avui una persona normal, fins i tot una família treballadora, no es pot comprar un habitatge. No se'l pot comprar perquè els preus estan disparats. Per què? Perquè pràcticament el 60% de les hipoteques, que és una cosa increïble, es paguen al comptat. Una família treballadora realment no pot pagar la hipoteca al comptat.
S'hauria de replantejar el mercat lliure europeu d’habitatge?
Ha d'haver-hi límits. Insisteixo, crec que hi ha d'haver límits. El mercat ha d'estar regulat com hi ha molts mercats que estan regulats, com ara el de l'energia o el del transport. No estem en contra, evidentment, que hi hagi iniciativa privada. Hi ha d'haver una part de construcció d'aquest part d'habitatge protegit que sigui per part de l'Incasòl. Però el que no pot ser és que un habitatge competeixi amb lingots d'or. Que, evidentment els llogaters han de poder cobrar un preu just pel lloguer? Sí, jo crec que ara el lloguer és de 1.500, 1.700, 1.800 per un pis de 70-80 metres quadrats. Crec que és un escàndol. O, per exemple la gent que es veu abocada a llogar habitacions s'està pagant 700 o 800 euros per una habitació.
No té por o el temor que amb la prohibició de la compra especulativa d'habitatge desincentivi l'oferta per part del sector privat?
Tots els indicadors diuen que no és un problema d'oferta. Una cosa és l'habitatge de protecció de lloguer, que se n’ha de construir més. En canvi, les polítiques del Madrid d’Ayuso, que és augmentar l'oferta, no hi ha regulació. Madrid, per exemple, va molt més per endavant de Catalunya en aquest model d’un autèntic campi qui pugui per accedir a l'habitatge. Hi ha una dada que crec que és impactant: l'1% dels propietaris concentra el 25% de l'habitatge de lloguer a Catalunya. Cada vegada és més un mercat més concentrat. El que s'està construint a un oligopoli, mentre que una de les bases de la política liberal és la lliure competència.
Una de les qüestions que denuncia no només aquests oligopolis, sinó els petits arrendataris és la burocratització a l’hora de lloguer un pis, construir un habitatge…
Tot el que sigui agilitzar tràmits per impulsar la construcció d'habitatge d'HPO, estem disposats a parlar-ne.
Jo no parlo d'HPO, sinó des del sector privat. D’una persona que té dos, tres, pisos tingui facilitat a l’hora de llogar un habitatge o vendre’l…
El que està realment desprotegit és el llogater. Pot haver-hi exemples concrets d'aquests i s'han de resoldre si hi ha qüestions concretes, però el gran problema que tenim en realitat no és aquest. El gran problema que tenim és una fuga d’una bona part del mercat de lloguer cap al lloguer de temporada o cap al lloguer d'habitacions per saltar-se els topalls del preu del lloguer. Llavors, és a dir, els pisos volen. Fins i tot les immobiliàries no tenen ni temps de situar un anunci. Jo no puc entendre per què Junts per Catalunya no vol regular el lloguer de temporada. Em costa moltíssim d'entendre.
La setmana que ve s'ha d'aprovar al Parlament de Catalunya la regulació del partit governamental del lloguer de temporada…
Malauradament, un mes més tard, gràcies a Junts per Catalunya...
El Consell de Garanties Estatutàries avala la norma, però recomana fer un parell de modificacions. Concretament, l'obligatorietat de la pròrroga automàtica dels pisos de protecció oficial en zones tensionades. Tenen previst fer algunes modificacions?
L'avala jo diria de manera molt contundent, especialment pel que fa al lloguer d'habitacions, que és la llei marc. Estem intentant resoldre aquestes recomanacions. La idea és fer-ho conjuntament amb els quatre grups que vam impulsar la modificació del decret. La idea és que ho fem a través d'una modificació de la llei del dret a l'habitatge, i això és el que estem treballant i espero que arribem a aquest acord.
Canviem de tema. Com valora la gestió del Govern a la crisi de la pesta porcina?
Hem de saber exactament què ha passat i, per tant, nosaltres estem molt a l'espera a l'expectativa de quin és l'origen. Si és un origen que arriba d'un altre país de la Unió Europea o ens trobem davant d'un cas que bàsicament el que ha passat és que l'origen és el centre de l'IRTA de Cerdanyola. El que sí que li estem insistint molt al Govern són les ajudes al sector, que han d'anar condicionades al manteniment dels llocs de feina. Després, que les mesures que es prenguin no agreugin el problema, com ara amb la necessitat de reduir el 50% dels porcs senglars del país. L'origen no són els senglars. Aquí el que és més important és que la pesta porcina no arribi les granges. A Europa no hi ha cap cas que la pesta porcina hagi arribat a les granges via els senglars, ha arribat via els humans. Per tant, això és molt important. En el cas d'Itàlia, la pressió sobre la població de senglars va estendre l'àrea en la qual tenien precisament la pesta porcina africana. Nosaltres entenem que és un altre debat. Quan acabi aquesta crisi sí que crec que hi ha d'haver una reflexió del país de sobre si no estem posant tots els ous de la mateixa cistella amb la indústria porcina, ja sigui pels impactes ambientals que té, però també pels riscos que té. Potser hem de començar a plantejar-nos si no hem de diversificar.
Creu que el president Illa hauria d’haver tornat del seu viatge a Mèxic?
Ho va dir la nostra presidenta del grup, Jéssica Albiach: si jo fos la presidenta la Generalitat a mi m'hauria agradat estar a Catalunya. No sé si això ha tingut un impacte o no sobre la gestió de la crisi. Jo la sensació que tinc és que no. Això sí, hem trobat a faltar més protagonisme del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que no està per les sancions de Consum per l’incompliment a la llei d’habitatge. No sé on està…
Parlem d’immigració, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, va assegurar fa uns dies que Catalunya necessita immigració, responent una mica als discursos d’Aliança Catalana i Vox. Comparteix aquest posicionament?
Amb això som molt clars nosaltres. No compartim ni el discurs de Junts, ni el discurs d'Aliança. Nosaltres som 8 milions de catalans.
Creu que el discurs de Junts i Aliança és el mateix?
S’assembla poderosament. Només cal veure les declaracions d'aquests dies de l'alcalde de Vic o l'alcalde Sant Cugat, o fins i tot el mateix secretari general de Junts, Jordi Turull. En aquesta competència, Junts no hi guanyarà res, té totes les de perdre. Jo no sé si serem 10 milions o no, no ho sé. Per a nosaltres el debat és quins recursos necessitem per tenir uns serveis públics forts i per mantenir Catalunya cohesionada. Jo no comparteixo aquesta moral de derrota de país, que diu que la immigració és una amenaça per al català. Si arribem a ser 10 milions de catalanoparlants és una fortalesa. Per a nosaltres preservar i defensar el català és una prioritat, però el boc expiatori d'això no pot ser la immigració. És a dir, hi ha recursos al país. La banca, per exemple, en els primers nou mesos de l'any va tenir un benefici de 25.000 milions d'euros. Aquest és el debat que hem de tenir. Com tenim una societat més robusta, com tenim un pla de barris més potent per cohesionar els barris, com tenim, evidentment una millor educació i aquí és on hauríem de centrar-nos. En el mandat d'Aznar va arribar molta més immigració a Espanya i a Catalunya de la que està arribant ara. Junts el que ha de fer és començar a posar límits a Aliança Catalana, que no els està posant. A mi em sembla increïble, i em sembla absolutament fora de lloc, la manca de respecte amb la qual Sílvia Orriols parla del president Rull o del president Puigdemont. Jo estic als antípodes de Junts per Catalunya, però és una força democràtica. El president Rull ha estat a la presó per defensar el que es va fer l'octubre del 2017, i el president Puigdemont està a Waterloo. Què ha fet Sílvia Orriols? Mantenir la bandera espanyola a l'Ajuntament de Ripoll perquè no l'inhabilitin. Si no es vol posar els límits a Junts-Aliança nosaltres els posarem. Jo demano que Sílvia Orriols parli amb respecte del president Puigdemont i del president Rull. És una vergonya el que fa Sílvia Orriols i els detalls, pràcticament personals, de com parla cap al president Rull i el president Puigdemont.
També vull fer una crida a Junts: Junts i alguns dirigents comencen a parlar que el problema és que a Catalunya hi ha dos extrems. No. Això és normalitzar Aliança. La nostra formació política està als antípodes de Junts, però la meva tradició política, a banda que va lluitar per la democràcia, va construir el model d'immersió lingüística, va contribuir al fet que Catalunya tingués una policia autonòmica com són els Mossos d'Esquadra. Nosaltres hem defensat sempre l’autogovern. Aquí hi ha Aliança i Vox, que venen a qüestionar com ha estat i com s'ha construït Catalunya i el que és Catalunya. Per a mi, Vox i Aliança són dues formacions polítiques en què no es pot arribar a acords i, evidentment el seu discurs s'ha de combatre.
Però creu que ha funcionat el cordor sanitari cap als dos partits fins ara?
El cordor democràtic és imprescindible. Primer perquè no arribin al poder. És a dir, no és el mateix els Estats Units amb Trump, que no. El problema és que el cordó democràtic no ha funcionat perquè Sílvia Orriols és l'alcaldessa de Ripoll. Ella mateixa ho ha dit per activa i per passiva: Ripoll és una plataforma i la seva prioritat no és Ripoll ni el que passa a Ripoll.
No creu que ella amb això es pot victimitzar i en treu benefici?
És que ella es victimitza per tot. Sílvia Orriols té un discurs i té una altra pràctica. Sílvia Orriols retira el finançament públic del partit de Ripoll, però aquí el cobra. Cobra del Parlament de Catalunya, tot i que rep recursos del Parlament de Catalunya, però molts dies no la veig a la Junta de portaveus. Molts dies, és veritat que hi va l'altra diputada d'Aliança, però molts dies no venen. A les comissions no venen. Nosaltres també som un grup que té sis diputats. Al nivell proporcional, nosaltres no anem tres vegades més a les comissions que a l'Aliança Catalana, anem molt més. Té totes les pràctiques de la casta Per tant, jo crec que, és a dir, el cordó democràtic és imprescindible? Sí. És suficient? No.
El Govern ha d'entendre que la millor manera de respondre i frenar l'extrema dreta, tant a Sílvia Orriols com a Vox, és, per exemple, la convocatòria del pla de barris o reforçant la nostra sanitat. Aquesta gent defensa, per exemple, expulsar la dona del meu cosí, que és d'origen pakistanès. Va néixer aquí, però el seu pare és pakistanès i el seu pare viu aquí. O per exemple el fill de la meva cosina, que juga a la Penya i que el seu pare era cubà, però ha nascut aquí. És que no és només que parlem de si podem arribar als 10 milions, és que aquesta gent, dels 8 milions que som, li'n sobren dos.
Creu que el president Illa ha utilitzat Aliança per desgastar l’oposició? Sobretot a Junts…
Jo crec que se li dona, en general, massa centralitat. Puc estar d’acord que el president ja li donen per mi una excessiva centralitat, però també ho fan els mitjans de comunicació. Té dos diputats. Ja veurem les enquestes, però Aliança Catalana no governarà ni al mig ni al llarg termini, perquè no hi ha cap suma possible que els ho permeti. També crec que s'està construint un relat que no és cert, perquè l’altre dia amb el CEO tothom va situar Aliança en el focus, però a Catalunya les esquerres sumen. És l'únic país d'Europa on s'està llançant un missatge com si el país estigués en una especial decadència. La franja alta de PSC, ERC i Comuns sumem 69 escons, un més que ara. La franja baixa 66, però és igual perquè fins i tot amb la CUP sumem. Crec que és molt més dura amb determinats postulats Aliança Catalana que Vox.
Passem a la legislatura estatal. Com valora les últimes detencions de persones vinculades al Partit Socialista? Creu que el president Sánchez hauria de començar a plantejar convocar eleccions tenint en compte que hi ha hagut dues persones que eren els seus números 3 en diversos períodes que han acabat a la presó?
Nosaltres ho hem dit, estem davant d'un greu cas de corrupció i és evident que a nosaltres ens preocupa. Hem situat una línia vermella molt clara. I l'hi hem traslladat també al president Sánchez i també ho hem fet en públic. El nostre límit és si estem davant d'un cas de finançament irregular del Partit Socialista. Si estem davant d'això, nosaltres creiem que la legislatura no té cap sentit en continuar. Ara bé, també som conscients que no tenim gens de pressa perquè arribi l'extrema dreta al govern, perquè tinguem un president que sigui Feijóo i, evidentment, un vicepresident que sigui Abascal. Això seria incendiar Catalunya de nou, anar contra el català, i el que representa el nostre autogovern. A nosaltres ens preocupa tant, o més, els casos que hi ha hagut d'assetjament dins del Partit Socialista i la manca de resposta immediata que hi ha hagut. Crec que amb això cal ser també implacable.
Si aquests casos els tingués el PP, vostès dirien exactament el mateix?
En el cas del PP, podríem anar enumerant els casos de corrupció i no acabaríem. Al final el PP és una màfia. El PP és un partit que ha estat condemnat. És l'únic partit d'Espanya que ha estat condemnat per corrupció pel mateix partit. Per tant, no vull jugar a “l'i tu més”. Si estem davant d'un cas com el que va passar amb el Partit Popular de finançament irregular no tindria cap sentit que poguéssim continuar la legislatura.
No creu que la legislatura ja està acabada tenint en compte que el president Sánchez i el seu govern ja no compten amb una majoria que els faci confiança?
Ens queda molta feina per fer. El gran debat que tindrem ara una altra vegada és si puja, o no, el salari mínim. Moltíssima gent que cobra salari mínim no li és indiferent si nosaltres estem al govern, o no. Hem de fer una reflexió. Jo crec que és difícil que Catalunya torni a tenir una aritmètica política en la qual li permeti avançar tant com hem pogut avançar, perquè tots ho sabem. Si hi ha una altra aritmètica, per exemple, s'ha acabat el català al Congrés o les possibilitats que el català arribi a ser oficial a Europa. O, per exemple, si tenim possibilitats d'avançar en un nou sistema de finançament just i singular, és amb aquest govern. Però també per drets dels catalans i catalanes. Puc entendre que hi hagi incompliments per part del Partit Socialista i que Junts sigui exigent, però el que no entenc és quins compliments hi ha per part del PP i Vox. Per què arriben acords, per exemple en matèria fiscal? Per què negocien? Per què negocia Junts amb el PP i Vox? Què ha complert? A mi em sembla bastant lacerant la imatge de Sánchez-Llibre, del president de la patronal, agraint i posant al mateix sac de l'agraïment a Junts, el PP i Vox. Nosaltres també moltes vegades sabem que costa molt que el Partit Socialista compleixi els acords, però crec que a la legislatura pràcticament li queden dos anys i jo crec que Catalunya necessita victòries.
Creu que Sánchez aguantarà fins al 2026?
No ho sé. És Sánchez i, per tant, ho desconec. Necessitem és un govern que tingui una agenda que doni resposta, per exemple els dos grans problemes que tenen Catalunya i Espanya, que és l’habitatge i el cost de la vida. Si és un govern que arriba el 2027 i la gent té la percepció que ha estat capaç d'intentar resoldre la crisi de l'habitatge i millorar la seva situació i també el cost de la vida, crec que és un govern que té possibilitats de revalidar-se.