L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'acomiada aquest dissabte d'Elisenda Paluzie. I ho fa després de quatre anys al capdavant de la principal organització de la societat civil a Catalunya. Una etapa que no ha estat senzilla: després de prendre el relleu de Jordi Sànchez a principis de 2018, Elisenda Paluzie va haver de fer front a la repressió de l'Estat posterior al referèndum de l'1 d'octubre, marcada per la presó i l'exili, i a l'ombra de l'article 155. El punt més àlgid va ser la resposta a la sentència dels presos el 2019, a més de l'organització de les tradicionals manifestacions per la Diada l'11 de setembre. Però també ha estat un període amarg, amb una pandèmia que ha desmobilitzat l'independentisme i una estratègia del Govern d'Aragonès abocada a protagonitzar un diàleg impossible amb La Moncloa, que ha obligat el moviment a estancar-se. Paluzie deixa el seu càrrec precisament en aquest moment, si bé el CatalanGate ha servit per a revifar tèbiament el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Aquest serà l'escenari que es trobarà al davant la persona que la substitueixi a la presidència de l'Assemblea. I és que, ara mateix, hi ha tres noms que sonen amb molta força: Jordi Pesarrodona, Dolors Feliu i Julià de Jòdar. Són els candidats que van acabar en primer, segon i tercer lloc, respectivament, a les eleccions de la setmana passada. Aquests comicis van servir per definir quins serien els nous 73 membres del Secretariat Nacional, que és l'òrgan director de l'entitat, i són aquests representants els que dissabte mateix, reunits tot el matí a Vilafranca del Penedès, debatran qui pren el relleu. L'anunci s'espera que es faci públic cap a les 13 hores, tot i que tot dependrà de les dificultats que mostrin les converses. A més de la nova presidència, també es donaran a conèixer els altres càrrecs principals de l'entitat, la vicepresidència, la secretaria i la tresoreria.

Ara bé, malgrat l'ordre dels resultats, totes les opcions estan obertes. I és que la presidència no recau automàticament sobre el candidat més votat. Els comicis tan sols serveixen per valorar quins noms han estat més aclamats per la militància i ajuden a entreveure com acabarà tot i quins perfils tenen més probabilitat de sortir-ne escollits. Val a dir, a més, que els resultats aquest any han estat molt ajustats i repartits: els 2.306 vots de Pesarrodona van seguits dels 2.188 per a Dolors Feliu i els 1.997 de Julià de Jòdar. Gairebé tots els següents candidats han superat els mil vots, de manera que això significa que els tres més aclamats han rebut un 11,98%, un 11,37% i un 10,37% dels sufragis totals. La diferència, doncs, és mínima.

Qui són Pesarrodona, Feliu i de Jòdar?

Jordi Pesarrodona (Sant Mateu de Bages, 1960) és activista i pallasso, famós per haver estat acusat de desobediència greu després de col·locar-se dret al costat d'un guàrdia civil el 20 de setembre de 2017 amb un nas vermell. També va ser regidor d'Esquerra Republicana a Sant Joan de Vilatorrada abans d'abandonar el 2019 tots els càrrecs institucionals i el partit d'Oriol Junqueras per mostrar la seva disconformitat amb l'estratègia dels republicans, allunyada de la unilateralitat i la desobediència. La seva victòria el dissabte passat va ser inesperada, i posteriorment, en una conversa amb ElNacional.cat, ja va subratllar que ell s'oferia a presidir l'Assemblea, explicant que se sentia "referendat" pels electors. "Jo vull postular a la presidència perquè em sento amb tot el dret a fer-ho", va afirmar. Ara bé, s'obria clarament a allunyar aquesta presidència dels personalismes, i advocava per un protagonisme compartit amb altres membres. "Cal unitat i mà estesa a tothom, no és l'hora de discrepàncies", llançava.

Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), activista i advocada, és de fet qui millor es posicionava de sortida per a guanyar aquelles eleccions. Va ser lletrada de la Generalitat, havent estat directora dels Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la institució durant vuit anys, entre 2011 i 2019. També ha tingut experiència política, amb militància a Convergència Democràtica de Catalunya i al PDeCAT entre 2008 i 2018, i es va presentar a la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 2015. Recentment, ha destacat pel seu activisme a la mateixa Assemblea i al Consell per la República, que va abandonar fa només unes setmanes per a prioritzar la seva cursa a rellevar Paluzie. Més enllà, ha estat professora de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, i ha publicat diversos llibres de temàtica independentista, com ara Manual per la independència el 2013 i Octubre al carrer el 2018.

I Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és activista i escriptor, autor de nombroses novel·les i altres publicacions, entre les quals hi ha destaquen Fot-li que som catalans i Cop de CUP: Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular, publicat juntament amb el cupaire David Fernàndez. Aquesta temàtica no és casual, i és que de Jòdar ha estat vinculat políticament amb els anticapitalistes: va concórrer amb ells a les eleccions municipals del 2011 i a les parlamentàries del 2012, abans de sortir elegit diputat per la formació tres anys després. Ara bé, el seu període a la cambra catalana va acabar-se ben aviat, quan va renunciar a l'acta de diputat en el marc de l'acord assolit entre la CUP i Junts pel Sí. En la seva faceta d'escriptor, també ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i VilaWeb.

Hemeroteca de les anteriors eleccions

L'experiència de les anteriors eleccions, des de la fundació de l'Assemblea el 2010, obre la porta a qualsevol escenari. Carme Forcadell va ser elegida presidenta després d'acabar en cada ocasió com la candidata més votada per les bases. Ara bé, les sorpreses van arribar el 2015 i el 2016. En el primer any, va ser l'escriptora i traductora Liz Castro qui va imposar-se als comicis, amb 5.093 vots, però finalment va ser Jordi Sànchez, qui havia acabat en quarta plaça amb 4.640 vots, qui va acabar sent nomenat president. L'any següent, mateix escenari: Castro va tornar a guanyar-li la partida a Sànchez, aquest cop per una diferència molt més ajustada (4.071 a 4.005), si bé va ser el segon posicionat qui va tornar a fer-se amb el lideratge de l'Assemblea. Elisenda Paluzie va recuperar la 'normalitat', sent elegida a la presidència després de guanyar les eleccions els dos cops. Però tot plegat demostra que l'escenari d'aquest dissabte, tot i la victòria de Pesarrodona, es presenta totalment obert.