Després de les tres patacades electorals entre el 2023 i el 2024 (a les municipals van perdre representació a molts municipis, entre els quals Tarragona i Lleida; van quedar-se sense representació al Congrés dels Diputats i van passar de 10 a tan sols 4 diputats al Parlament, insuficients per una majoria independentista i innecessaris per a Salvador Illa per aprovar les seves mesures (per les quals en té prou amb ERC i els comuns), la CUP va començar un procés de refundació anomenat Procés de Garbí. En aquest asseguraven que tot, menys els seus principis fundacionals, estava a debat, inclòs el nom de la formació anticapitalista. La "nova CUP" continuarà sent la CUP, tot i que des de finals del 2024 té un secretari general, fet que suposa un canvi molt rellevant, i aquest diumenge, en un acte a Capellades, presentaran la seva nova imatge. Serà el tret de sortida de la formació liderada ara per Non Casadevall, per a les eleccions municipals. Aquestes s'han de celebrar l'últim diumenge de maig del 2027 i en les quals aspiren a recuperar regidors a alguns punts clau de Catalunya i a mantenir l'alcaldia més important, la de Girona, amb Lluc Salellas al capdavant amb el projecte Guanyem Girona.
Una nova imatge que reflecteixi una nova fase: més madura i sòlida
La CUP, doncs, no canvia de nom, però sí d'imatge. I aquest diumenge, a Capellades, a banda d'un nou logo i un nou lema, engega una "nova etapa" amb un "projecte renovat", asseguren des de la formació, per tenir una organització actualitzada que pugui afrontar els reptes d'un país que, d'ençà que els tres primers diputats anticapitalistes van entrar al Parlament el 2010, ha canviat radicalment.
El nou logotip, expliquen, és resultat d'un "procés de renovació i actualització estratègica, que parteix de la lectura dels nostres aprenentatges, però també d'una anàlisi més acurada de la situació en què es troba el país". En aquests moments, Catalunya ha perdut la majoria independentista que va tenir durant una dècada llarga al Parlament, la governa un president socialista des de la Generalitat i hi ha alcaldes del PSC en tres de les quatre capitals. L'objectiu de la nova imatge és doncs poder "projectar" aquesta nova CUP i que la formació sigui representada com un "projecte més sòlid, consolidat i madur". Amb tot, l'estelada que protagonitza el logotip que durant anys ha acompanyat els anticapitalistes no desapareix, sinó que avancen que serà "ben visible, protagonista" però redissenyada.
Candidats abans de finalitzar l’any
El lema que han escollit els cupaires per encetar aquesta nova fase és "construir el país", amb el qual encaren els dos anys que queden fins a les municipals del maig del 2027, que seran clau per veure quin és el rumb que pren la formació: si aconsegueix remuntar després d'un cicle dolent o si no canvia el rumb. En aquest sentit, tenen el repte de tenir elegits els candidats a les alcaldies de les principals ciutats de Catalunya abans que acabi aquest 2025: el 2023 van presentar Basha Changue a Barcelona; Eva Miguel a Tarragona i Rubén Cobo a Lleida. Cap dels tres va aconseguir entrar als consistoris. En les eleccions al Parlament, un any després, també van perdre els seus diputats a les demarcacions de Lleida i Tarragona i van veure reduïda la representació per Barcelona i Girona. D'aquesta manera, no amaguen que la seva màxima prioritat en aquests moments són les eleccions als pobles i ciutats de Catalunya, en ser un partit que es reivindica com municipalista. El 2023 van aconseguir 17 alcaldies, entre les quals també hi ha Berga, un dels feus dels anticapitalistes.
Lluny de les grans ciutats, la CUP es veu especialment forta en les zones rurals i ha detectat un creixement als pobles d’entre 400 i 9.000 habitants. Per això, consideren que la seva fortalesa és una “proposta política feta des de i per a les zones rurals del país”. Caldrà veure quins seran els resultats en aquestes àrees en les eleccions del 2027, davant el creixement d’Aliança Catalana després d’entrar al Parlament. Tot i que aquestes dues formacions són antagòniques (la CUP va pactar una reforma del reglament per poder constituir un grup propi a la cambra i no haver de compartir grup mixt amb Sílvia Orriols) anys enrere els cupaires aconseguien bona part dels seus vots entre l’independentisme més crític amb les formacions tradicionals i que cridava a la ruptura amb l’Estat. És una borsa de votants a la qual ara també vol seduir Aliança Catalana, que a diferència del 2023, quan va aconseguir l’alcaldia de Ripoll, es presentarà a molts més municipis arreu del país.
Un punt d’inflexió amb el PSC?
L’acte d’aquest diumenge a l’Anoia té lloc setmanes després que al Parlament es produís un acord inèdit. La CUP, tot i no ser necessària per aprovar la mesura, va arribar a un acord amb el Govern a través de la conselleria de Territori i Habitatge per a la regulació dels lloguers de temporada. Pocs dies després que la CUP exigís la dimissió de la consellera del ram, Sílvia Paneque, pel caos de Rodalies, la diputada Laure Vega va signar amb ella el pacte, del qual també en participaven ERC i els comuns. I tota la part esquerra de l’hemicicle va donar suport a una proposta del PSC, inclosos els quatre diputats de la CUP, una imatge que poc temps enrere era impensable. Caldrà veure si durant els pròxims mesos aquesta es podrà repetir. En alguns temes sembla complicat, per no dir impossible, ja que està previst que Salvador Illa tregui del calaix l’ampliació de l’aeroport del Prat, del qual la no en volen sentir ni parlar. L’organització pot tenir un secretari general, baratar d’imatge i pactar amb el PSC, però hi ha algunes coses que no canvien.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!