Carles Riera, vicepresident tercer de la Mesa del Parlament en aquesta legislatura, i els exdiputats Albert Botran i David Fernández, van ser, juntament amb l'exlíder del partit Anna Gabriel, els càrrecs de la CUP que van ser espiats amb el programari Pegasus en el marc del Catalangate. Ara, la formació anticapitalista ha reclamat, a través d'un escrit al jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que instrueix la causa per l'espionatge que van patir els independentistes, que es desclassifiquin els documents del CNI que fan referència a les intervencions telefòniques de Riera, Botran i Fernández. Segons remarca el partit en un comunicat, aquesta petició ja es va fer en el moment en què es va formular la querella, l'abril del 2022, pocs dies després que esclatés l'escàndol del Catalangate amb una seixantena d'independentistes espiats, però llavors el jutge la va deixar sense resoldre. El partit recorda en el seu comunicat que van acudir a l'Audiència Provincial i la Secció Sisena perquè es pronunciessin sobre la seva petició de desclassificació i aquesta va resoldre a favor seu, però avui el jutjat 32 encara no ha resolt.
Els cupaires es mostren "decebuts" per la falta de col·laboració tant de la justícia com del govern espanyol per aclarir els fets sobre l'espionatge a independentistes. Bernat Salellas, exdiputat i advocat dels querellants de la CUP ha lamentat que "a quasi dos anys de l'inici de les accions judicials per Pegasus estem molt decebuts dels resultats de la investigació judicial". Salellas insisteix en el fet que el partit ha hagut de presentar multitud de recursos, però "els òrgans judicials no estan investigant, ni la fiscalia està impulsant la investigació ni tampoc el govern de l'Estat". Per altra banda, en el seu comunicat la CUP es fixa que mentre les seves peticions de desclassificació estan encallades, les fetes pels jutjats 20 i 29, que instrueixen les causes per l'espionatge contra càrrecs d'ERC com l'eurodiputada Diana Riba o el president del grup parlamentari Josep Maria Jové i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja s'han resolt.
El govern espanyol rectifica i envia els documents
En el cas del president Aragonès, el passat 16 de gener el govern espanyol va autoritzar la desclassificació parcial dels documents. Ahir dimecres es va saber que l'Executiu de Pedro Sánchez retardaria l'entregada d'aquests arxius al jutge encarregat del cas Pegasus. Concretament, va enviar un ofici al magistrat en el qual l'informava que s'havien desclassificat les resolucions del Tribunal Suprem que van donar permís al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per intervenir el mòbil del líder d’ERC, però no les hi havia adjuntat. Aquest dijous, però, la situació ha canviat i el jutjat ha rebut les resolucions, segons ha confirmat el TSJC. L'entrega dels documents s'ha produït 24 hores abans que l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, declari com a investigada pel cas per videoconferència des de Madrid.