Després de setmanes d'immobilisme, la CUP entra al joc. El diputat Carles Riera ha anunciat aquest divendres que els anticapitalistes s'obren ara a participar en la negociació que han engegat Esquerra Republicana, Junts, PSC i comuns amb l'objectiu de protegir el català a les escoles, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de castellà. Ara bé, ha posat una condició clau: que l'executiu de Pere Aragonès convoqui una taula amb la comunitat educativa per a dialogar sobre aquest acord. "El Govern ha de crear i convocar una taula de negociació amb la comunitat educativa, com sindicats, estudiants i famílies, per tal de dialogar i acordar una solució efectiva de resposta a la sentència, que blindi la immersió i garanteixi la vehicularitat de la llengua catalana".
Un avís que arriba, doncs, enmig de les negociacions engegades aquesta mateixa setmana per les quatre formacions que el 24 de març van anunciar un acord que pretenia reformar la Llei de Política Lingüística amb l'objectiu de protegir el català, si bé aquell text reconeixia la presència del castellà a les aules, per la qual cosa va generar dures crítiques d'alguns sectors de l'independentisme, inclosa la CUP. Davant d'aquell cop de realitat, els de Carles Puigdemont van anunciar ràpidament que es desmarcaven del pacte. Ara bé, aquest dijous els republicans i Junts van establir una nova proposta, que ja no passa per reformar la Llei de Política Lingüística, sinó que aposta per aprovar una nova llei que permeti protegir el català. L'objectiu és fer-ho en el pròxim ple, que té lloc la setmana que ve, davant de la data límit imposada pel TSJC aquest 31 de maig. El PSC i els comuns han analitzat i treballat el document des d'ahir i, de moment, s'han mostrat disposats a acceptar-lo si hi ha canvis.
Aquest acord a quatre, doncs, podria convertir-se aviat en un acord a cinc: "Si aquest marc negociador es produeix amb la comunitat educativa i el Govern el crea, nosaltres podem participar-hi amb les nostres propostes". Així s'ha explicat Riera, en declaracions a l'ACN, que ha volgut remarcar aquest punt. "Només podrem plantejar la nostra proposta i la nostra alternativa en una taula de negociació en què segui la comunitat educativa. Si això passa i nosaltres hi som, òbviament estarem oberts a escoltar altres propostes, altres iniciatives i altres formes d'iniciativa legislativa que garanteixin els mateixos objectius de blindatge de la immersió". Més enllà, el diputat també ha volgut subratllar que aquest diàleg ha de ser "franc i sincer", i ha recordat que queda "poc temps", però considera que hi ha "dies i el cap de setmana per treballar".
La CUP ha mantingut converses les últimes hores amb ERC i Junts, que han fet arribar propostes legislatives als anticapitalistes. Tot i això, el grup de Riera considera que de moment cap iniciativa plantejada per aquests partits garanteix el blindatge de la immersió: "Encara es mouen en el terreny d'adequar-se i adaptar-se a la sentència del TSJC, que imposa el 25%", ha advertit. La CUP, doncs, insta el Govern a aprofitar els pròxims dies per convocar la comunitat educativa a una taula per negociar la resposta als tribunals. A l'horitzó, una setmana "clau" per al futur de la llengua. No es descarta la convocatòria d'un Consell Executiu extraordinari, ni tampoc que dilluns hi hagi una Mesa i Junta de Portaveus també extraordinàries.
Canvi d'estratègia
Aquest moviment de la CUP constata un canvi d'estratègia. Fins ara, la formació s'havia mostrat inamovible, i no acceptava cap altra opció que no fos fixar el català com a única llengua vehicular. La setmana passada, i després que es conegués que Junts es desmarcava definitivament de la modificació de la Llei de Política Lingüística, la diputada Nogay Ndiaye ja va demanar als de Carles Puigdemont, a ERC i als comuns que abandonessin els socialistes i se sumessin a la seva proposta. Ara bé, la resta de grups ja ha mostrat la seva negativa a aquesta opció. Així, els cupaires s'han sentit clarament sols davant de les negociacions entre les quatre formacions, com ja va compartir ahir el mateix Carles Riera, que va denunciar a TV3 que se sentien "volgudament i explícitament exclosos" perquè "ningú els ha convocat mai a cap reunió".