Jordi Cuixart esgota l’última instància abans d’acudir a la justícia europea. Aquest divendres, la seva defensa ha presentat el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional perquè anul·li la sentència del procés. El recurs ha estat liderat pel seu advocat Benet Salellas però amb la col·laboració de catedràtics i professors catalans i de la resta de l’Estat. A l’alt tribunal espanyol li fan dues peticions: que “expulsi” el delicte de sedició del Codi Penal i que el president d’Òmnium Cultural sigui immediatament alliberat. Això sí, tenen la vista més posada a Estrasburg que a Madrid. “És l’última oportunitat que té la justícia espanyola per homologar-se als estàndards europeus de drets humans”, ha sentenciat Salellas.
L’equip legal de Cuixart ha fet una presentació del recurs a Madrid, després de registrar-lo. El seu advocat, Benet Salellas, ha fet principalment dues peticions al Tribunal Constitucional. En primer lloc, que “expulsi” el delicte de sedició del Codi Penal i declari inconstitucionals els termes "autoritaris" en què s’ha aplicat als presos polítics catalans. “No existeix a cap país europeu un delicte de sedició com es castiga a Espanya. És un fòssil jurídic”, ha denunciat. En segon lloc, mentre aborda la qüestió, “ha de posar Jordi Cuixart en llibertat immediatament”.
“Tot el que ha succeït és una operació d’Estat, utilitzar el càstig perquè l’independentisme deixés de protestar”, ha assegurat Benet Salellas, que ha assenyalat que tot el procediment ha estat “excepcional”, amb una “constant alteració de les regles del joc” que ha deixat els condemnats desemparats. “La raó d’Estat, de protegir la unitat d’Espanya i castigar els qui la discuteixen, ha desplaçat el dret i s’ha col·locat per sobre la llei, la mateixa Constitució espanyola i els drets fonamentals”, ha alertat.
Davant tot això, el lletrat de Cuixart ha dit que aquest recurs d’empara al TC és un “epíleg de la justícia espanyola”, que fins ara ha tingut “moltes oportunitats” per a tancar la carpeta d’aquest cas. “És l’epíleg, és l’última oportunitat que té la justícia espanyola per homologar-se als estàndards europeus de drets humans”, ha conclòs.
Del recurs hi han participat diversos juristes, com el catedràtic de dret penal de la Universitat de Jaén, Guillermo Portilla, la catedràtica de Dret Constitucional a la UB, Mercè Barceló, el professor de Dret Penal de la Universitat de València, Javier Mira, o el professor de Dret Constitucional a la Universitat de València, Albert Noguera.
L’esperança, a Europa
Marcel Mauri ha tocat de peus a terra i ha admès que no n’esperen res de la justícia espanyola. “Nul·la confiança", ha resumit el vicepresident d’Òmnium Cultural, que ha defensat que “és justament a Europa on esperem trobar aquesta justícia que ens ha estat negada a l’Estat espanyol”. Ha recordat diversos pronunciaments internacionals, com el d’Amnistia Internacional o Nacions Unides per a demanar l’anul·lació de la sentència del procés, l’absolució dels presos i una llei d’amnistia que “anul·li totes les causes obertes”. La reforma del delicte de sedició com a “solució personal” no seria suficient per a Cuixart. Ha denunciat el que considera “una autèntica operació d’Estat per posar fi a protestes cíviques i pacífiques”.
La protesta, “termòmetre” d’una democràcia
Els juristes que han col·laborat en el recurs han posat el focus en la vulneració de drets fonamentals, com el dret de reunió, en la interpretació que s’ha fet de l’ordre públic i en la mateixa figura del delicte de sedició. El catedràtic de la Universitat de Jaén, Guillermo Portilla, ha reclamat la modificació del Codi Penal perquè, com a molt, sigui castigat amb penes d’un o dos anys de presó, com a la resta d’Europa. El professor de la Universitat de València, Javier Mira, ha recordat el “paper fonamental” que va tenir la sedició per a reprimir les protestes durant el franquisme. El també professor de la UV Albert Noguera ha alertat que la sentència “parteix d’un concepte d’ordre públic més propi de règims autoritaris”. Finalment, la catedràtica de la UAB Mercè Barceló ha advertit que l’exercici del dret de protesta és “el termòmetre d’un Estat democràtic”.