El grup de Cs al Parlament ha registrat aquest dilluns una moció que demana a la Cambra de declarar "il·legal" l'1-O i les declaracions d'independència del 10 i del 27 d'octubre per estar emparades en les lleis del referèndum i de transició democràtica suspeses pel Tribunal Constitucional (TC).

"Els dies 6 i 7 es setembre de 2017 van ser els dies més negres per a la democràcia a Catalunya dels últims quaranta anys", comença el document al qual ha tingut accés Europa Press i que relata com en el ple d'aquells dies no es va permetre consultar el Consell de Garanties Estatutàries sobre ambdues lleis.

El grup de Cs considera que en aquell ple es va dur a terme "un catàleg de veritables aberracions jurídico-polítiques que van recordar els moments més foscos de la història europea del segle XX".

Per això, demana el Parlament que, votant un dels punts de la moció, expressi el seu "profund rebuig pel cop d'estat de la democràcia" i proclami que la llei i les sentències dels tribunals incumbeixen a tots els ciutadans inclosos els representants polítics.

En l'aniversari de l'1-O, demana que el Parlament reconegui que "el presumpte referèndum de l'1 d'octubre i els intents de declaració d'independència dels dies 10 i 27 de desembre" es van realitzar a l'empara de les lleis aprovades en aquest aquest ple i suspeses després pel TC.

"El presumpte referèndum del dia 1 d'octubre i les declaracions d'independència derivades, així com tot intent de reconèixer o implantar els seus presumptes resultats, són il·legals, antidemocràtics i manquen de valor en la nostra ordenació jurídica i de tota legitimitat democràtica", conclouen.

Respectar sentències i lleis

En un altre apartat del document, exigeixen que la Cambra es comprometi a respectar les sentències dels tribunals i les normes democràtiques -concretament, la Constitució, l'Estatut, les lleis de desenvolupament estatutari i el Reglament del Parlament-.

A més, demana al Parlament de "restaurar el seu lloc institucional i dignitat" com a màxim òrgan de representació dels catalans, ja que, segons sosté, li han retirat als grups les seves funcions obstruint el normal funcionament de la Cambra.

Dimarts hi ha un ple per abordar el dictamen dels lletrats sobre la suspensió de diputats i, a continuació, el Debat de Política General, però la moció es debatrà i es votarà en el següent ple que es convoqui.

"Decisió presa en un despatx en la penombra"

En l'efemèride de l'1-O, defineixen aquella jornada com una votació convocada "ignorant radicalment la legislació i la distribució de competències aplicables, per intentar donar una aparença de democràcia al que havia estat en realitat una decisió presa per uns quants en un despatx en la penombra".

Recorden que per poder gestionar-la el Govern va crear la Sindicatura Electoral de Catalunya nomenant a membres d'aquest òrgan que no van tenir "ni la decència ni el coratge per presentar-se davant de la Cambra" i assenyalen que un d'ells va ser ella actual vicepresident del Parlament, Josep Costa.

"Van prefigurar, així, el caràcter fantasmagòric d'aquest organisme. Es va nomenar a uns cognoms sense rostre", critiquen, i també retreuen al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que no actués contra el que consideren un atemptat als drets dels diputats.