"El alcalde de Lérida lo que está haciendo es iniciar un proceso para modificar una ordenanza de espacio público de convivencia y dice que en la calle no puedes ir desnudo ni te puedes tapar la cara"; "Yo, en Lérida, cuando he ido, no me he encontrado a gente con burka". Fins a dos cops el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha utilitzat el concepte "Lérida", en castellà, en l'entrevista d'aquests dimecres a Onda Cero, tal com va fer en campanya electoral del maig del 2024.

Això ha provocat l'enuig, novament, de diputats com Marta Vilalta, que ho considera una "vergonya". "Més enllà del tema de fons, que el president Illa digui LÉRIDA és una vergonya. Fixeu-vos que el periodista, Carlos Alsina, diu Lleida, com ha de ser!", ha dit la diputada republicana, que ha assegurat que el president "no pot utilitzar els topònims en castellà". "Defensar la llengua i el país també passa per aquí", ha assegurat. D'altra banda, la diputada de Junts Carme Renedo també ha carregat contra Salvador Illa i ha demanat explicacions al conseller Vila: "Què en fem d'aquest president? Què en faran del Pacte per la Llengua? Aquest govern tan i tan compromès amb la llengua, no acaba de saber ben bé per quin país treballa, per quina llengua", ha etzibat la diputada juntaire. 

 

En l'entrevista, Salvador Illa ha expressat que, tot i que "personalment no li ha agradat el burca", ha considerat que iniciatives com l’ordenança de convivència a Lleida no han tingut un component racista. Ha defensat que aquestes mesures busquen regular l’ús de l’espai públic —com evitar anar amb la cara tapada o despullat— i que han inclòs garanties per protegir els drets fonamentals, també en l’àmbit religiós. Segons ell, no es tracta d’anar contra cap símbol religiós concret ni d’una actitud discriminatòria.

Alhora, ha remarcat que respecta la llibertat religiosa i el marc constitucional, però manté la seva opinió personal contrària a veure persones amb la cara coberta al carrer. Tot i això, ha evitat entrar en debats que ha considerat alimentadors de discursos d’odi, especialment perquè ha assegurat que "aquesta situació no és habitual a Catalunya". En lloc d’això, ha apostat per centrar-se en problemes concrets i evitar marcs ideològics que puguin haver fomentat la polarització.