Junts encara no ha celebrat el seu primer aniversari des que es va constituir com a partit i ja acumula indicis suficients per armar una crisi que apunta directament al secretari general. De moment la remor de descontentament entre alguns dirigents que s'escolta des de fa dies a la discreta seu que la formació ocupa a l'Eixample de Barcelona ha desembocat avui en una iniciativa, sense reivindicació coneguda, per escapçar el lideratge de Jordi Sànchez.

Les raons del malestar intern són múltiples, es concentren en algunes de les cares més conegudes del partit, i s'han anat acumulant com a material altament inflamable durant setmanes. El detonant final ha estat, però, la reflexió del secretari general sobre l'1-O. "Soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència", va escriure Sànchez al diari Ara, en resposta a un article previ del president d'ERC, Oriol Junqueras.

Les protestes per aquestes paraules de Sànchez es van disparar directament des de la direcció del partit. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, la vicepresidenta de Junts Elsa Artadi, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis... Als seus pronunciaments públics, s'hi van sumar a través de les xarxes militants de base per discrepar-ne obertament.

Dimissió de Sànchez

Aquest divendres la temperatura, però, ha pujat uns graus més. S'ha posat en marxa una recollida de signatures per demanar la dimissió immediata de Sànchez o bé que sotmeti el seu càrrec a la votació dels afiliats. La raó és el que descriuen com a "inadmissibles declaracions" del secretari general. "Les seves declaracions són un insult de cara al poble que va exercir el seu dret a vot arriscant les seves vides, un insult per als exiliats, presos i represaliats i una manca de respecte per als afiliats", denuncia.

Ningú no ha assumit la responsabilitat de la iniciativa, que ha desvelat Europa Press, però ningú no dubta a l'hora d'assenyalar molts possibles pares i mares.

Descontentament divers

El fet és que el descontentament que s'ha anat covant contra Sànchez ha aconseguit unir sectors que fins ara rivalitzaven al partit, des de dirigents provinents del PDeCAT fins a alguns noms de l'ala considerada més dura.

La negociació del Govern, que en el darrer tram Sànchez va assumir en primera persona amb Pere Aragonès, va encendre una bona part del malestar. D'una banda, els negociadors, entre els quals figurava Artadi, es van molestar en trobar-se desplaçats i no ser informats sobre l'evolució de les converses amb Aragonès; d'una altra, també l'acord amb ERC va provocar un intens debat quan es va portar a l'executiva del partit i va fer evident la contrarietat provocada per qüestions concretes, com la pèrdua de la conselleria de Cultura que va retreure Borràs.

Això no obstant, el pacte es va ratificar a la direcció sense sotmetre-ho a votació i posteriorment va rebre un ampli suport de les bases.

Consellers i càrrecs

A aquest episodi s'hi va afegir la irritació de dirigents que s'han vist apartats del nou Govern o sectors que no es consideren prou representats. Els noms que s'havien d'incorporar al gabinet d'Aragonès en representació de Junts van ser decidits per Sànchez, en conversa amb Carles Puigdemont i els presos de Lledoners. El gest d'Artadi de descartar entrar a l'executiu i concentrar les forces a la batalla per l'Ajuntament de Barcelona es va llegir en aquesta clau de descontentament a la direcció.

La passada setmana la tensió latent dins del partit va provocar un sorprenent pols amb la presidenta del Parlament per decidir el portaveu adjunt del grup parlamentari que es va acabar ventilant en una votació en què el diputat Josep Rius es va imposar al candidat de Borràs, Francesc de Dalmases.

Puigdemont

Tot plegat ha acabat convergint en la protesta interna que s'ha impulsat al partit davant la declaració sobre l'1-O.

Dilluns, els protagonistes d'aquests episodis es veuran les cares a l'executiva del partit on no es descarta abordar aquest debat. A més, la previsió és que el mes de juliol hi hagi el primer consell nacional de Junts, després que aquest òrgan s'ha acabat de constituir les darreres setmanes. Mentrestant, però, totes les mirades esperen algun moviment del president del partit, Carles Puigdemont.

 

A la imatge principal, el secretari general del partit, Jordi Sànchez. / Sergi Alcàzar