Crit d'alerta dels ajuntaments. L'augment del cost de la vida ha provocat un augment increment notable de les despeses. Això ha obligat als alcaldes de bona part dels grans municipis del país a apujar impostos i incrementar la pressió fiscal a la ciutadania en les ordenances fiscals. Els consistoris d'arreu del país estan aprovant durant les últimes setmanes les ordenances fiscals que regulen les taxes i impostos que s'imposen a la ciutadania. La influència de l'Índex de Preus de Consum (IPC) en les noves ordenances ha fet elevar encara més la preocupació en el món local, que demana un nou sistema de finançament al Govern de la Generalitat i al govern espanyol. 

Des de la pandèmia de la covid, la inflació s'ha disparat i això ha provocat un increment de les despeses per als ajuntaments. La llum, l'aigua, les escombraries... són serveis bàsics que han vist incrementar-se el cost. Això, juntament que el Tribal Constitucional tombés a finals del 2021 una de les principals vies de finançament per al món municipal com és la plusvàlua, ha fet que els ajuntaments hagin hagut d'augmentar l'Impost de Béns d'Immobles (IBI), la principal via de finançament dels ajuntaments. 

83,7 milions d'euros més que el 2021

Des de l'Arc Metropolità, organització formada pels ajuntaments de Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, estimen que per prestar exactament els mateixos serveis el 2022 van gastar 83,7 milions d'euros més que el 2021, tal com explica El Periódico. La diferència més rellevant respon a l'increment de l'IPC (24,2 milions) i a la pèrdua de la plusvàlua (26,4 milions), de la qual només es va recaptar el 46,64% del previst després de la sentència del Constitucional. De fet, segons el Ministeri d'Hisenda, la pèrdua durant el 2022 va ser d'uns 830 milions d'euros.  La Diputació de Barcelona va aprovar el passat dijous 26 d'octubre un pla per injectar 75 milions d'euros als municipis de la demarcació de Barcelona per tal d'evitar dèficits. 

L'Associació Catalana de Municipis, presidida per l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, ha subratllat que l'infrafinançament es veu agreujada en contextos econòmics complexos, com ara l'actual. A més, un dels altres elements que remarquen des del municipi català és el de les competències no obligatòries que acaben assumint ajuntaments per delegació o per incompareixença d'altres administracions i que únicament els genera despeses, com ara les guarderies municipals. El món local també demana gestionar almenys un 15% dels fons europeus com a mesura per solucionar l'infrafinançament a curt termini. 

Un dels altres elements que se sumen a la incertesa del món local de cara el 2024-2025 és sobre les previsions dels ingressos estatals. Segons el Ministeri d'Hisenda els consistoris estan planificant ja d'acord amb els ingressos extraordinaris dels recursos derivats de la liquidació del 2022, sense que encara estigui aprovat el nou marc europeu i nacional. És a dir, sense que s'hagin fixat objectius d'estabilitat de la "regla de despesa" que podria arribar a suposar un reequilibri. 

Exemples de municipis on s'apuja l'IBI

Malgrat que Barcelona no hagi pogut aprovar les ordenances fiscals per la manca de suport al govern Collboni, la majoria de consistoris sí que ho ha fet. A tall d'exemple, l'Hospitalet ha pujat l'IBI un 3%; Castelldefels i Gavà, un 9%; Cornellà i Sant Boi, el 7%; el Prat, un 10%; Santa Coloma de Gramenet, un 5%; a Rubí, un 12%; a Cerdanyola, un 11,6%. En aquesta línia, la capital del Maresme, Mataró, ha augmentat un 3,5% l'IBI, mentre que a l'Alt Maresme alcaldes de 10 municipis s'han vist obligats a incrementar aquest impost entre un 5% i 7%. 

Al Penedès, Vilanova i la Geltrú l'ha pujat un 4,5%, mentre que Igualada l'ha augmentat un 11%. A Girona creixerà un 3,6%, mentre que a Lloret de Mar un 11,5% i Platja d'Aro un 13%. Tarragona ha apujat l'IBI un 7,5%, mentre que a Reus ho ha fet un 12,5%.

Una de les excepcions és Lleida, que baixarà un 2%, malgrat que augmentarà un 5,8% la resta de taxes. Tàrrega, per la seva banda, han congelat les seves taxes i la Seu d'Urgell l'ha apujat un 3,5%. L'Ajuntament de Vielha i Mijaran va aprovar una actualització general del 14,9%.

També apugen les taxes de la brossa

Pel que fa a l'impost de la brossa, Roses el pujarà un 50% i a Girona, Salt, Lloret o Sant Feliu de Guíxols, un 25%. Encara que no és l'únic, un dels motius d'aquest creixement és adaptar-se a la nova normativa supramunicipal que dictamina que, a partir de l'any 2025, els ajuntaments han de cobrir els costos de recollida, transports i gestió de residus. Amb tot, la taxa d'escombraries pujarà un 12% a Tarragona, un 14% a Reus, un 14% a Tàrrega, un 19% a La Seu d'Urgell, un 33% a Rubí, un 30% a Gavà i un 2,5% a Vilanova i la Geltrú.