La polèmica va incendiar les xarxes i part de l'opinió pública amb el tuit de l'Estat Major de la Defensa commemorant com a efemèride el 18 de juliol, és a dir, el cop d'Estat franquista, que es qualificava d'"alçament cívico-militar". L'exèrcit va rectificar amb un altre tuit, però els grups al Congrés van forçar la compareixença de la ministra Maria Dolores de Cospedal per demanar-li explicacions. La qüestió és que la piulada ha deixat al descobert un debat de més envergadura i és que el 18-J es venia celebrant també en temps de govern del PSOE, que tampoc el va eliminar.

Així s'ha excusat la ministra de Defensa durant la seva assistència extraordinària a la comissió d'aquest dimecres. Cospedal ha dit als socialistes que, potser, els encarregats de recopilar efemèrides haurien passat per alt aquest perquè es devien refiar de la Llei de Memòria Història (2005), impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero. "Per molt que alguns clamin ara irats i que quan van tenir la competència no van fer res", ha dit la ministra del Partit Popular, sobre els 12 anys en què s'ha celebat per part dels socialistes, i inclús, quan Julio Rodríguez, de Podemos, era JEMAD.

Els socialistes s'han sentit directament interpel·lats, i sobretot Zaida Cantera, que abans de ser diputada va formar part de les Forces Armades. Cantera ha denunciat que a l'Exèrcit aquest tipus de qüestions no es resolien amb un tuit –perquè no són fruit d'una decisió del moment– sinó que les efemèrides responien a un procés llarg de revisió administratiu. Aquí ha lamentat que no s'havien demanar responsabilitats als alts comandaments de l'Exèrcit resposables de l'àmbit, i ha denunciat que en els quatre anys del PP no s'havia suprimit la commemoració. 

La coincidència entre els principals partits espanyols no ha passat per alt per a ERC, qui ha assenyalat la "malaltia" del franquisme per "reconèixe's a si mateix". Els republicans han explicat que el succés era "odiós" perquè va suposar la sang de milers de persones durant la guerra i la dictadura. És més, han relatat que havia provocat moltes morts en caps militars. Per tant, veia un insult commemorar el dia perquè "va ser una acció per destruir l'exèrcit espanyol", ha dit sobre el pronunciament de Francisco Franco, reivindicant els comandaments fidels a la República. 

La portaveu de Defensa del PDeCAT, Miriam Nogueras, ha qualificat l'orde militar de "apologia del cop franquista" i s'ha queixat que no hagi tingut conseqüències, alhora que el govern espanyol sí actuava amb el procés sobiranista. "És indecent que la contundència que no tenen amb els qui enalteixen la dictadura si la tinguin amb els polítics i ciutadans de Catalunya que pacíficament volen ser un Estat", li ha dit a Cospedal. "S'ha normalitzat allò que en altres països com Alemanya o Itàlia seria impensable. L'exèrcit està sotmès al control del govern", ha reblat.

Juan Antonio Delgado, d'Unidos Podemos, ex Guàrdia Civil, ha recollit el guant de Nogueras i ha retret a la ministra l'enterrament del general Sanjurjo a Melilla, o la seva visita a la tomba d'un aviador franquista. "Observo en vostè certa passivitat quan passen aquests fets", ha afegit. Per això, ha demanat mesures perquè no torni a passar. Aquí s'hi ha sumat Mikel Legarda, del PNB. I desde Ciutadans, Miguel Gutiérrez ha dit a Cospedal que no s'hauria produït cap polèmica si hagués obert una investigació sobre el succés abans per resoldre aquesta situació.

Davant la insistència dels grups, Cospedal ha explicat que l'Institut d'Història i Cultura Militar ja havia revisat fins a 2.390 efemèrides, d'ençà va començar la tasca al 2004. Ara bé, la ministra ha marxat insinuant que no veia necessària la sessió, recordant la tasca que els cossos de seguretat havien dut a terme els mesos de juliol i agost. I per treure ferro a la polèmica del tuit, el diputat del PP, Ricardo Tarno, ha tancat que les forces armades havien intentat usar un llenguatge "desenfat i habitual", però que "no tornaria a passar".