Els missatges que se senten en la campanya electoral de Madrid han fet saltar les alarmes de l'opinió pública estrangera. Un exemple el trobem en el diari italià Corriere della Sera, que dedica un ampli reportatge a la disputa entre l'esquerra i la dreta que es viurà a les urnes el 4 de maig i ho compara amb l'episodi més recent de la història espanyola que va marcar una profunda divisió: la Guerra Civil del 1936 al 1939.
El titular amb què obren és revelador: "La batalla electoral a Madrid que fa tornar Espanya als anys trenta". I ho subtitula així: "Dimarts que ve, voten a l'àrea metropolitana de la capital enmig d'amenaces i alarmes. Els populars van cap a la victòria, però necessitaran la ultradreta de Vox". Les referències històriques són una constant. També viatgen a la Revolució dels Clavells a Portugal el 25 d'abril del 1974, per explicar que els socialistes, amb Pedro Sánchez i Ángel Gabilondo al capdavant, es comparen amb aquells que es van "alliberar de la dictadura feixista des de Lisboa mentre Franco moria l'any següent a Espanya".
Titular del 'Corriere della Sera'
L'article, escrit pel periodista Aldo Cazzullo, dona per fet que la candidata popular Isabel Díaz Ayuso guanyarà, però necessitarà el suport de Vox. A la vegada, defineix Unidas-Podemos com un partit en hores baixes: "Pablo Iglesias va dimitir com a vicepresident espanyol per optar a la capital i salvar el que queda del seu partit, en caiguda lliure. No és casualitat que la superin les estrelles de Més Madrid, que presenten una doctora, Mónica García, portaveu de la línia de la penalització".
Per tot plegat, considera que Madrid és, ara mateix, una "batalla ideològica" que ja es cuina "des de l'època Zapatero" però amb l'afegit actual de la crisi derivada per la Covid-19. Il·lustra la dreta i l'esquerra amb exemples costumistes: "Ayuso, la dona de la dreta, vol reobrir la plaça de toros amb una solemne cursa de braus. A Ángel Gabilondo, l’home de l’esquerra, li agradaria tancar-ho gairebé tot".
I com a tercer actor, Vox: "El PP té el problema de Vox, que no només recull els vots dels nostàlgics, sinó també i sobretot dels joves dividits entre xarxes socials i restaurants al barri Salamanca, el barri més ric de la ciutat". Perquè els lectors italians entenguin les posicions, ho resumeix de forma gràfica: "Dimarts es decidirà si manté oberts els seus bars, els seus museus i la seva plaça de toros, però en el fons també s'haurà de triar entre dues idees d’Espanya que segueixen sent enemics irreductibles".
En aquest retrat, Cazzullo explica com Madrid s'ha transformat des de la Guerra Civil fins ara i ha donat la volta: "La qüestió és que Madrid, l’última fortalesa obrera i estudiantil que es va rendir a Franco, des de fa 25 anys cap aquí és una illa de la dreta. Aznar el va convertir en el centre econòmic d’Espanya. Des d'aleshores, la capital ha estat un forat negre que ha atret riquesa i energia de la resta del país, inclosa Catalunya". I malgrat definir la capital com el centre del "clima d’intolerància, de xoc ideològic i de deslegitimació mútua", a la vegada situa aquestes eleccions com a "maleïdes i fascinants". I des del retrat cronològic, conclou que Madrid és "el passat que no passa".
Fotografia de portada: Imatge del clima que es vivia a Madrid el 1936 / Font de referència: VAAMONDE, J.L. Salvamento y protección del tesoro artístico español durante la guerra, 1936-1939 (1973) / ARGERICH, I. y ARA, J. Arte protegido: memoria de la Junta del Tesoro Artístico durante la Guerra Civil (2003). IPCE, Ministerio de Cultura y Deporte