La corbata verda (encara que la combinés amb camisa blanca) escollida pel Rei per presidir la final de Copa entre el Barça i el Sevilla no era una picada d'ullet partidista a l'equip andalús. El color de l'accessori respon a l'acrònim “Visca el Rei d'Espanya” (V.E.R.D.E.), símbol indumentari adoptat pels alfonsins (partidaris del Duc de Cadis) per identificar-se quan la dictadura franquista no permetia verbalitzar el crit de joia. Aquesta vegada, la corbata verda va servir a Felip VI per contestar sense dir ni piu a les estelades i al gran xiulet que va rebre l'himne espanyol.
Els ulls
Comença a sonar l'himne i amb ell, l'esperada xiulada. Malgrat la solemnitat que exigeix l'himne (posició ferma de respecte), crida l'atenció cap a on es dirigeixen les mirades de Felip VI i el president de la Generalitat. Puigdemont gira el cap completament observant la graderia del Barça d'on procedeixen els xiulets (està més còmode amb aquell espai que no pas amb el que ocupa a la llotja); Vicente del Bosque torça lleument el coll (el pot la curiositat) i el Rei només hi dirigeix una mirada que somriu amenaçadora (us estic vigilant, me les pagareu).
Somriure tens
No hi ha cap ofensa més gran que somriure a algú quan l'altre espera que estiguis emprenyat i ofès, perquè el somriure passa a interpretar-se com una burla o un desafiament. Letícia va dibuixar aquest somriure a la boca en arribar al seu seient (no m'importa que ens xiuleu).
Tanmateix, per saber si un somriure és sincer o fals n'hi ha prou amb observar els ulls. Perquè se somriu amb la mirada i no tant amb la boca. La reina mostrava un somriure tens (llavis rígids) i ulls molt oberts (quan riem de veritat, els ulls s'estiren); així que la seva interpretació de “no m'importa gens, estic per sobre de tots vosaltres” no era gens creïble. El somriure estava tan petrificat a la cara que li va costar adonar-se'n que sonava l'himne d'Espanya i havia de mostrar una expressió més solemne (seriosa). Un exemple de somriure sincer (només ulls), encara que fos maliciós (tanca els llavis perquè no se li escapi la rialleta), és el d'Artur Mas a la Copa del Rei de l'any passat.
Puigdemont no aplaudeix
Acabat l'himne, el president de la Generalitat es va entretenir amb els botons de la jaqueta (no n'hi havia motiu perquè estava cordada perfectament) per no aplaudir després de l'himne espanyol. Podia haver-se quedat sense fer res (massa agressiu), però la incomoditat d'estar en “territori enemic” el va empènyer a dissimular l'ofensa als assistents (gest de respecte però no de submissió).
Xiulada
Potser a mig estadi se li va rebentar el timpà (crec que l'himne es va sentir des d'Austràlia) però van aconseguir que l'estrepitosa xiulada quedés més o menys dissimulada. Vicente del Bosque no va poder evitar posar-se la mà al lòbul per protegir l'oïda.
Aniversari
Per molt Rei que siguis, celebrar el 12è aniversari de casament al futbol és rònec i motiu de divorci.
#JosóclaCamacho
Si Alícia Sánchez Camacho estira més el coll es desnuca. Encara sort que portava les arracades d'anella de choni per fer de contrapès.
Aquest post es va publicar originalment a Política i Moda.