El Ple del Tribunal Constitucional segueix dividit en el debat sobre la possible inconstitucionalitat del confinament domiciliari durant el primer estat d'alarma decretat pel govern espanyol el març del 2020 a causa del coronavirus. Els magistrats de l'alt tribunal es van reunir aquest dimarts per intentar arribar a un acord, però la decisió continua encallada i es preveu que es reprenguin les deliberacions aquest dimecres per intentar arribar ja a una resolució.

El debat pivota sobre la ponència d'un dels magistrats, Pablo González-Trevijano, text en el qual ell proposa declarar inconstitucional el confinament domiciliari, el que suposaria la suspensió d'un milió de multes i, alhora, obligaria els successius executius estatals a decretar un estat d'excepció en comptes d'un d'alarma quan s'hagi d'adoptar una decisió d'aquest tipus, molt vinculada a la restricció dels drets fonamentals.

Els detalls de la ponència

El debat sorgeix fruit d'un recurs presentat per Vox al Tribunal Constitucional fa més d'un any en què el partit d'ultradreta denunciava que el primer estat d'alarma suposava una "flagrant violació" de la Constitució per "utilitzar de forma abusiva i injustificada" l'estat d'alarma. La formació que lidera Santiago Abascal defensava que "quan es vulneren els drets de reunió, manifestació i educació, el que s'ha de fer és canalitzar-ho a través de l'estat d'excepció". Cal recordar, però, que Vox va votar a favor al Congrés de la primera pròrroga de l'estat d'alarma.

En el seu escrit, el ponent Pablo González-Trevijano proposa declarar inconstitucionals els articles 1, 3 i 5 de l'article 7. En aquests, s'establia que les persones només podrien circular per les vies d'ús públic per anar al supermercat, a la farmàcia, als centres sanitaris, a treballar, a cuidar a persones dependents i a entitats financeres. El confinament domiciliari va tenir vigència des del 14 de març fins al 4 de maig de 2020.

La ponència del magistrat considera que les mesures més restrictives del decret d'estat d'alarma s'haurien d'haver decretat a través de l'estat d'excepció, que també es contempla en l'article 116 de la Constitució. De fet, el govern té la prerrogativa de poder aprovar un estat d'alarma, d'excepció o de setge, sempre que el Congrés dels Diputats també hi doni suport.

Així doncs, el debat se situaria en si el primer estat d'alarma va suposar una suspensió total de drets fonamentals o simplement es tractava d'una limitació d'aquests, i això sí que permetria emparar-ho a través de l'instrument de l'estat d'alarma. Si el TC s'inclinés per la primera opció, en part donaria la raó al recurs presentat per Vox.

El Constitucional va admetre a tràmit el recurs a principis del mes de maig de 2020 i, durant el mes de juny d'enguany, els magistrats van disposar de la ponència de González-Trevijano. En aquell moment, el debat ja es va posposar. 

El diari El País explica que la divisió és tal que hi ha un empat entre cinc magistrats (tres progressistes i dos conservadors) que sostenen que hi ha prou amb l'estat d'alarma, mentre que uns altres cinc són partidaris d'articular aquestes mesures a través d'un estat d'excepció (els cinc són conservadors). Es desconeix, encara, el sentit del vot de la vicepresidenta del TC, Encarnación Roca (va ser escollida a petició del PSOE). Si no hi hagués acord i es rebutgés la ponència, s'hauria de redactar una nova ponència i la decisió trigaria encara més mesos.

 

Imatge principal: El Passeig de Gràcia, buit en ple estat d'alarma el mes de març de 2020. Europa Press.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat