El Vaticà va viure aquest dijous un dia històric. Per què és tan important la pregària conjunta del papa Lleó XIV i el rei Carles III? És una imatge que no es veia des de fa... uns 500 anys! Han passat gairebé cinc segles des de la fundació de l'Església anglicana, però aquest dijous un papa catòlic i un rei britànic han tornat a resar junts després de tant de temps. En aquesta trobada per a la història es va parlar de la pau, del medi ambient i del camí cap a una cristiandat unida de nou.
El monarca i governador suprem de l'església d'Anglaterra va arribar al Vaticà al matí, acompanyat en tot moment per la reina Camila —vestida rigorosament de negre, tal com indica el protocol. Tots dos van ser acompanyats al Palau Apostòlic per mantenir una trobada de 45 minuts amb el Papa, i després una altra reunió amb el secretari d'Estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin. Segons la Santa Seu, entre els temes tractats en la segona trobada hi ha "el compromís comú de promoure la pau i la seguretat davant dels desafiaments globals", així com la protecció del medi ambient. "Al·ludint a la història de l'Església del Regne Unit, no ha faltat una reflexió conjunta sobre la necessitat de continuar i promoure el diàleg ecumènic", van afegir.
Una paraula clau: ecumenisme
Precisament, aquesta va ser la paraula clau de la visita oficial al Vaticà: ecumenisme, el moviment que busca restaurar la unitat entre totes les esglésies cristianes, dividides per nombrosos cismes i desavinences durant els seus dos mil·lennis d'història. És per això que l'acte més esperat de la jornada —i el més important en molt de temps— va ser la pregària conjunta entre el rei anglès i el pontífex a la Capella Sixtina, fet que no havia passat des que fa 500 anys el rei Enric VIII trenqués amb Roma i sorgís l'Església anglicana.
La cerimònia va començar amb la lectura d'un text de sant Ambròs de Milà en llatí, i que els monarques van seguir amb la traducció de John Henry Newman, teòleg anglicà que es va convertir al catolicisme i que el primer de novembre serà declarat Doctor de l'Església. Després, el papa estatunidenc, Robert Francis Prevost, i l'arquebisbe de York, Stephen Cotrell, van presidir la pregària als peus del Judici Final i la resta de frescos de Miquel Àngel. Per què Cotrell i no l'arquebisbessa de Canterbury, Sarah Mullally? Perquè d'aquí ben poc, el gener, Cotrell rellevarà Mullally en el càrrec de segona autoritat de l'Església anglicana. La cerimònia va ser tan especial que la Santa Seu va decidir engalanar la Capella Sixtina amb dos frescos fets a partir dels cartons de Rafael, mestre del Renaixement.
Els lligams del catolicisme i l'anglicisme
Després de l'oració, els reis i el papa es van traslladar a la Sala Règia (contigua a la Sixtina) per reunir-se amb organitzacions climàtiques i líders del sector privat implicats en la Iniciativa de Mercats Sostenibles, que Carles III va fundar com a príncep de Gal·les. Els monarques van assistir després a un servei ecumènic sense el Papa a la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma, molt lligada a la corona britànica, fins al punt que en el seu escut es pot llegir el lema de l'Orde de la Garrotera. Quan van arribar, Carles III i una Camila ara vestida de blanc van baixar fins on es troba el sepulcre de l'apòstol sant Pau.
Allà van encapçalar una altra cerimònia de molt valor simbòlic, ja que es va remarcar l'aspiració a estrènyer els lligams entre aquestes dues branques del cristianisme, el catolicisme i l'anglicisme. L'arxipreste de la basílica, el cardenal James Harvey, i l'abat Donato Ogliari van presidir l'acte, en el qual Carles III va ser declarat royal confrater (germà reial) i se li va entregar un escó de fusta amb el seu escut d'armes i el lema Ut unum sint —títol d'una encíclica de Joan Pau III que evoca un passatge bíblic per a la unió del cristianisme. L'escó romandrà a la basílica per recordar aquest visita històrica.