Final de curs al Parlament. I hora de valorar l'activitat duta a terme aquest període de sessions. ElNacional.cat ha demanat als grups la valoració que fan de la feina del Govern i l'acció legislativa; què en pensen de l'actuació de l'executiu a l'hora de retre comptes davant del Parlament; els elements més positius i més negatius del curs, o les assignatures pendents i els consellers que tanquen el juliol amb carabasses. I aquestes són les respostes de la portaveu del partit del Govern, la socialista Elena Díaz; dels socis, la portaveu d'ERC, Ester Capella, i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach; i de l'oposició, amb la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales; els portaveus de PP i Vox, Lorena Roldán i Joan Garriga; la líder de la CUP al Parlament, Pilar Castillejo, i la líder d'Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols.
Com valora l'acció legislativa d'aquest curs?
Les notes més positives arriben, evidentment, dels escons del PSC, el partit que lidera Salvador Illa, que considera que el curs ha estat "útil" legislativament parlant. Argumenta que només aquest any, han aprovat un total de 7 projectes, 7 decrets llei, 2 proposicions signades en solitari i 4 proposicions signades conjuntament. Elena Díaz admet, però la dificultat que representa governar en minoria. "Segurament a tots ens agradaria anar amb l’accelerador més a fons, però la feina legislativa és complexa i requereix arribar a consensos i això ens obliga a negociar cada pas", explica per sentenciar tot seguit que "el més important és que s’ha recuperat una dinàmica de treball que dona estabilitat al país".
Des de Junts, Mònica Sales defensa que el seu grup ha fet "molta feina" amb propostes en àmbits com la fiscalitat, les infraestructures o l’habitatge, i reivindica iniciatives pròpies que, segons subratlla, han marcat el debat polític del curs. Tot i això, denuncia el "mur de dos tripartits": el de PSC, ERC i Comuns en matèria social i econòmica, i el de PSC, PP i Vox en clau nacional. Segons Junts, aquesta doble majoria ha impedit tirar endavant moltes de les seves propostes i ha convertit el Parlament en un espai "més de bloqueig que de debat real". "Som l’única alternativa real als socialistes", assegura, tot advertint que el Govern ha optat per acords "de comoditat" en lloc de buscar grans consensos de país.
Ester Capella, d’ERC, fa un balanç positiu i destaca avenços com la regulació dels lloguers o la llei contra l’LGBTI-fòbia, així com el paper determinant dels republicans per aprovar els pressupostos. Els republicans valoren la seva capacitat d’incidència malgrat no formar part del Govern, i defensen que han actuat amb "responsabilitat" per garantir estabilitat. També remarquen que han condicionat l’agenda social i econòmica de l’executiu, tot i admetre que encara hi ha àmbits on cal avançar més ràpidament.
Per contra, el PP, amb Lorena Roldán, considera que el curs ha estat "molt decebedor" i acusa Illa de ser un "frau polític" amb més problemes en habitatge, seguretat i educació. Els populars denuncien que l’activitat legislativa ha estat escassa i poc ambiciosa, i critiquen que moltes iniciatives s’han tirat endavant sense diàleg real amb l’oposició. A més, retreuen al Govern que hagi prioritzat acords amb els seus socis en lloc de buscar majories més àmplies.
Vox considera que l’acció legislativa ha estat insuficient i marcada per la inestabilitat parlamentària. El partit denuncia que el Govern ha utilitzat les institucions per impulsar una agenda ideològica i critica que no s’hagin abordat amb contundència qüestions com la seguretat o la immigració. També lamenta que el Parlament, segons el seu parer, s’hagi allunyat de les preocupacions "reals" de la ciutadania.
Els Comuns valoren els acords assolits en habitatge i drets socials, tot reivindicant la seva influència en les polítiques del Govern. Asseguren que han estat claus per impulsar mesures progressistes i per orientar l’acció legislativa cap a la protecció de les classes treballadores. Tot i això, reconeixen que el ritme de reformes podria ser més elevat i apunten a la necessitat de consolidar els avenços assolits.
Des de la CUP, critiquen una acció legislativa "molt pobra" i denuncien l’ús abusiu del decret llei, com també la manca d’una agenda transformadora del Govern . Els anticapitalistes consideren que s’ha legislat poc i malament, i que moltes decisions s’han pres sense un debat parlamentari profund. També lamenten que no s’hagin abordat reformes estructurals en àmbits com el model econòmic o els serveis públics.
La líder d'Aliança Catalana considera que "l’abús de decrets llei i les concessions contínues als socis de govern, evidencien la fragilitat del PSC". "Illa ha estat incapaç de corregir el dèficit d’habitatge, de millorar les estadístiques d’inseguretat i criminalitat, de destensionar els serveis públics o de renovar el model educatiu per millorar els resultats acadèmics...", sentencia.
Retre comptes del Govern
Sobre la feina del Govern de retre comptes davant la Cambra, la portaveu del PSC considera que el Govern Illa ha estat present i ha donat explicacions i respostes a les qüestions dels grups. Admet que "l’oposició ha de ser exigent en la seva tasca de control al Govern" però també assegura que el Govern ha assumit aquest rol "amb normalitat".
Junts denuncia que el Govern "dona l’esquena al Parlament" i posa com a exemple que només s’ha acceptat una de set compareixences sol·licitades a Illa. Segons el grup, això evidencia una manca de voluntat de sotmetre’s al control democràtic i un intent de governar "d’esquena" a la cambra. També critiquen que moltes respostes arriben tard o de manera incompleta.
ERC defensa que ha estat "exigent i coherent" amb el Govern i avisa que mantindrà aquesta línia si vol continuar donant-li suport. Els republicans asseguren que han forçat compareixences i explicacions en moments clau, i reivindiquen el seu paper com a garantia de control parlamentari dins de la majoria que facilita l’estabilitat.
El PP parla d’una rendició de comptes "pràcticament inexistent" i acusa l’executiu de fer propaganda en lloc de donar explicacions. Consideren que el Govern evita donar la cara en qüestions sensibles i que utilitza el Parlament com un tràmit formal més que com un espai real de control.
Vox critica la manca de transparència i control parlamentari efectiu, i denuncia que moltes decisions es prenen sense debat. També assegura que les seves iniciatives de control han estat sistemàticament rebutjades.
Els Comuns asseguren que el Govern ha comparegut quan ha estat necessari i defensen els mecanismes de control. Tot i això, apunten que cal continuar millorant la qualitat del retiment de comptes i reforçar la cultura de transparència institucional.
La CUP considera el retiment de comptes "molt deficient" i acusa el Govern d’evitar respostes i gestionar les crisis sense assumir responsabilitats. Denuncien una "opacitat creixent" i reclamen més control efectiu del Parlament sobre l’executiu.
Aliança Catalana considera que el Govern del PSC "sense haver obtingut majoria, actuen com si comptessin amb legitimitat democràtica suficient per tirar pel dret en la presa de decisions i eludir el seu deure de retre comptes". La seva conclusió és que "la cultura política del PSC és vendre una imatge de normalitat i estabilitat, mentre el país entra en una espiral de degradació sense precedents".
El millor i el pitjor del curs?
La portaveu del PSC, seguint el fil argumental del Govern, subratlla que aquesta legislatura s'ha aconseguit "recuperar una certa normalitat institucional" i s'ha demostrat que es poden construir "majories diverses per fer avançar Catalunya". L'exemple més evident, seria el diàleg entre PSC, ERC i Comuns que ha permès aprovar els pressupostos. A l'altra cara de la moneda, "el pitjor és que massa sovint el debat polític queda eclipsat per la confrontació i el soroll". A parer seu, tot i que els ciutadans esperen que se'ls resolguin els seus problemes quotidians, "hi ha a qui li agrada viure instaurant en la confrontació permanent i això segur que no fa avançar en res a Catalunya".
Junts assegura que el millor és que "cada dia que passa és un dia menys d’un govern incompetent" i denuncia que l’executiu "ha posat el país cap per avall". També reivindiquen haver consolidat el seu paper com a principal força de l’oposició i haver marcat l’agenda en qüestions clau. El pitjor, diuen, és la "paràlisi" del Govern en àmbits estratègics.
ERC destaca els pressupostos com a principal èxit i critica la mala gestió en educació i mobilitat. Consideren que han estat capaços d’arrencar compromisos importants al Govern, però admeten que hi ha hagut episodis de mala gestió que han llastrat l’acció de l’executiu.
El PP valora la tasca de control de l’oposició i critica la "resignació" del Govern, que, a parer seu, ha renunciat a liderar reformes ambicioses. També assenyalen la pèrdua de confiança ciutadana.
Vox posa el focus en la degradació institucional i la inseguretat, que consideren els principals problemes del país. Denuncien una manca de lideratge polític.
Els Comuns destaquen els avenços socials i lamenten la polarització política, que consideren un obstacle per arribar a nous acords.
La CUP denuncia l’ofec del conflicte polític i laboral i assenyala la mobilització social com l’element més positiu. Consideren que la pressió del carrer ha estat clau per posar determinats debats sobre la taula.
Sílvia Orriols assegura que "el millor del curs és que Aliança Catalana ha aconseguit allò que semblava impossible, reconduir l’opinió pública cap al seny i l’ordre, condicionant el discurs del conjunt de l’arc parlamentari"; i el pitjor, "comprovar la deriva autoritària dels partits tradicionals que conflueixen en un objectiu comú: limitar normativament i amb sancions, el lliurepensament, la llibertat d’expressió i el dret de representació política".
Què li ha quedat per setembre a aquest Govern?
El PSC admet que "encara queda molta feina per fer" i que, per això, cal "continuar amb el desplegament de les polítiques iniciades, consolidar els grans acords assolits i accelerar reformes que necessiten temps per donar resultats". Argumenta que "els governs no s’avaluen només pel primer any, sinó per la seva capacitat de transformar la realitat durant tota la legislatura (com a mínim)".
Junts afirma que el Govern "suspèn de manera rotunda" i denuncia problemes en serveis públics, habitatge i infraestructures. També alerta que, si no hi ha un gir en les polítiques, el pròxim curs estarà marcat pels mateixos bloquejos i ineficiències. ERC posa el focus en el conflicte educatiu i reclama negociar amb la comunitat docent. A més, insisteixen en la necessitat d’avançar en finançament i drets socials.
El PP assegura que queda "pràcticament tot" per fer i reclama un canvi profund en les prioritats del Govern. Vox apunta a la manca de respostes en seguretat i immigració, que consideren els principals reptes immediats. Els Comuns situen l’habitatge i els drets socials com a prioritats, i reclamen consolidar les polítiques iniciades. La CUP considera que el curs ha desmentit les promeses del PSC i situa educació, habitatge i emergència climàtica com a reptes immediats. També adverteixen que caldrà més pressió social per forçar canvis. Orriols, després d'enumerar les carpetes que AC ha prioritzat aquest curs, assegura que "Hi ha molta feina a fer, però el desgovern del senyor Illa no sembla disposat a posar fil a l’agulla".
Quins consellers haurien de repetir curs?
En aquest punt, el PSC ho té clar: "Els governs funcionen com un equip". Assegura que hi ha departaments que tenen reptes especialment complexos i admet sense embuts que "tots tenen marge de millora". "El que toca és continuar treballant perquè el conjunt del Govern respongui a les expectatives dels ciutadans", conclou.
Junts és contundent: "No se’n salva ni un" i reclama una remodelació profunda del Govern. Consideren que hi ha hagut errors generalitzats i manca de lideratge en diversos departaments clau. ERC assenyala tres conselleres reprovades: Territori, Educació i Interior, i reclama canvis per millorar la gestió en aquests àmbits. El PP apunta a responsabilitats generals dins l’executiu i considera que cal una revisió profunda de l’equip de Govern. Vox també reclama canvis en diversos departaments clau i critica la manca d’eficàcia. Els Comuns eviten personalitzar i aposten per millorar la coordinació del Govern, tot i reconèixer que hi ha àrees amb dificultats. La CUP assenyala directament Niubó, Paneque i Parlon per la seva gestió i considera que simbolitzen les mancances de l’executiu. Orriols sentencia: "si fos una avaluació acadèmica, costaria d’aprovar algú, però com que amb el sistema educatiu actual tothom passa de curs sense aprovar ni acreditar assoliment de matèries troncals ni mèrits... suposo que al setembre els tornarem a tenir tots en actiu".
Quines assignatures ha trobat a faltar?
En aquesta qüestió, la portaveu del PSC recorre a l'agenda del Govern per enumerar que "cal continuar avançant en l’accés a l’habitatge, la simplificació administrativa, perquè les coses passin més de pressa, i continuar reforçant els serveis públics", i argumenta que "són reptes estructurals que no es resolen en pocs mesos.
Junts denuncia la manca de bona gestió i de defensa dels interessos de Catalunya, i critica que el Govern no hagi impulsat reformes de fons. ERC apunta a la necessitat de reforçar drets laborals, habitatge i serveis públics, i insisteix en la importància de continuar avançant en l’agenda social.
El PP reclama abordar amb urgència sanitat, educació i seguretat, que considera àmbits desatesos. Vox insisteix en immigració i ordre públic com a assignatures pendents. Els Comuns reivindiquen més ambició social i ambiental, i demanen accelerar les reformes.La CUP situa com a assignatura pendent "fer més fàcil la vida de la majoria" i critica que el Govern no utilitzi totes les eines disponibles. També apunten a la necessitat de canvis estructurals. Per Aliança, "ha faltat parlar seriosament de control migratori, de natalitat, de defensa de la identitat nacional catalana, de seguretat ciutadana, de suport a les famílies, de reindustrialització, de la pervivència del món rural i d'una administració molt més eficient".