El passat dijous 28 de juliol, la Mesa del Parlament de Catalunya va acordar la suspensió de la presidenta de la cambra, Laura Borràs. L'acord es va assolir amb els vots d'ERC, PSC i la CUP, que van votar a favor d'aplicar l'article 25.4 del Reglament del Parlament. Aquest article en qüestió preveu la suspensió immediata de diputats quan s'obre un judici oral per corrupció.

Malgrat que la suspensió de "tots els drets i deures" com a diputada es preveu com a provisional i temporal, fins que conclogui el procés judicial, l'acord de la Mesa té conseqüències greus, segons detalla el mateix Consell per la República. A través d'una declaració, l'òrgan constata que la presidenta del Parlament no podrà votar, ni, per tant, representar als seus electors. Segons destaquen, doncs, aquest episodi "ha posat novament en evidència la divisió profunda dels partits polítics independentistes en el front estratègic i antirepressiu". D'aquesta manera, el govern del Consell, reunit per valorar el procés polític i les raons que han conduït a la suspensió de la presidenta del Parlament, ha fet pública una nota que clarifica els motius pels quals considera aquesta decisió un error greu i un nou pas enrere en la defensa de drets fonamentals dels representants independentistes, que debilita el projecte compartit. 

Què diu la declaració del Consell per la República sobre la suspensió de Borràs?

Tal com han manifestat, l'aplicació de l'article 25.4 del Reglament, sense tenir en compte "el context excepcional d’emergència democràtica i de risc pels drets humans polítics que vivim", afavoreix de facto l'efectivitat del lawfare o 'guerra jurídica'. Així, constaten que no hi ha cap element objectiu que faci pensar en un canvi de cicle que posi fi a aquesta política basada en la repressió de l'exercici democràtic de drets humans individuals i col·lectius.

En aquest context de guerra jurídica, el que esdevé rellevant no és l'objecte de persecució (el delicte concret que s'imputa) sinó la motivació no imparcial de la persecució judicial contra una persona determinada (en aquest cas la presidenta del Parlament). Així, descriuen que en aquest sentit, el recurs per combatre els adversaris polítics és una estratègia ben coneguda en contextos de lawfare. Posen èmfasi que "en entorns semblants, és a dir, d’estats democràtics fallits amb poders judicials polititzats veiem sovint acusacions de corrupció que s'utilitzen per desacreditar i combatre l’oposició política".

Per altra banda, també es recull que l’article 25.4 del Reglament del Parlament "és dubtosament compatible amb els drets humans polítics reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics". Una disposició reglamentària és automàticament invàlida si contradiu el règim internacional de protecció dels drets humans, subratllen.

Per això, organitzacions i tribunals internacionals de defensa dels drets humans consideren que calen raons prou sòlides per suspendre o inhabilitar un diputat per l'exercici de les seves funcions parlamentàries, i això, fins i tot, pressuposant l’existència d'un poder judicial imparcial i independent. Des del Consell per la República ressalten que no només estan en joc els drets dels representants a exercir els seus drets i mandat representatiu sinó els drets dels electors a ser representats, que és l’essència mateixa de la democràcia. 

 

Imatge principal: la presidenta del Parlament suspesa Laura Borràs / ACN