El Consell d'Europa ha inclòs l'estat espanyol a la llista de països que seran avaluats pel comitè de monitoratge de l'Assemblea Parlamentària del mateix organisme. Haurà d'analitzar si els estats membres compleixen els estàndards democràtics i europeus i els drets humans i han decidit incloure l'estat espanyol per primer cop en la llista d'estats que seran avaluats. Aquest comitè selecciona vuit dels 46 estats membres i cada any n'escull tres. Enguany Espanya ha estat escollida juntament amb Suècia i Grècia.
Un cop Espanya ha estat inclosa a la llista, segons ha avançat el diari Ara, el comitè avaluarà la democràcia i els drets humans a l'Estat i posteriorment els ponents encarregats d'aquesta anàlisi emetran un informe que inclourà una resolució dirigida a les autoritats espanyoles.
L'espionatge, l'actuació del TC o el bloqueig del CGPJ, claus
A l'hora de seleccionar l'Estat espanyol entre els estats que el Consell d'Europa avaluarà, hi ha tingut un pes l'espionatge en massa a l'independentisme, la coerció del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya, el bloqueig durant més de cinc anys al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), o la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa.
La decisió es va prendre el passat 5 de desembre i l'anàlisi sobre el respecte als drets humans de l'estat espanyol començarà a partir del 2024. El Consell d'Europa ho haurà de tenir tot a punt en tres anys com a molt i ho faran dos ponents de grups polítics diferents, que s'hauran de reunir amb representants del govern espanyol, dels partits polítics i de membres del poder judicial i de la societat civil.
Precisament, durant els darrers anys el Consell d'Europa ha fet més informes que carreguen contra l'estat espanyol per persecució dels drets humans. Ja el passat octubre va equiparar l'estat amb Polònia, Hongria, l’Azerbaidjan i Grècia per l’ús de Pegasus, i li va demanar “reparacions suficients” i que fes investigacions sobre els casos d’abús d’espionatge. Només un any enrere, el mateix Consell d'Europa criticava la connexió entre el govern espanyol i el fiscal general.
L'informe més sonat: el dels indults
Segurament, l'informe més notori del Consell d'Europa va ser el del passat juny del 2021 en el qual demanava l'alliberament dels presos polítics i carregava contra la repressió de l'Estat. Precisament, això va comportar que, només un dia més tard, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés indults parcials per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, després que fossin condemnats pel Tribunal Suprem a penes d'entre 9 i 13 anys de presó.