La intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, al Liceu de Barcelona anunciant els indults dels presos polítics catalans -i amb protestes al carrer- s'ha escoltat amb claredat a Estrasburg. Però ha arribat massa tard. No ha aconseguit evitar el duríssim revés que Espanya ha rebut a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, que avui ha aprovat l'informe en què es demana la llibertat dels presos polítics i acabar amb la persecució dels exiliats.

El text, sota el títol Haurien de ser perseguit els polítics per les declaracions fetes en l'exercici dels seu mandat? s'ha aprovat amb 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions després d'un tens debat i d'una votació en què s'han rebutjat una rere l'altra les esmenes impulsades pels diputats espanyols que intentaven rebaixar alguns dels punts clau del document.

Exiliats i acabar amb la persecució

La delegació espanyola no ha aconseguit sortir-se'n en l'intent d'excloure del text la crida a acabar amb la persecució del exiliats o el rebuig a què es torni a penalitzar els referèndums no autoritzats.

Tampoc ha prosperat l'esmena que reclamava que els indults no puguin incloure els delictes vinculats amb la malversació. De fet, la insistència dels diputats populars d'atribuir un delicte de "corrupció" als presos polítics ha xocat repetidament amb la rèplica del ponent de l'informe, el socialista letó Boriss Cilevics.

Igualment s'ha tombat les dues esmenes dels diputats espanyols, una socialista i una de popular, que intentaven excloure de l'informe la petició per acabar amb els processos contra funcionaris de rang inferior implicats en el referèndum de l'1-O.

Negociar qüestions sensibles

L'esmena dels populars espanyols que intentava situar els polítics unionistes com a una minoria els drets de la qual cal protegir al Parlament de Catalunya, ha provocat directament les ironies del ponent de l'informe, expert en minories polítiques, com ell mateix ha recordat.

A l'altra plat de la balança, no s'ha acceptat una esmena impulsada, entre altres per la senadora d'ERC Laura Castel amb la proposta d'incloure l'amnistia al text. En canvi, sí s'ha aprovat l'apel·lació a què Espanya accepti dialogar també sobre "qüestions sensibles".

Condemnats com assassins

El socialista letó que s'ha encarregat de la redacció de l'informe, Boriss Cilevic, ha obert el debat admetent que Turquia i Espanya, els dos països que s'analitza a l'informe, tenen situacions molt diferents. Això no obstant, ha advertit, en referència als presos polítics, que “no s’ha observat res semblant a cap altre estat membre Consell d’Europa”. Ha subratllat que tant a Espanya com a Turquia els polítics, tot i protagonitzar manifestacions pacífiques, "van ser condemnat a penes molt llargues, reservades a assassins i violadors".

 

A diferència del Parlament Europeu, a l'Assemblea del Consell d'Europa no hi ha hagut un tancament de files entre els estats o els grups polítics del mateix color. I així ho han fet evident les intervencions dels portaveus del grups. 

La portaveu del grup popular, Theodora Bakoyannis, s'ha alineat amb la posició d'Espanya, ha denunciat que es comparés amb el cas de Turquia i ha advertit que el seu grup no aprovaria el text si no s'acceptaven les seves esmenes. Però no així la resta de grups, ni tant sols d'altres diputats populars, com el francès, François Calvet, que ha subratllat que un procés judicial que ha portat a condemnes tan llargues obliga el Consell d'Europa a pronunciar-s'hi.

El portaveu del grup liberal, el francès Jacques Maire, ha coincidit que les penes són desproporcionades i, tot i admetre que el govern espanyol està fent moviments, s'ha pronunciat a favor dels indults.

El socialista holandès Tiny Kox s'ha referit al compromís de Sánchez sobre els indults i ha admès que el cas d'Espanya no és el mateix que el de Turquia, però s'ha declarat a favor de "l'indult i l'amnistia" i ha celebrat que l'informe hagi pogut de servir d'ajuda en aquest sentit. De fet, Kox s'ha encarregat d'anar rebutjant bona part de les esmenes espanyoles, també les socialistes.

Solitud dels diputats espanyols

Aquests posicionaments han fet encara més evident la solitud dels diputats espanyols a l'hora de defensar l'actuació de l'Estat espanyol. En el torn dels diputats, el socialista Antonio Gutiérrez ha advertit que les peticions per aturar les extradicions i acabar amb els judicis pendents van en contra de la independència judicial i la separació de poders. 

Especialment contundents han estat els parlamentaris populars, com María Valentina Martínez Ferra, que ha insistit a denunciar que que els presos independentistes van "desafiar Espanya", que van ser condemnats per saltar-se la llei i per "corrupció" i que no se'ls pot indultar perquè no s'han penedit del que van fer. Precisament, un del punts que assenyala el text aprovat pel Consell, adverteix que no es pot obligar els polítics a renegar de les seves idees per aconseguir un indult o un benefici penitenciari.

El també popular Pablo Hispán ha insistit en els mateixos punts i ha alertat que els presos independentistes han dit que "ho tornaran a fer" i el Tribunal Suprem s'ha pronunciat en contra dels seus indults.

Per contra, la senadora d'ERC Laura Castel ha alertat que l'indult no és la solució per a la situació de centenars de persones perseguides per la seva intervenció en el referèndum i ha defensat la amnistia. Ha advertit que el referèndum el defensa més del 80% dels catalans i ha denunciat assetjament judicial contra centenars de persones perseguides pel procés. 

 

Imatge principal: el diputat socialista letó Boriss Cielvics al Consell d'Europa 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat