El Consell Escolar de Catalunya (CEC) ha mogut fitxa i ha fet un passa endavant en la defensa del català a les aules. El seu president, Jesús Viñas, ha entregat aquest dimecres al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, les propostes s'obre l'ús del català que ha elaborat el Consell, aprovades per unanimitat. Són el resultat de nou mesos de treball analitzant l'ús del català en l'educació. Amb les 67 propostes de millora es pretén actuar sobre diferents àmbits, com l'escolar, el cultural o els mitjans de comunicació. Algunes d'aquestes són prioritzar l'ús de continguts en català per a l'aprenentatge a l'aula, fer palès que la preservació del català també s'emmarca en la lluita contra la segregació escolar i oferir una oferta cultural en català dirigida als joves. Altres propostes són implementar píndoles transversals sobre l'ús social del català adreçades a tot el personal dels centres educatius, promoure el disseny de formacions sobre els rols dels perfils d'atenció educativa com a models lingüístics d'una escola inclusiva i millorar l'ús del català en la formació professional dual a l'empresa perquè sigui una llengua vehicular. El CEC planteja també requerir, com Educació ja ha anunciat que farà, el nivell C2 de català per accedir a la docència.  

Una altra proposta és la creació del Fòrum del CEC sobre l'ús del català al sistema educatiu, avaluar el model d'immersió lingüística i els projectes i programes vinculats, desenvolupar estratègies per dinamitzar el pati i els espais de migdia amb propostes lúdiques inclusives, transformar el model d'aula d'acollida en un projecte global de suport lingüístic i social de centre adequat a l'alumnat i posar a l'abast de tot el professorat una base d'experiències lingüístiques exitoses i la possibilitat de fer intercanvis o jornades per conèixer-les. Per a concretar les propostes, el grup de treball ha mantingut una desena de reunions amb experts de diferents sectors i ha recollit les aportacions fetes durant la XXIX Jornada de reflexió del CEC sobre l’ús del català a l’educació, que es va fer el desembre passat.

Contingut audiovisual 

Les propostes s'agrupen en sis apartats clau com són incrementar la consciència sociolingüística, la metodologia i la formació docent; implementar el projecte lingüístic de centre en tot el temps escolar, teixir xarxa d'activitats culturals de l'entorn i participació de les famílies, potenciar la creació de continguts audiovisuals i l'accés a plataformes digitals; revisar legislacions, acreditacions i polítiques lingüístiques; i crear l'esmentat Fòrum del CEC sobre la llengua.

Més enllà de l'àmbit educatiu, el CEC proposa promoure la producció de continguts audiovisuals en català d'infants i joves, facilitar l'accés a activitats culturals amb un carnet educatiu de descomptes, garantir la presència del català en totes les plataformes, ràdios i televisions; programar un catàleg d'activitats de foment cultural en català i incloure noves formes d'oci com els esports electrònics en l'oferta cultural en català.

Per la seva part, el conseller d'Educació, Josep González Cambray, s'ha compromès a estudiar i analitzar les conclusions del grup de treball i també a fer-les arribar al conjunt del Govern per tal que els departaments competents en cada proposta les coneguin.

Canvis en el model d'immersió 

Els últims dies s'ha conegut un esborrany d'Educació sobre el decret de currículums posa al damunt de la taula que els centres educatius disposin d'"autonomia" per modular la política lingüística a la seva realitat. En aquest sentit, el document detalla que cada escola podria fixar "els criteris per a l'aprenentatge de les llengües tenint en compte la composició lingüística de l'alumnat i la realitat sociolingüística de l'entorn de cada centre". Així doncs, sorgeix la possibilitat que els centres tinguin la capacitat de determinar cap a on orienten la seva política lingüística fent valdre l'ús que fan els alumnes de les llengües.

De la totalitat del currículum, el 50% l'estableix el Ministeri d'Educació, mentre que l'altra meitat és competència de la Generalitat i de les diverses autonomies. Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives, va reunir-se telemàticament la setmana passada amb els directors dels diferents centres educatius a Catalunya i va explicar alguns dels eixos que planteja Educació per a aquest 50% que depèn d'ells. Els documents ja han estat enviats als diversos actors educatius per tal que puguin fer esmenes o proposar altres opcions. Així, la proposta d'adaptar l'ensenyament lingüístic segons la realitat sociolingüística de cada escola i del seu alumnat és, només, una proposta inicial i que caldrà veure si recull el document definitiu. El que també inclou l'esborrany és que els docents hauran d'acreditar que tenen el nivell C2 de llengua catalana a partir del 2024, tal com ja havia avançat el Govern i ara demana el Consell Escolar.