La referència que es fa a la llengua en els documents del proper congrés del PSC i el qüestionament que se’n desprèn del model d’immersió lingüística en l’ensenyament ha donat peu a múltiples esmenes en el debat congresual del partit, que s’haurà de tancar en la cimera que els socialistes catalans celebraran del 13 i al 15 de desembre.
Les esmenes als documents congressuals que avui ha fet públiques el PSC, com a conclusió del debat al territori i sectorials del partit, mostren gairebé una quarantena de propostes de canvis, supressions o afegits que han provocat els tres paràgrafs que dedica la ponència programàtica al tema de la llengua. L'interès per la llengua supera fins i tot a les esmenes que ha generat l'aposta federalista del partit i, en particular, el reconeixement de Catalunya com a nació, que ha provocat 8 esmenes.
El text de la ponència obre la porta a qüestionar el model d’immersió, que es basa en mantenir el català com a llengua vehicular en l’ensenyament, i adverteix que el PSC convertirà la diversitat lingüística en un actiu i que ho farà “defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe amb la flexibilització que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix”.
Dues esmenes, de Hospitalet Sud i Girona proposen suprimir el paràgraf de la polèmica, o la part en què planteja flexibilitzar el model lingüístic. Les Joventuts del partit (JSC) i l’agrupació de Castelldefels proposen afegir-hi el compromís que el PSC seguirà “defensant la immersió lingüística, el model que ha garantit l’èxit i la coexistència de les dues llengües al nostre país, sent una aposta de la llibertat, la igualtat i la cohesió social”. Una agrupació de Barcelona planteja aclarir que aquesta aposta per la flexibilització no anirà en “detriment de seguir promovent l’ús del català com a llengua vehicular”.
També l’agrupació de l’Eixample de Barcelona planteja afegir l’aposta per “una educació pública inclusiva en què el català sigui llengua vehicular”. “Les actuacions per millorar la convivència i evitar la divisió social són polítiques d’igualtat i no canvis en les polítiques lingüístiques que han demostrat la seva eficàcia”, adverteix aquesta agrupació que demana defensar un model educatiu “que no separi els nens i nenes per raó de llengua”. "És un èxit històric de l’esquerra en el debat de llei de normalització lingüística. És un criteri que cal preservar”, rebla.
També Castellar del Vallès adverteix que la flexibilització del model s’ha de fer sense renunciar a la condició del català com a llengua pròpia i el seu paper com a “llengua vehicular prioritària”.
Des de l’agrupació de Reus s'insta a fer de la diversitat lingüística un actiu, implementar amb normalitat la política lingüística, “evitant la confrontació interessada, des dels diferents nivells de govern de l’Estat, d’acord amb les competències i responsabilitats de cadascun”.
Des de Granollers es defensa, com “sempre”, afirma, “el model d’immersió lingüística en el marc d’una escola integradora i cohesionada, que agermani llengües, cultures, en un únic model lingüístic amb el català com a llengua vehicular però que garanteixi l’aprenentatge plurilingüe”.
L’agrupació de Tarragona proposa substituir, allà on el document congressual aposta per un model plurilingüe, un model “d’immersió lingüística”.
Més en sintonia amb el text congressual que proposa la direcció del partit es mostra l’esmena de la sectorial de Cultura que aposta també per la “flexibilització del model immersiu, de manera que pugui aplicar-se, en la llengua i en el grau que cada centre determini, en funció de la realitat sociolingüística i de les necessitats pedagògiques de cada població escolar, amb la finalitat que l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, domini el català, el castellà i l’anglès”.
Una esmena presentada per l’agrupació anomenada Rojos apunta la versió més contundent a favor de l’aposta per trencar amb la immersió. “Si l’objectiu és el bilingüisme, hem de plantejar la necessitat de qüestionar-ho tot, en quant el que s’observa és el conscienciós afany de fer desaparèixer la llengua espanyola, la majoritària a les classes populars, de l’espai públic, educatiu i social”, denuncia aquesta esmena davant la qual cosa reclamen que “el model denominat d’immersió ha de ser adaptat a la realitat actual, que reculli la voluntarietat com a premissa, i que busqui la consecució de seguir amb el bilingüisme com a objectiu”.
Les referències a la llengua aparèixen en els paràgrafs 35, 26 i 37 del document marc, i a partir de l'esmena número 80 fins a la 116.