Inèdit. Quan es compleix un mes de l’apagada general que va afectar Catalunya i l’Estat, el Congrés dels Diputats ha aprovat investigar-ho parlamentàriament per partida doble. A sobre de la taula, hi havia dues peticions: una del PP, que la setmana passada va tirar pel dret al Senat, i una del PSOE i Sumar. I a l’hora de les votacions ha saltat la sorpresa quan Junts i Podemos han decidit votar a favor de les dues propostes. La dels populars ha rebut 180 sís i la del PSOE, 175. Això fa que la Cambra Baixa hagi creat, simultàniament, dues comissions d’investigació sobre el mateix tema. Ara haurà d’estudiar com compatibilitzar-les. Fa just una setmana, el PP va aprofitar la seva majoria absoluta al Senat per fer el mateix pas davant dels recels que els socialistes volguessin controlar al seu antull la comissió de la Cambra Baixa. Inicialment, el PP va registrar la sol·licitud al Congrés i al Senat i va obrir-se a una entesa amb el PSOE. “Veurem quina és la voluntat del PSOE. Si està d’acord a col·laborar, serà al Congrés. Si no, els asseguro que serà al Senat”, va advertir Miguel Tellado, el portaveu del PP a la Cambra Baixa. Ara bé, des de Ferraz van afanyar-se a descartar qualsevol aliança amb Gènova i el PSOE va impulsar la seva pròpia comissió. I això ha acabat provocant una duplicitat de comissions d’investigació.
La del PP s’ha aprovat per 180 vots a favor (del PP, Vox, Junts, Podemos i UPN), 165 en contra (del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i el PNB) i una abstenció (de Coalició Canària). En canvi, el resultat s’ha gairebé capgirat en la impulsada pels partits del govern espanyol: 175 vots a favor (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i Podemos), 170 en contra (del PP, Vox i UPN) i una abstenció (també de Coalició Canària).
Què deia cada proposta?
El text que van registrar el PSOE i Sumar aposta per “investigar els fets” del 28 d’abril, “aclarir les causes” del succés i “identificar les responsabilitats en les quals els diferents operadors, tant públics com privats, hagin pogut incórrer”. A més, vol “analitzar la resposta donada pel conjunt de les administracions i dels operadors per recuperar la normalitat després de la caiguda de subministrament” i “examinar les conseqüències econòmiques i socials” de l’apagada. Finalment, reclama “valorar les mesures normatives, reguladores i de gestió que cal emprendre per reforçar el sistema elèctric davant situacions extraordinàries i totalment imprevistes” i estudiar “l’actualització dels protocols d’actuació general i resposta”.
Per la seva banda, la voluntat del PP és, principalment, radiografiar “l’eficàcia dels plans de prevenció, alerta i detecció de fallades en el sistema elèctric” que té Red Eléctrica, conèixer la “causa exacta, tècnicament raonable, de la interrupció inusual del subministrament elèctric i les raons per les quals va tenir conseqüències tan greus” i saber les “actuacions dels responsables de Red Eléctrica abans, durant i després de l’apagada”. Així mateix, vol investigar les actuacions de Pedro Sánchez i dels diferents ministeris implicats (per tenir competència directa en la matèria del subministrament d’energia o amb competències en la gestió de les conseqüències i la crisi derivada) i “reforçar la importància de les actuacions de prevenció perquè no torni a repetir-se una situació d’aquesta gravetat”.
Junts i ERC defensen investigar les causes de l’apagada
Durant el debat, en nom de Junts per Catalunya, Pilar Calvo ha denunciat que la ciutadania “va quedar a les fosques informativament” davant d’un “col·lapse total i angoixant”. “De sobte, vam tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat i dependència de l’energia i electricitat”, ha reconegut. “Com és possible que la ministra digués que ningú els havia advertit que podia haver-hi una gran apagada? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d’apagada si l’any 2024 s’havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda? Com pot ser que no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l’Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que, davant de l’angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara?”, s’ha preguntat. “Estem a favor de les comissions d’investigació. A Junts, les hem defensat sempre”, ha reblat sense voler avançar el sentit del seu vot.
Des d’ERC, Teresa Jordà ha retret al PSOE i al PP que s’hagin enfrontat amb dues sol·licituds per separat. “Les dues comissions busquen la mateixa finalitat? La resposta hauria de ser un sí sideral i gegant. [Però] no busquen el mateix”, ha lamentat. “Volem saber què va passar, ho volem saber nosaltres i la ciutadania que ho va patir aquelles hores”, ha subratllat. I ha fet una reflexió més general: “Estem a dos telenotícies de deixar de ser el Congrés dels Diputats i esdevenir la TIA, Tecnologia d’Investigació Aeroterràquea”. Sobre la petició del PP, ha rebutjat que els populars tinguin les “conclusions escrites abans de començar”. Mirant al PSOE, ha exigit “certeses” als socialistes i “consolidar un model energètic descarbonitzat”.
Podemos dispara contra l’ús que fan el PSOE i el PP de les comissions d’investigació
I què ha dit Podemos? En el seu discurs, la diputada Martina Velarde ha disparat a banda i banda de l’hemicicle. D’una banda, ha atribuït la iniciativa del PSOE a una voluntat de voler “autodisculpar-se pels seus errors” o a la “falta de valentia a l’hora de plantejar una política energètica”. D’altra banda, ha recriminat al PP que la vulgui utilitzar com a “arma llancívola en contra del govern espanyol”. “A les que volem conèixer la veritat i a la ciutadania que vol conèixer les causes i les conseqüències i que es determinin les responsabilitats ens fa moltíssima mandra”, ha verbalitzat.
Així mateix, ha criticat que ambdós partits vulguin “deixar fora l’oligopoli elèctric i les grans empreses privades del sector” i ha demanat que la comissió d’investigació no serveixi per “dilatar i distorsionar” el debat. Els morats volen que la comissió també serveixi per “determinar la responsabilitat de les empreses de l’oligopoli de producció elèctrica en l’apagada, analitzar l’estructura de propietat del sistema elèctric espanyol i plantejar les inversions que han d’escometre les empreses que es lucren del mateix per garantir la seva seguretat”.
L’enfrontament entre el PSOE i el PP per la investigació sobre l’apagada
Des del PSOE, Cristina Narbona ha preguntat al PP per què necessita una comissió d’investigació si “té clar des del minut zero que la culpa va ser del govern espanyol i ha demanat des del primer moment la dimissió” de la vicepresidenta Sara Aagesen. Els socialistes advoquen per una comissió d’investigació “seriosa i rigorosa” amb “totes les garanties” i que no parteixi del “convenciment que ja se sap de qui va ser la culpa” amb “teories absurdes”, en al·lusió als suposats “experiments” amb les renovables que haurien originat l’apagada. “La gran diferència és que nosaltres no partim d’un diagnòstic tancat”, ha reblat la diputada socialista, que ha acusat els populars de “contaminar permanentment” el debat.
Finalment, per part del PP, Guillermo Mariscal ha defensat la creació de la comissió d’investigació com a “imperatiu democràtic” davant de la “immensa gravetat dels fets” i “l’opacitat deliberada” i “l’escapisme” del Govern: “Quan es nega a rendir comptes i es burla l’escrutini democràtic, aquest parlament té l’obligació d’actuar”, ha justificat. “Després de l’apagada, el que fa falta és transparència i aquí no hi ha més que excuses per part del govern espanyol”, ha afegit. El diputat popular ha responsabilitzat de l’apagada la que considera que és una “política energètica suïcida” i ha lamentat que aquell episodi va generar una “enorme desconfiança” en tots els espanyols, va mostrar una “enorme vulnerabilitat”, va suposar un “risc per a la seguretat” de l’Estat i va implicar un “descrèdit de la marca país”.