El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la reforma exprés del Codi Penal després que el Tribunal Constitucional hagi ajornat per dilluns la seva decisió definitiva sobre si avala la reforma judicial impulsada per PSOE i Podemos. La cambra baixa ha donat llum verda d’aquesta manera a la derogació del delicte de sedició, la reforma de la malversació i la modificació de les normes per renovar el TC. Ara la pilota és a la teulada d’aquest mateix tribunal, que haurà de resoldre si la modificació del Codi Penal per reformar el poder judicial és constitucional.
“L’últim cop que Inés Arrimadas li va parlar així a la presidenta d’un Parlament va ser amb Carme Forcadell, i va acabar a la presó”. El líder d’Esquerra Republicana a la cambra baixa, Gabriel Rufián, ha sintetitzat amb aquesta frase allò que ha sigut més fàcil de percebre aquest dijous: el Congrés s’ha assemblat molt al Parlament del 2017. No només per la ingerència del Tribunal Constitucional en un debat que encara no s’havia produït, sinó per les comparacions constants que ha fet l’espanyolisme més sever entre allò que es votava aquest dijous a Madrid i el que s’aprovava fa cinc anys a Barcelona.
Abans del discurs de Rufián, la presidenta de Ciutadans havia assegurat que aquest dijous es repetia al parlament espanyol “el que ja es va patir el setembre de 2017”. “Serà la primera vegada que això passa al Congrés, però no és el primer cop que passa a Espanya”, ha assegurat, a més de fer comparacions constants entre els governs de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. De fet, ha lamentat que l’esquerra espanyola s’hagi queixat de les ingerències del Constitucional: “Utilitzen els mateixos arguments que utilitzaven Junqueras i Puigdemont”, ha dit.
Per a afegir més dinàmiques pròpies del 2017 a Catalunya, Vox ha decidit absentar-se en aquest debat. Sí que hi ha parlat l’ultradretà Javier Ortega Smith, que ha abandonat l’hemicicle just després d’acabar el seu discurs, en el qual ha llançat amenaces sobre enviar diputats “al banc dels acusats”. Per si no n'hi hagués prou, ha aparegut més d’una vegada el nom de Tejero. Gabriel Rufián ha dit que li feia “por” que entrés el colpista del 23-F “amb toga”, referint-se als magistrats del TC. I el portaveu del PSOE Felipe Sicilia ha fet una comparació entre Tejero i el PP, cosa que ha provocat la indignació de la bancada popular.
El PP sí que s'ha mantingut assegut als seus escons, però ha optat per no votar, de manera que la votació ha acabat amb 249 vots emesos, dels quals 184 han estat a favor (la majoria de la investidura), 64 en contra i un ha estat per l'abstenció. La portaveu dels populars, Cuca Gamarra, ha afirmat que la seva formació "mai no abandona les institucions" però ha assegurat que el seu partit no volia votar en una votació que, a parer seu, mai no s'hauria d'haver produït. Ciutadans tampoc no ha estat present a l'hemicicle.
El Tribunal Constitucional, a l’horitzó
La votació de la reforma del Codi Penal ha arribat escasses hores després que el Constitucional decidís ajornar fins al pròxim dilluns el Ple en què havia de decidir si accepta o rebutja el recurs d’empara del PP que demana aturar la reforma del poder judicial. Els cinc magistrats progressistes han sol·licitat celebrar el Ple un altre dia en el qual "es pugui estudiar completament l'assumpte, a la vista del volum de documentació aportada, de la complexitat de la qüestió i la rellevància de la decisió". Els cinc magistrats progressistes consideren que totes aquestes qüestions, a més dels escrits que han presentat aquest dijous al matí PSOE i Unidas Podemos, "impossibiliten poder participar en la deliberació i votació". El PP va presentar aquest dimecres un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per frenar les esmenes introduïdes en la proposició de llei que deroga el delicte de sedició per tal de canviar la llei orgànica del Poder Judicial i la llei del Tribunal Constitucional.
De fet, aquest dijous, durant la sessió parlamentària per debatre les esmenes del Codi Penal, la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha instat el govern espanyol a intentar renovar el poder judicial a través del Consell de Ministres —“amb totes les garanties”— i no a través del Congrés dels Diputats. Segons la popular, rere la reforma exprés de la malversació hi ha la intenció de beneficiar els líders del Procés i polítics socialistes que han estat condemnats per corrupció.
Què s’ha votat aquest dijous?
Per una banda, el Congrés ha aprovat de manera definitiva la substitució al Codi Penal del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats. Després que sorgís molta polèmica per la suposada persecució al dret de protesta, PSOE i ERC van acordar una esmena en la qual s’afegeix que en el cas d’invasió d’instal·lacions és necessari “que s’alteri greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs”. També van acordar establir que l’aplicació dels desordres públics agreujats no és un “simple agreujament” de les conductes recollides en el tipus bàsic, sinó que està previst per a casos “excepcionals” en els quals es produeixi “un comportament autònom i amb elements disposats des de l’inici a alterar greument l’ordre públic”.
Pel que fa al delicte de malversació, els republicans van acabar acceptant l’esmena que va imposar el PSOE: condemnar amb un a quatre anys de presó al funcionari que destini patrimoni públic a una finalitat per la qual no estava previst. Es tracta d’una esmena que també inhabilita el funcionari en una forquilla que va dels dos als sis anys. Amb l’esmena transaccional pactada entre PSOE i ERC, s’estableixen tres tipus de conductes castigades per aquest delicte: apropiació o intent d’apropiació de patrimoni públic sigui per a enriquiment propi o de tercers, l’ús temporal de patrimoni públic per a ús privat i la de donar al patrimoni públic una aplicació diferent que aquella a la que estava destinat. Aquest darrer punt fixa com a requisit per a les penes de presó que el desviament pressupostari causi un “dany o entorpiment greu del servei públic”. És per això que Esquerra Republicana considera que fets com l’1-O no es poden castigar; però el PSOE no ho veu de la mateixa manera, a més que caldria veure quina opinió en tenen els jutges espanyols.
Així mateix, el recurs del PP que haurà de resoldre el TC va relacionat amb dues esmenes que va presentar PSOE i Podemos per reformar el poder judicial. Una que canvia la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Constitucional que li corresponen per un nou sistema pel qual es nomenarà els dos magistrats que treguin més vots. I una altra que permetria al govern espanyol i al Consell General del Poder Judicial fer el seu propi nomenament encara que l’altra part no ho faci en els terminis fixats.
D’altra banda, PSOE i Unidas Podemos van acabar pactant una esmena que, en paraules del portaveu socialista al Congrés, Patxi López, es tracta d’un “toc d’atenció” als jutges a l’hora d’aplicar la llei del ‘només Sí és Sí’. La intenció és que no es repeteixin les rebaixes de penes a agressors sexuals per la interpretació que en fan els jutges.