Votació criminalitzada. Un veí de Sant Andreu de la Barca ha estat condemnat a sis mesos de presó per un delicte d'atemptat contra l’autoritat, quan participava en protegir un centre de votació del Referèndum l’1-O de 2017, i va caure a terra amb un agent de la Guàrdia Civil. En el judici, l’octubre passat, l’advocada de l’Estat li demanava tres anys de presó, mentre la fiscalia, 18 mesos de presó. Al final, la titular del penal 2 de Barcelona ha rebaixat el càstig a sis mesos de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat, a més de pagar una multa de 210 euros per un delicte lleu de lesions i 500 euros d'indemnització a l'agent. La sentència ja ha estat recorreguda per la defensa, exercida pel penalista Àlex Solà.

En la jornada de l’1-O, a més de càrregues policials arreu del país, es van detenir sis votants per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.  L’octubre de 2019, un d’ells va acceptar una condemna rebaixada de 9 mesos de presó, càstig suspès si no delinqueix en dos anys. Es tracta d’un veí de Sant Joan de Vilatorrada que va admetre d’haver-hi llençat una cadira a un agent de la Guàrdia Civil, que li va donar a les cames,  a l’interior de l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Va acceptar el càstig per un atemptat contra l’autoritat i un delicte lleu de lesions, amb una multa de 360 euros. Els agents del Grupo de Reserva y Seguridad (GRS) van aconseguir entrar al local de votació, després de trencar un vidre de la porta del centre, que els veïns havien tancat per evitar l’entrada del cos armat.

Fets

En el cas de Sant Andreu de la Barca, els fets van passar a l’entrada del CAP, on uns trenta veïns van posar-se davant per evitar l’entrada d’agents de la Guàrdia Civil a la cerca d’urnes de l’1-O. Hi va haver un forcejament i l’acusat va caure rodolant escales avall amb un agent i, a terra, va ser detingut per tres agents més. En el judici, l’octubre passat, Robert Pasqual va negar haver agredit cap agent i va assegurar que els agents, vinguts de Sevilla, van dir-li “sense cap respecte”: “Entrarem a les males o a les pitjors”, i que el van “empentar enfora”. Una afirmació que van corroborar quatre veïns més, també “expulsats a empentes” i que van repetir que hi eren “per votar”, a les incisives preguntes de la fiscal. El sergent de la Guàrdia Civil amb qui primer es va trobar l’acusat va assegurar que “fins a tres cops” els van demanar que s’apartessin i que “actuaven per ordre judicial del TSJC”, reafirmat per quatre agents més. Un agent va explicar que l’acusat va agafar pel cinturó el sergent, i ell el va treure, però el veí el va “escometre”, van caure per les escales i el veí “el va intentar ofegar amb un colze” i va demanar ajuda a altres companys, que van assegurar que l’home feia “una gran força” i va mossegar un d’ells, que “gràcies a Déu”, va arriba ra exclamar l’advocada de l’Estat, duia guants protectors i no el va lesionar. Un vídeo mostra l’acció de la Guàrdia Civil, que fins i tot arrenca una porta del centre, i el forcejament.

L’advocat defensor, Alex Solà, va retreure a la fiscal que digués que “l’1-O era il·legal, quan el TC només l’havia suspès i no es va prohibir votar”. L’advocat hi va afegir que, si hi havia més de 20 veïns concentrats, “exercien el seu dret de manifestació, no suspès, i que s’hauria d’haver respectat sense entrar a sang i foc”. Va assegurar que l’agent lesionat a la cuixa es va clavar un mosquetó en la caiguda i que no va ser per acció del veí. 

Dret de protesta

En el recurs d’apel·lació, l’advocat demana a l’Audiència de Barcelona que acordi que es repeteixi el judici sense la presència de l’advocacia de l’Estat, la qual va demanar més càstig que la fiscalia. I si no és així, que s’absolgui el veí de Sant Andreu de la Barca perquè exercia el seu dret de manifestació. En l’escrit, Solà fa una completa exposició del que inclou el dret de protesta, segons la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), i que empara l’acció que va fer el veí condemnat, encara que sigui al mínim càstig que recull el delicte d’atemptat contra l’autoritat. Les conductes poden incomodar o ofendre a les autoritats, i s’han de permetre, insisteix el TEDH.

Solà hi afegeix: “Encara que admetéssim dialècticament que la motivació dels manifestants, i entre ells, el meu representat es va ampliar de la de votar a la de no permetre la retirada de les urnes per part de la Guàrdia Civil, això no exclouria el caràcter de manifestació de la concentració que protestat, legítimament en un país democràtic, contra una decisió judicial a través de l'exercici del dret fonamental a la manifestació. Tampoc no ho exclouria la resistència a ser dissolta la manifestació de manera contrària al previst a la LO 9/198 per part de la Guàrdia Civil, ni  el fet que no hi hagués intervingut comunicació, com ha reconegut en reiterades ocasions el TC." Per tot això, insisteix que no va existir atemptat. I afegeix que l'eximent d’actuar en el marc d'un dret fonamental com el de la protesta “abastaria igualment a desactivar qualsevol qualificació penal dels fets com a resistència o desobediència”.