Gairebé quatre anys més tard que centenars de manifestants tallessin les vies de l'AVE a Girona el 14 d'octubre del 2019, el dia en què es va publicar la sentència als presos polítics, l'única encausada per aquests fets, Carla Costa, ha estat condemnada a un any de presó. El Jutjat Penal 5 de Girona ha imposat una condemna per desordres públics, sobretot basant-se en un vídeo d'aquell dia on Costa apareix caminant per les vies del tren convencional. La Fiscalia demanava per ella 2 anys i mig de presó i 34.000 euros pels desperfectes. Segons la sentència, Costa encapçalava la "massa de persones" que van obligar a interrompre la circulació dels combois i van causar "un greu dany a la circulació ferroviària". El jutjat, però, descarta condemnar Carla Costa ,que en aquell moment era la cara visible del col·lectiu La Forja per haver cremat una barricada feta amb fustes i pneumàtics a les vies de l'AVE, ja que totes les persones que la van encendre duien la cara tapada. Aquell 14 d'octubre, la presència dels manifestants a les vies del tren va obligar a interrompre el servei entre Barcelona i Figueres. Tot i que aquests van abandonar les seves posicions a les 16 h, per anar a tallar l'AP-7, la presència de fogueres i barricades va fer que el servei estigués afectat durant més hores. 

Suport de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas 

El judici a Costa, educadora social de 26 anys natural del barri de Pont Major de Girona, va arrencar el passat 26 de juny. En les passades eleccions municipals formava part de la candidatura de Guanyem, liderada per l'actual alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, com a número 11, però no va entrar a l'ajuntament, ja que el partit va aconseguir 8 regidors. El dia del començament del judici, Salellas va compartir una piulada demanant la seva absolució, mentre denunciava la lentitud d'aquests processos judicials. Després de fer-se publica la sentència, el batlle gironí ha tornat a donar suport a Costa, firmant que és "una de les indispensables". "Per molt que la justícia espanyola la condemni per 'caminar per la via del tren en una jornada de mobilització, no l'aturaran", ha insistit. 

En el judici, Costa es va acollir al seu dret de no declarar, mentre que la seva advocada, Montse Vinyets va sol·licitar la seva absolució, assenyalant que per encausar la jove s'havien fet servir tècniques retorçades. Els Mossos la van identificar a posteriori i no en el moment dels fets, a partir d'un vídeo. Tal com van explicar en el judici, van creuar fragments d'aquest enregistrament amb dues fotografies seves, una de les quals corresponia al fitxer de la Policia Nacional, ja que l'havien fitxada aquell mateix any. Els Mossos només van poder assegurar "de manera moderada" que la jove en qüestió fos Costa, i Vinyets va posar en dubte la validesa del vídeo en sí, ja que la policia no va esclarir com l'havia obtingut.  

"Considerablement semblant"

En la sentència publicada aquest dimarts, també se subratlla que les imatges "evidencien com l'acusada es troba al capdavant d'una massa de persones que circulen caminant per les vies convencionals". En referència al vídeo, el jutjat rebutja la tesi de la defensa, que sostenia que s'havia trencat la cadena de custòdia de les imatges, i es remet a l'informe dels Mossos d'Esquadra, tal com recull l'ACN. A més, la sentència també recorda que durant el judici es va tornar a visionar la gravació. I aquí, després de veure-la a sala, la jutgessa afirma que "la imatge que apareix al vídeo i la de Carla Costa" -que s'asseia a la banqueta- "és considerablement semblant".

Altres causes obertes per talls de l'AVE a Girona 

Tot i que la sentència a Carla Costa ha trigat gairebé quatre anys a arribar, encara hi ha casos oberts contra independentistes que no s'han resolt. Per exemple, el passat mes de març, el jutjat penal 2 de Girona va suspendre el judici a quatre encausats per tallar precisament l'AVE durant les mobilitzacions pel primer aniversari de l'1-O, un any abans de la publicació de la sentència. Aquest era el tercer cop que se suspenia el judici, cosa que els activistes han titllat de "tortura i un exemple de violència institucional". El motiu de la suspensió era que un dels Mossos d'Esquadra instructor de la causa estava de baixa per malaltia. La Fiscalia demana per a cadascun d’ells quatre anys de presó i pagar multes per valor de 12.150 euros per cadascun pels delictes de desordres públics, de danys i delicte lleu de lesions.