La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha anunciat divendres que exigirà al Govern de Salvador Illa un esforç suplementari per atendre les polítiques de memòria democràtica a Catalunya. En concret, la proposta és que dels cinc milions actuals que s'hi destinen es passi a 10 milions en els pròxims pressupostos. En declaracions a La2Cat, Albiach ha dit que multiplicar la despesa en aquesta matèria ha d'actuar com a antídot contra l'extrema dreta i a l'actual onada reaccionària. Entre les iniciatives que es volen impulsar, ha apuntat Albiach, hi ha l'obertura d'una oficina d'atenció als familiars de les víctimes del franquisme i accelerar l'obertura de fosses comunes: "Hi ha una dada que, per a mi, és molt reveladora, i és que hi ha més de 900 fosses a Catalunya per obrir".
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica va culminar el desembre passat el Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 13 fosses arreu de Catalunya i l'exhumació de les restes òssies de 19 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Al desembre hi havia en curs a més tres excavacions que havien permès, fins aleshores, recuperar les restes d'una seixantena de persones, avançant en la restitució de la dignitat i la memòria de les víctimes. El Govern havia retornat a la família les restes identificades del soldat republicà Julio Lizana, gràcies al Programa d'identificació genètica, i el Cens de persones desaparegudes incorporava 285 nous casos i ja s'havia acostat als gairebé 8.200 desapareguts.
El Cens de persones desaparegudes
Les actuacions del darrer pla de fosses han tingut lloc a prop d'una dotzena de municipis, com ara Ascó, Miravet, Vila-sana, Gandesa, Ullastrell, Rabós, Artesa de Segre, Castellnou de Bages, Gratallops, Sant Quintí de Mediona, la Bisbal de Montsant o Abrera. El Cens de persones desaparegudes s'ha consolidat com l’eina pública de referència per a familiars, investigadors i institucions. Del total d’inscrits, s'ha localitzat mitjançant la cerca de documentació el lloc d'inhumació de 699. Finalment, la Direcció General de Memòria Democràtica ha ampliat i actualitzat també el Mapa de fosses, que compta actualment amb 1.008 fosses validades i publicades al web del Banc de la memòria democràtica de Catalunya.
L'obertura de fosses permet recuperar les restes i fer l'anàlisi per comprovar si realment les morts es corresponen amb les causes conegudes pels familiars. Recuperar les restes permet restaurar la dignitat de les víctimes que, en molts casos, poden ser enterrades al costat dels seus familiars als seus llocs d'origen.