La Generalitat ha documentat 1.005 fosses comunes a Catalunya amb víctimes de la guerra civil i la repressió franquista, però només n’ha excavat 137. En aquestes intervencions s’han pogut recuperar 1.023 cossos, dels quals només 34 han estat identificats plenament mitjançant proves d’ADN, malgrat que al cens de desapareguts hi consten més de 8.000 persones inscrites pels seus familiars. Durant els primers anys es pensava que l'obertura de fosses i la identificació dels cadàvers seria ràpida i es podria acabar la feina en pocs anys, ja que el 2003 es tenien unes 17 fosses identificades. Amb el temps, s'ha vist que això no és així. No va ser fins al 2017 que es va aprovar el primer pla de fosses, fet que va accelerar notablement les tasques de localització, exhumació i identificació.
En una entrevista amb l’ACN, el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, reconeix que el ritme d’exhumacions no és tan àgil com es voldria, però defensa que es prioritza la identificació dels cossos i la dignificació dels que continuen sense nom. Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, Menéndez admet que les polítiques de memòria democràtica van començar “tard” i que això ha dificultat la localització i identificació de les víctimes. Tot i això, considera que a Catalunya “s’està fent una bona feina”, constant i metòdica, amb l’objectiu d’avançar malgrat el pas del temps i aprofitar els avenços científics per facilitar l’encreuament genètic amb familiars que encara esperen.
Un milió d’euros anuals
Menéndez detalla que la Generalitat destina més d’un milió d’euros anuals a l’excavació de fosses i, tot i que reconeix que una major inversió podria agilitzar el procés, matisa que l’impacte seria limitat perquè abans cal localitzar i documentar amb precisió cada fossa. A més, expressa la seva preocupació per la possible entrada d’un govern del PP i Vox a l’executiu espanyol, fet que podria comportar retallades en les subvencions que actualment provenen del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Pel que fa a la gestió del patrimoni de la guerra civil i la repressió franquista, Menéndez destaca que la Generalitat no classifica les fosses segons el bàndol dels combatents, sinó segons criteris tècnics. Aquesta metodologia respon a la complexitat històrica de les inhumacions, on sovint coincideixen víctimes de repressió, soldats republicans o franquistes i civils.
Cens de desapareguts
El cens de persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme compta amb 8.158 inscrits, dels quals un 67,5% —és a dir, 5.502— eren soldats. D’aquests, 4.751 formaven part de l’exèrcit republicà, 222 de l’exèrcit franquista i 527 no estan vinculats a cap bàndol concret. La resta, un 32,5% (2.656 persones), corresponen a civils o casos en què no s’ha pogut determinar la condició del desaparegut. Fins ara, s’han recuperat 1.023 cossos de fosses comunes, però només 34 han estat identificats de manera científica: 7 abans del 2017 i 27 posteriorment. Tanmateix, en uns 700 casos més, les proves documentals han permès establir amb força precisió qui eren i on van ser enterrats, tot i no haver-se pogut confirmar amb l’ADN.