El PP ha fet servir la majoria al Senat per demanar a la Comissió de Venècia un dictamen sobre l'amnistia, la llei de la qual s'ha impulsat "a costa del consens parlamentari" i davant d'un ample "rebuig" tant social com jurídic. La nova portaveu popular a la cambra alta, Alicia García, ha registrat la sol·licitud aquest dimecres al matí i la Mesa s'ha reunit d'urgència per aprovar-la, amb l'objectiu que l'informe també s'emeti de manera urgent —després que el Congrés encarrilés la norma aquest dimarts entre escarafalls sobre colpistes, dictadors i guillotines—.
La Comissió de Venècia o Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret és un òrgan consultiu del Consell d'Europa per assessorar sobre qüestions constitucionals que promoguin el ple respecte als drets fonamentals. Ara, el PP li ha demanat mitjançant el Senat que aclareixi els criteris "d'índole general que considera necessaris perquè una mesura com l'amnistia resulti acord amb els estàndards de l'estat de dret". "És compatible amb els criteris de la Comissió la possibilitat d'amnistiar els delictes de terrorisme en els termes assenyalats? Considera acceptable i acord als estàndards d'un Estat Constitucional i democràtic de dret que l'amnistia s'aprovi per a delictes de malversació i corrupció?", són dues preguntes més.
Les preguntes del PP a la Comissió
En aquesta línia, els populars volen que l'òrgan es pronunciï sobre si l'amnistia "suposa una infracció del principi de divisió de poders" i si es posaria en risc "la independència judicial i la separació de poders" en el cas que finalment s'aprovi. "Demanem aquest dictamen perquè el govern espanyol i el Partit Socialista volen que hi hagi obscuritat, però nosaltres volem transparència i informació", ha assegurat García. També recorden que "l'únic precedent" d'una llei d'amnistia va ser la que va "obrir la transició a la democràcia el 1977, aprovada gairebé unànimement per les Corts, abans de l'aprovació de la Constitució".
El PP argumenta que la proposició de llei d'amnistia és el resultat de la investidura de Pedro Sánchez després d'una "negociació" en la qual "han intervingut directament alguns polítics que es beneficiaran" de la norma i que "no han mostrat cap voluntat de penediment de les conductes per les quals han estat condemnats per tribunals independents o estan incursos en processos judicials". Així, remarca que la presa en consideració en el Congrés s'ha efectuat "a costa del consens parlamentari" i de "trencar la relació política entre els partits de la majoria", alhora que considera que ha provocat "una gran divisió en la societat espanyola", així com "el rebuig molt ampli del món judicial i jurídic".