Música contra la repressió. Unes dues-centes persones han participat avui a la tarda en una nova concentració davant de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona per reclamar el tancament d’aquest espai de repressió de la dissidència durant la dictadura de Franco i els primers anys de la democràcia, com cada primer i tercer dimarts de cada mes des del juny de l'any passat. Aquest dimarts, la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l’ANC han convidat la Coral Càrmina i Músics per la Pau, que sota la direcció de Daniel Mestre han interpretat la Cançó dels 113, feta per Carlos Santos a la presó Model, i també han interpretat la Cançó del Tinell, composta per Marcel Casellas, també sense llibertat. Casellas ha relatat la seva experiència, quan va ser detingut amb 21 persones més el 3 de desembre de 1981 i van estar deu dies tancats i interrogats a la comissaria de Via Laietana, alguns d’ells greument torturats, en aplicar-los la llei antiterrorista. “L’objectiu és que aquest edifici sigui cedit a la Generalitat perquè es converteixi en un centre d’interpretació i memòria de la repressió”, ha insistit l’advocat Pep Cruanyes.
“Amb tortura o sense la comissaria de Via Laietana és el terror”, ha afirmat Marcel Casellas i ha relatat l’experiència viscuda en la seva detenció, on ha descrit les cel·les del soterrani com a “mazmorras”. Els interrogatoris eren als pisos de dalt i Casellas ha explicat que ell no va ser torturat com altres companys com ara Carles Castellanos. L’interrogaven i li donaven cops. “El que més por em feia era no aguantar i delatar companys, però, per sort els interrogatoris eren tan desencaminats, que no em va costar”, ha afirmat el compositor. També ha relatat que un detingut va començar a cantar el Rosinyol que vas a França, amb l’enuig i els cops del carceller de torn, però que tots s’unien a cantar-la i que al final, van usar aquesta cançó amb lletra inventada per informar-se entre ells de qui eren i si tornava algun detingut o detinguda dels interrogatoris. Després de deu dies els van enviar a Madrid, i davant d’un magistrat una mica sord i enfadat que a la pregunta: “Usted pone bombas?” li va dir que no i el va deixar en llibertat. “La solidaritat de les persones que són al carrer és molt important”, ha assegurat Casellas.
En aquest sentit, l’advocada i també represaliada Pilar Rebaque ha afirmat: “Som perseguides o espiades i els músics també”, i ha recordat el que deia la policia del mestre Pau Casals, en fer concerts en nom de la pau i de les brigades internacionals. L'acte s'ha tancat amb el crit dels noms dels policies torturadors, com els germans Antonio i Vicente Creix, i el Cant d'Els Segadors.
Sense resposta
Paral·lelament, la comissió parlamentària de Justícia encara espera que la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, respongui la seva petició per visitar la comissaria i veure el seu estat de conservació. El diputat Jordi Orobitg (ERC) piulava l’11 de març passat que divuit dies després de la petició parlamentària encara esperen resposta de la delegada i afirmava: “Institucionalment inadmissible! Hi ha res a amagar?"
L’Ajuntament de Barcelona també ha enllestit un projecte per convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai de defensa dels drets humans, que vol consultar amb els ciutadans. Mentrestant, el govern espanyol no en vol saber res, tot i que el 2017 el Congrés dels Diputats va aprovar la seva cessió.
