Mentre Toni Comín (Barcelona, 1971) parla amb El Nacional a Brussel·les, assegut a la cafeteria del Parlament Europeu té agafada amb les dues mans la identificació que l’acredita com a membre de la Cambra. Es tracta d'una acreditació provisional, només per aquest divendres, darrer dia del curs fins a la represa de l’activitat, el 6 de gener. Però és la primera en què la Cambra el reconeixia com a eurodiputat. El dia anterior, el TJUE havia sentenciat que Oriol Junqueras gaudia de la immunitat parlamentària des que es va proclamar el resultat dels comicis; tot seguit, el president del Parlament, David Sassoli, va anunciar davant del ple que els serveis jurídics de la Cambra farien les passes necessàries per assumir la decisió del Tribunal. El mateix dijous es va aixecar la prohibició que impedia els diputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín entrar dins l’Eurocambra. L'entrada a l'edifici enmig d'un núvol del periodistes, les explicacions amb els tècnics que els assessoren sobre els tràmits que hauran de complimentar, i el breu recorregut per l'edifici, inclòs l'hemicicle, conclou a la cafeteria dels diputats on mentre manté una breu conversa amb El Nacional encara segueix rebent felicitacions de periodistes i membres del grups.
Com ha estat poder entrar al Parlament després de totes les dificultats d’aquests sis mesos?
Estem molt contents, però, no és una alegria només personal, que també. No és només la il·lusió de pensar que gràcies a això ara tenim per davant 4 anys de feina que pot ser molt vàlida i molt important. Això no anava de tres eurodiputats, ni tan sols de 1.700.000 catalans que no tenien representants al Parlament europeu i que veien vulnerat els seus drets, tot i que també anava d’això.
La decisió del TJUE suposa un pas endavant per a la democràcia a Europa i té un efecte molt més enllà de Catalunya.
Doncs, de què anava?
Anava de si la democràcia a Europa feia un pas endavant o un pas enrere. Dijous el Tribunal de Justícia va prendre una decisió històrica, que afecta 500 milions d’europeus. Va estar en el seu paper, com toca a un sistema de dret, amb un poder judicial independent, que va fer una sentència que salva i preserva els principis i valors de la democràcia. Per tant, estem molt contents d’haver estat l’excusa perquè el Tribunal de Justícia hagi pres una decisió que suposa un pas endavant per a la democràcia a Europa i que té un efecte molt més enllà de la situació de Catalunya.
Sempre vam pensar que era possible, que era el que tocava
Esperava que aquest fos el resultat?
Sempre hem pensat que era possible. Si no, no hauríem començat aquesta batalla jurídica. Sabíem que aquest és un Tribunal en què es pot confiar a diferència dels alts tribunals espanyols en els quals no es pot confiar perquè se salten la pròpia llei. Aquí no. Tenim un tribunal a Luxemburg que és respectuós amb la literalitat i el sentit últim del dret europeu. Des que vam veure el posicionament de l’advocat general, ja vam començar a veure que la probabilitat que passés això era molt alta. Sempre vam pensar que era possible, que era el que tocava.
Com va reaccionar davant d’una notícia com aquesta?
El primer que t’has d’assegurar és que ho has entès bé. Després, hi havia dubtes sobre què passava amb Oriol Junqueras. Els primers minuts vaig estar més pendent de saber si deia que l'Oriol pot sortir. Vam passar una estona intentant veure quines conseqüències tindria. Jo tinc claríssim que se l’ha de deixar anar immediatament. Els companys d’ERC saben que ens tenen i em tenen al costat. És un escàndol que encara no s’hagi excarcerat Oriol Junqueras.
Això confirma que l’estratègia de l’exili s’havia de fer i és encertada. Hi ha també un punt de recompensa de la nostra tenacitat
I en el que els afecta a vostès?
Mirant enrere és una satisfacció molt gran perquè és la confirmació també que l’estratègia de l’exili valia la pena, que tenia sentit, que s’havia de fer, que és una decisió encertada. Hi ha també un punt de recompensa de la nostra tenacitat, per tant, aquest sentiment sí l’he tingut. Però sobretot mirant a futur, les oportunitats que se’ns obren ara per fer acció política des d’aquí i el que significa que nosaltres ara tinguem aquesta clau que és el fet de ser eurodiputats. Tenim quatre anys per davant. Per tant, l’obligació d’esmerçar tota la intel·ligència política i el coratge també per aprofitar aquest temps que se’ns obre.
Amb quin objectiu?
Hem de poder avançar en la construcció de reconeixement i aliances per a la causa de Catalunya, empatia i comprensió. El que es tracta és de fer-li saber a una societat, unes institucions, una pluralitat d’actors a Europa que la causa de Catalunya és legítima, justa i legal, que la nostra actuació no ha sigut contrària a la llei ni al dret internacional, ni tan sols a la Constitució Espanyola i que això nostre no va de nacionalisme identitari ni d’egoisme d’una regió rica, que encara hi ha prejudicis en aquest sentit. Per tant , tenim molta feina i sabem quina feina hem de fer.
El Parlament Europeu és el primer interessat a saber si Espanya pensa respectar la nostra immunitat
Té intenció d’entrar a l’Estat espanyol?
Tenim intenció que l’Estat espanyol aclareixi què pensa fer amb la immunitat. I probablement no l’haurem de fer nosaltres aquesta pregunta sinó el Parlament Europeu, que és el primer interessat a saber si Espanya pensa respectar la nostra immunitat. Quan sapiguem segur què farà Espanya, prendrem decisions. Les decisions serà aprofitar totes les nostres possibilitats i capacitat de moviment al servei de la nostra causa política. Si per la nostra causa és bo venir sovint, a l’Estat espanyol, en cas que hi hagi garanties que l’Estat espanyol respecti la immunitat, probablement caldrà fer-ho. Però sempre tenint molt present el criteri polític com a criteri prioritari.
Per tant, creu que el Parlament Europeu haurà de preguntar a Espanya si està disposada a respectar la seva immunitat?
El Parlament Europeu haurà de saber què passa amb la immunitat dels seus diputats, com ho ha de saber qualsevol parlament del món.
Però tampoc no és una gestió normal que el Parlament pregunti als Estats sobre això...
No sé dir quin és el procediment i la forma. Però haurem de tenir garanties que la nostra immunitat és respectada abans de prendre decisions.
No desmuntem el nostre domicili belga. No té cap sentit
Te intenció de tornar a Catalunya si se li garanteix aquesta immunitat?
Hem de ser eurodiputats durant quatre anys, té sentit que tinguem alguna forma de residència i domicili al costat de les institucions europees. No desmuntem el nostre domicili belga. Això no té cap sentit. Vam triar Bèlgica i Brussel·les per raons també polítiques, és la capital d’Europa. Volíem fer la feina d’internacionalització des d’aquí. Ens semblava un lloc privilegiat i té sentit que seguim aquí. Ara, és evident que si tenim la nostra llibertat de moviments garantida al conjunt de la Unió l’aprofitarem i viatjarem per tota la UE al servei de l’estratègia política per la qual estem compromesos. Si aquesta estratègia diu que es bo que passem una part del nostre temps des de Catalunya, s’haurà de considerar.
Ha pensat en quines comissions voldria formar part al Parlament?
Teníem dret a negociar amb igualtat de condicions que la resta d’eurodiputats a les comissions a les quals aspiràvem. Se’ns ha de tornar els drets vulnerats. En aquesta negociació no hi vam poder participar. Per tant, a la nostra incorporació no hauria de representar un perjudici el fet d’haver estat sis mesos en aquesta situació. Espero que se’ns doni l’oportunitat d’aspirar a les comissions a les quals haguéssim aspirats si això hagués estat a finals de juny.
Què i com se'ls haurà de rescabalar per aquesta absència de sis mesos al Parlament?
Ho haurem de parlar millor després. Per indicacions del president, no nostres, els serveis jurídics estan estudiant això. Quines conseqüències té per nosaltres tres. Entre aquestes, com es rescabalen aquests mesos. Tot això ho haurà de determinat els serveis jurídics del Parlament.
El suplicatori en res anul·la la nostra condició d'eurodiputats, afecta la immunitat però segueixes sent diputat
Quant de temps creu que serà eurodiputat?
Quatre anys. Això no és quant de temps crec és quant de temps serem eurodiputats. El suplicatori en res anul·la la nostra condició d’eurodiputats. El que fa és eliminar la immunitat dels eurodputats. Segueixen sent-ho amb tots els drets excepte el de la immunitat que queda suspès. Però segueixes sent eurodiputat.
Fins que, conseqüència d’aquest suplicatori, la justícia acceptés l’extradició i hi hagués un judici i una condemna d’inhabilitació...
Sí, però nosaltres tenim una confiança molt gran en què no serem extradits mai.
Per tant preveuen que encara que s’acceptés el suplicatori, no prosperaria l’euroordre i vostès continuarien treballant des de Bèlgica com fins ara però sent eurodiputats...
Primer hem de veure què passa amb la votació del suplicatori. Després haurem de veure l’euroordre, que ja no serà la tercera, serà la quarta. Mai s’ha emès la mateixa ordre tres cops; dos cops és molt rar; i ara s’haurà d'emetre per quarta vegada. I, si és rebutja l’euroordre, seguim aquí amb tots els nostres drets normals.