La recta final de la campanya de les eleccions andaluses aporta una novetat a l’actualitat política espanyola que durà cua. Vox té molts punts d’entrar al parlament andalús i deixar de ser el partit extraparlamentari amb més presència mediàtica de tot l’Estat.
Que un partit d’ultradreta entri en un parlament, és a dir, que prengui carta de naturalesa en les institucions democràtiques, és un canvi polític radical que posa el termòmetre a la salut de la democràcia, però també una plantofada a una dreta espanyola que ha anat contemporitzant amb Vox fins al punt que ara veu que potser l’ou de la serp ha eclosionat i ja l'amenaça també.
Per això, malgrat que avui el tema central de les portades dels diaris de Madrid és l’acord del Brexit, cal buscar les notícies secundàries per veure que, finalment, als mentideros de la villa y corte comencen a adonar-se que Vox pot ser un company de viatge perillós. Molt perillós.
Atenció a dues notícies publicades a columna a les portades d'El País i El Mundo. Al primer diari esmentat s’hi pot llegir: L'estratègia de Casado sobre Vox divideix els dirigents del PP, y al segon, una entrevista al secretari general dels populars, Teodoro García Egea, amb la següent declaració: “Vox pren més vots a Ciutadans que al PP".
Per la seva banda, La Razón publica una enquesta resumida amb el següent titular: El PP resisteix com a segona força davant de Cs i la irrupció de Vox.
Què vol dir tot plegat? D’una banda, que l’opinió publicada ja dona per fet que el partit d’Abascal podrà iniciar la reconquista des d’Andalusia. De l’altra, que PP i Ciutadans han entrat en un debat fratricida en el qual només s’animen pensant que els ultres restaran més vots als altres, un argument espuri, que es retroalimenta, però que deixa anar una veritat temuda. El votant de Vox serà en la totalitat exvotant del PP o de Cs, i, des de la dreta, debatre si són dels uns o dels altres no és més que fer trampes al solitari, i més quan ni uns ni altres han estat capaços de marcar diferències, sinó que més aviat han endurit el discurs, atiant la xenofòbia i la catalanofòbia com a recurs per evitar la fuga de vots.
Ara que potser ja és tard, sembla evident que a Madrid comencen a veure que això de Vox serà complicat de gestionar. I serà culpa seva.