Després dels mals resultats de fa dos anys, a les eleccions del 27-S, els comuns han decidit fiar-ho tot als seus dos grans èxits electorals: les dues últimes eleccions espanyoles i les últimes municipals. És per això que l’artífex de les victòries del 20-D i el 26-J, Xavier Domènech, va ser l’escollit per construir la confluència i liderar-la al Parlament. És també per això que han decidit jugar la carta de la Barcelona d’Ada Colau.
El missatge és ben clar: és possible traslladar les “polítiques de canvi” de l’Ajuntament a la Generalitat. És possible fer les mateixes polítiques en matèria social, d’habitatge o de gènere a l’altra banda de la plaça Sant Jaume. I el votant al qui es dirigeixen, també és molt acotat: el que va donar-los la victòria a les eleccions espanyoles, però que normalment s’absté en els comicis al Parlament de Catalunya.
La mateixa Colau ha jugat aquesta carta i ha tret pit de la seva gestió quan ha aparegut en campanya. Aquest divendres assegurava haver fet “l’oferta pública de feina més gran” de la història de Barcelona: més de 3.000 nous llocs de treball per reforçar els serveis públics. També carregava contra la Generalitat, que deia que no estava finançant les escoles bressols, uns diners que està pagant el consistori.
Per ara, però, l’alcaldessa de Barcelona només ha acompanyat Domènech en l’acte d’inici de campanya, el 4 de desembre a La Farga de L’Hospitalet de Llobregat, aquest divendres a Badalona, al costat del politòleg anglès Owen Jones i el líder de l’esquerra alternativa francesa Jean-Luc Mélenchon, i aquest dissabte a l’acte central de campanya a Barcelona, amb Pablo Iglesias i Alberto Garzón.
No s’espera cap aparició seva més fins a l’acte final de campanya. Malgrat que han fet servir la gestió a la Barcelona de Colau com a reclam electoral, l’alcaldessa ha preferit quedar en un segon pla, amb un perfil molt baix, amagada dels focus. S’ha centrat sobretot a fer actes a l’àrea metropolitana, on es juguen les garrofes, però no s'ha exposat massa.
EFE
Les perspectives no són gens favorables per a Catalunya en Comú, que queda lluny de l’eufòria que van despertar aquelles victòries electorals. Segons els sondejos més optimistes, com el de Metroscopia per El País aquest divendres, aconseguirien mantenir els onze escons de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) el 27-S. Aquells resultats de fa dos anys, però, ja van deixar un mal gust de boca, perquè amb la coalició van perdre’n dos respecte dels que tenia ICV-EUiA en solitari.
Però pot ser més desolador. La majoria d’enquestes donen a la candidatura de Xavier Domènech menys escons dels que va aconseguir l’anterior marca. La cinquena entrega del tracking de Feedback per a El Nacional li dona entre 8 i 10 escons, amb una intenció de vot 7,22%, per darrere la CUP i només per davant del PP.
El rol de l’alcaldessa de Barcelona en la campanya de les eleccions catalanes del 2015 i en la de les espanyoles del 2015 i el 2016 va ser diferent. Barcelona en Comú no va formar part de CSQP, que va acabar sent una suma de sigles més o menys improvisada. Colau també va desaperéixer del mapa. En canvi, BeC sí que va formar part d’En Comú Podem, que començava a complir la idea de confluència que buscaven. L’alcaldessa va tenir un rol protagonista. Paradoxalment, amb Catalunya en Comú, que és la marca definitiva de la confluència que ella ha liderat, ha tornat a quedar en un segon pla.
Un cop més, el context de polarització no ajuda els comuns, que insisteixen a posar l’agenda social al centre de les prioritats, mentre la resta de candidatures debaten sobre el 155, els presos i la República. Però això no treu que, en un escenari tan fragmentat, els seus diputats puguin ser decisius per fer decantar balances en un sentit o en l'altre; ja sigui per investir un president o per enviar el país a unes noves eleccions. Un fet que també podria generar tensions internes.