Ada Colau no viu els seus millors dies al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Després del trencament del pacte de govern amb el PSC, i veient-se obligada a portar al ple una moció de confiança per poder aprovar els pressupostos, l'alcaldessa ha de governar una Barcelona amb molts fronts oberts i sense cap aliat. Si més no, cap de fixe, i la situació no sembla que hagi de millorar en el poc més d'un any que li queda de mandat.

Aquest divendres es va poder veure una Colau més sola i amb cara de pomes agres. Va ser durant el ple que va debatre la moció de confiança presentada per ella mateixa davant del ple municipal per tal de poder tirar endavant els pressupostos, en no tenir els suports necessaris per aprovar-los. Durant la sessió, l'alcaldessa va haver de sentir com l'oposició carregava contra el seu projecte de ciutat, li retreia no ser capaç de teixir acords i li demanaven el seu cap. Resultat: trenta vots en contra i només onze a favor de la moció.

Tot i el revés, esperable de totes maneres, els pressupostos podran tirar endavant ja que ara s’obre un període de trenta dies en el que, si no es presenta cap govern alternatiu -i tot apunta que així serà per la impossible correlació de forces alternativa que hi ha al ple municipal-, Ada Colau seguirà sent l'alcaldessa i el pressupost estarà automàticament aprovat.

És la segona vegada que Colau usa aquest mecanisme legal per evitar el bloqueig i poder aprovar els comptes municipals, que ja va fer servir l’any passat, però també serà l’última. El procediment no es pot posar en marxa durant l’últim any de mandat, i les eleccions municipals seran el mes de maig de 2019.

Però més enllà d’aquest punt tècnic, el fet que Colau hagi hagut d’usar aquest mecanisme és una mostra més de la inestabilitat del seu govern, molt tocat pel trencament del pacte amb el PSC. Tot i que els comuns van intentar teixir aliances amb el grup demòcrata i ERC de cara als pressupostos, i en va aconseguir la seva abstenció, no va poder acostar-se a la CUP ni als socialistes, ara rivals després del trencament de l'acord. 

El PSC, d'aliat a rival

Els socialistes havien format part del projecte de pressupostos i fins i tot hi van donar el vistiplau a la comissió de govern, però finalment van oposar-se a aprovar els pressupostos. El líder municipal del PSC, Jaume Collboni, va justificar el seu vot en contra assegurant que no avalaven "un pacte de Trias i Colau", en referència a l'abstenció dels demòcrates, i va criticar que els "pactes nacionals" entre els seus partits havien "subeditat la ciutat". Ara bé, Collboni no pot amagar un cert recel pel fet que Colau trenqués el pacte de govern, per mandat de les seves bases, després que els socialistes votessin a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. 

El trencament del pacte ha portat a Colau a haver de buscar suports amb els independentistes i, de fet, l'ha aconseguit en matèria pressupostaria. Enviar el PSC a l'oposició de nou, ha acostat l'alcaldessa a PDeCAT i, sobretot, a Esquerra, que han intentat teixir complicitats amb els comuns, pensant en nivell nacional. Els indepedentistes volen trobar en els de Colau més suports per lluitar contra la repressió estatal i ampliar la base de l'independentisme.

Per aquest motiu, justament, els dos partits van acceptar abstenir-se en la votació dels pressupostos sense massa concessions. Els seus suports, però, no van ser suficients i ara, en la moció de confiança, aquests partits l'han tornat a deixar sola. Tal com ha explicat el líder dels demòcrates, Xavier Trias, una cosa és abstenir-se en la votació dels pressupostos i l'altra donar suport a tota l'obra de govern. Un projecte que, de fet, és a les antípodes del de la seva formació. 

ada colau vota efe

El procés, el taló d'Aquil·les de Colau

L'equidistància amb la que els comuns s'han referit habitualment al procés, ha perjudicat Colau a nivell municipal. Especialment en els últims mesos, molts convulsos en la política catalana, amb la repressió de l'1 d'octubre, l'aplicació del 155 i els empresonaments. Els comuns han volgut marcar distància amb els socialistes, ja que se sentien incòmodes amb la suspensió de l'autogovern, però també amb els independentistes, amb qui no compartien l'actuació unilateral. Aquest distanciament ha deixat Colau més aïllada que mai. Massa crítica amb l'actuació de l'Estat pels socialistes, i massa poc pels independentistes. 

Aquesta situació de debilitat arriba, a més, en un mal moment per als comuns. Els resultats aconseguits pels seus a les eleccions al Parlament del passat 21-D han deixat tocada la formació, que es presentava com la 'clau' per superar la política de blocs, però que finalment s'ha quedat sense ser decisiva degut a la nova majoria independentista. A més, la formació Catalunya en Comú Podem només va aconseguir vuit diputats, tres menys que els que tenia Lluís Rabell amb Catalunya Sí Que Es Pot, en l'anterior legislatura. Com tampoc ajuda la situació a nivell estatal, amb la reculada de Podemos i l'alça de Ciutadans.

Molts reptes i poca legislatura

Era el projecte estrella del programa dels comuns: connectar les dues xarxes de tramvia -el Trambaix i el Trambesòs- a través de la Diagonal "amb una urbanització completa del carrer que permeti guanyar un nou espai de passeig per la ciutat". Quan va arribar a l'Ajuntament, en el seu pla de xoc, va comprometre's a licitar, durant els primers 100 dies de govern, la redacció del projecte executiu. Va fer-ho el dia 97. L'alcaldessa va arribar a dir que les obres començarien abans d'acabar el 2017. A 3 de febrer del 2018 encara no hi ha ni el projecte executiu enllestit. De fet, la partida destinada a aquest estudi ha caigut a canvi de l'abstenció del PDeCAT al pressupost municipal. Tampoc té els suports per executar les obres.

En el seu programa, Barcelona en Comú també es proposava "evitar els desnonaments per motius econòmics" i, en cas de no poder aturar-los, "garantir un reallotjament adequat" a través del parc d'habitatge social. Però, a poc més d'un any d'acabar la legislatura, malgrat alguns avenços, els desnonaments continuen sent un problema a Barcelona. Segons el darrer informe de la PAH, l'entitat d'on va emergir la mateixa alcaldessa, hi ha una mitjana de 10 desnonaments diaris a la ciutat, dels quals el 85% són per lloguer i el 13% per hipoteca. Per altra banda, el parc públic de lloguer representa al voltant de l'1% de la ciutat, lluny de la mitjana europea del 15-18%. En els pressupostos actuals hi ha previst un impuls de la inversió, amb nou milions més -un total de 49,2% per al Patronatge Municipal de l'Habitatge.

Mani contra turisme Ferran Vila

Segons diversos actors del sector, que se senten criminalitzats, Colau no ha sabut fer front al turisme, un dels principals actius de la ciutat. El seu mandat va començar amb la moratòria hotelera i ha continuat amb atacs contra interessos turístics i la croada contra els apartaments turístics. La CNN, en el seu portal de viatges, situava Barcelona entre les "dotze destinacions que els viatgers potser volen evitar el 2018". Entre altres coses, recollia les protestes del passat estiu o que Colau vol impulsar una "llei per limitar el nombre de llits turístics per abordar el problema". Ara, però, la caiguda del turisme -també per altres motius aliens al consistori- preocupa les autoritats municipals.

Però l'alcaldessa té moltes altres promeses que apareixien al seu programa electoral, com ara la reforma de l'ordenança de terrasses de bars i restaurants, la remunicipalització de l'aigua, la construcció d'habitatges a l'antiga presó Model o les obres de la Sagrera i Glòries (les primeres han estat aturades durant mes de tres anys i les segones es reprendran al març). També aconseguir que el Mobile World Congress no marxi de la ciutat. El conseller delegat de l'entitat organitzadora, John Hoffman, ha suat de valent per defensar-ne la continuïtat davant les grans companyies del sector. Molts fronts oberts i poca legislatura.

ERC li trepitja els talons

Segons l'últim baròmetre semestral del 4 de gener, dissenyat pel mateix Ajuntament de Barcelona, Esquerra Republicana arrabassaria a Barcelona en Comú la posició de primera força, amb un 16,5% d'intenció de vot. La formació d'Ada Colau seria segona, amb el 16,3%, seguida del PSC (9,3%), Ciutadans (6,4%), el PDeCAT (5,8%), la CUP (3,6%) i, finalment, el PP (1%).

De confirmar-se aquesta tendència a l'alça dels republicans i a la baixa dels comuns, deixaria un panorama bastant diferent dels resultant de les eleccions del 2015, quan BComú va imposar-se amb el 25,21% dels vots, seguida de CiU (22,72%), Ciutadans (11%), ERC (11%), el PP (8,7%) i la CUP (7,4%).

Una victòria republicana, encara que lluny de la majoria i per poques dècimes, permetria als republicans portar la iniciativa d'un futur govern municipal i fer-se amb l'alcaldia encara que fos en un govern de coalició. Els resultats de Catalunya en Comú el 21-D, amb la bandera de la Barcelona de Colau, no són un bon presagi. Va ser la cinquena força a la capital del país.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat