Coalició Canària (CC), tercera força a l'Arxipèlag en les darreres eleccions generals, continua amb la irrisòria postura amb ínfules "centristes" i de partit amb "sentit d'Estat" en les investidures al Congrés dels Diputats, intentant ser rellevant, tot i que només tenen un diputat, a costa d'atacar l'independentisme i els partits d'esquerres. Després del 23-J, el panorama electoral amb el mandat de la ciutadania va dividir clarament en dos blocs el parlament espanyol, amb dues eventuals investidures possibles per arribar a La Moncloa: per un costat, el tàndem PSOE-Sumar més els socis de govern habituals en la darrera legislatura (ERC, EH Bildu i PNV), i, per altra, banda, el de la dreta, amb PP i Vox. Tot just tenint aquest resultat, CC no va trigar a fer-se notar i van assegurar que no donarien suport a cap govern en què hi hagués Sumar o Vox, com si fossin forces ni tan sols equiparables quant a discurs i projecte polític, o com si el partit d'extrema dreta no portés en el seu programa la voluntat d'eliminar l'autonomia canària —com totes les altres de l'Estat— que irònicament CC governa. Però algun candidat hauria de sortir, i davant aquesta disjuntiva, la cabra tira al monte i CC va tirar cap a la dreta —o més ben dit, no es va moure d'on era—-, i va donar suport a la investidura de Feijóo, mentre censurava durament una hipotètica amnistia per als encausats pel Procés.

Una vegada acabada la crònica d'un fracàs anunciat amb la investidura de Feijóo, per la falta de suports, Coalició Canària va virar el penell cap a la seva esquerra i va assegurar fa només un parell de setmanes que, tot i estar en contra de l'amnistia, estaven oberts a Pedro Sánchez i a disposició per negociar el seu suport, a canvi de "transferir i pagar el que es deu" a l'Arxipèlag. Com el PNB, també preparats per "collir nous", i virar el sentit del vot, en funció d'on bufa el vent i on en cauen més. 

Ara, enmig del seu viratge cap al PSOE, Coalició Canària s'ofereix obertament a donar el suport de la seva única diputada a la investidura de Pedro Sánchez per convertir Junts en "un actor secundari". El president de Canàries i líder de CC, Fernando Clavijo, ha llençat la proposta aquest dijous, amb l'esperança que el vot afirmatiu de Junts que requereix Sánchez per ser investit "deixi de ser rellevant". La ironia, però, és que en tot cas Sánchez necessitaria igualment l'abstenció de Junts, i que aquesta els hi costaria el mateix que els hi demanen pel seu 'sí'. "Espanya no està condemnada a dependre del vot de Junts", ha afegit Clavijo, amb més fe que raó. 

L'amnistia "no és moral"

En la mateixa línia que ha mantingut CC sobre la hipotètica llei d'amnistia que el PSOE estaria negociant amb l'independentisme català a canvi del seu suport a la investidura, el president canari ha tornat a mostrar el rebuig a una mesura de gràcia, incidint que "no és moral". Per Clavijo, una amnistia es pot dur a terme quan "hi ha un canvi de règim", com el que va haver-hi a Espanya en la Transició, o quan s'està d'acord que es vol "esborrar i fer compte nou" després d'una guerra civil o una dictadura. Per això, fer una norma d'aquest calat per "interès merament personal o partidista", en referència a Sánchez, i no per l'interès general no pot ser "moral".

A més, ha retret al PSOE no haver portat l'amnistia en el seu programa electoral i haver-la rebutjat fins a "dos dies abans" de les eleccions generals del passat 23 de juliol. "Els independentistes sí que són coherents, ho portaven en el seu programa electoral i els van votar", ha considerat.