La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, ha declarat aquest dilluns com a testimoni -per videoconferència des de Madrid- davant la titular de jutjat d’instrucció 23 de Barcelona, que investiga si els expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elizenda Paluzie , van ser espiats pel centre amb Pegasus. Casteleiro només ha confirmat que tots dos van ser espiats pel CNI i amb autorització judicial, del Tribunal Suprem: Paluzie des del juliol de 2019, dos mesos abans de la condemna dels líders independentistes, i Sànchez -que va ser diputat per Junts- a partir de març 2020-, just quan va sortir amb un permís penitenciari, mig any després de ser condemnat per sedició. Res més. El Consell de Ministres només ha autoritzat que la directora confirmés aquesta dada perquè el CNI està regit la llei de secrets oficials.
Això no obstant, Casteleiro -que el maig de 2022 va substituir Paz Esteban per l'escàndol de l'espionatge massiu a l'independentisme català- no ha aclarit si del setembre 2015 a l’octubre 2017 es va espiar a Sànchez (dos dies abans d’entrar a la presó per l’1-O), quan era president de l’ANC, tal com van certificar els Mossos d’Esquadra en una pericial aportada al jutjat i demanada per la Fiscalia. Fonts de l'Assemblea han assegurat que la magistrada va preguntar al govern espanyol si el CNI havia investigat Sànchez i Paluzie del 2015 al 2022, i ha obtingut aquesta resposta parcial, i amb dues resolucions del jutge del Suprem amb guixades, tal com van fer amb el president Pere Aragonès. Tampoc s'ha aclarit l'espionatge de Sònia Urpí, secretària Nacional de l'ANC el 2020, tot i que va ser provat, ha denunciat l'ANC.
Espiats per independentistes
El CNI va tornar a usar una acció política i no pas delictiva per poder espiar als presidents de l'ANC, i el jutge de control del Suprem, els ho va permetre per "raons de seguretat nacional". Segons fonts de l'ANC, que han tingut accés a les resolucions censurades del Suprem, els motius pels quals el CNI va demanar al jutge de control espiar Elisenda Paluzie va ser, que "defensava la via unilateral a la independència en contra fins i tot de sectors independentistes més moderats". En el cas de Sànchez és perquè "participava en reunions per recuperar una estratègia unitària per la independència". Cap acció tipificada al Codi Penal.
"Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat espanyol per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat", manifesta l'ANC en un comunicat.
Més citacions
És la segona vegada que Castelerio és citada a declarar com a testimoni pels casos de l’espionatge a polítics i líders socials catalans, destapat en la investigació Catalan Gate, amb almenys 68 persones afectades. La primera vegada ho va fer davant la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona i va negar l’espionatge a l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, i al diputat Josep Maria Jové, investigat per coordinar l’1-O. Això no obstant, els Mossos també van certificar que els mòbils de tots dos tenien restes d’infeccions de programaris espies, com els del president Pere Aragonès, un dels primers espiats, inclòs entre les 18 persones espiades que va admetre el govern espanyol el 2022.
Paral·lelament, la titular del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona ha citat a declarar l'actual directora del CNI, aquest desembre, perquè també aclareixi els espionatges de l'advocat d'ERC, Andreu Van den Eynde, i de l'exeurodiputat Jordi Solé.
En la desena de procediments sobre l'espionatge amb Pegasus, en cinc causes hi ha imputada l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, i s'han fet comissions rogatòries per citar com a investigats responsables del grup NSO, titular de Pegasus.