Des del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) es desentenen totalment del hackeig i espionatge a Roger Torrent i Ernest Maragall. Després que els dos dirigents d'ERC hagin anunciat una querella contra l'expresident de l'organisme Félix Sanz Roldán, fonts dels serveis secrets espanyols asseguren que no han tingut "absolutament res a veure amb aquest tema" i que ells "actuen sempre d'acord a la legalitat". En aquest sentit, expressen "plena confiança" que l'administració de justícia "arribarà fins al final" si es denuncien els fets. De moment, tots els indicis apunten cap al CNI.

Aquest mateix dijous, el president del Parlament, Roger Torrent, i el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, han anunciat una querella contra qui va ser director del CNI, Félix Sanz Roldán, per l'espionatge contra ells a través del hackeig dels seus telèfons mòbils. Aquest pirateig, destapat per una investigació dels diaris El País The Guardian, es va fer a través del programa Pegasus, de l'empresa israeliana NSO i que només poden comprar governs estatals.

El Ministeri de l'Interior ha negat "cap relació" amb la companyia NSO, però el CNI, que depèn del Ministeri de Defensa, és un altre cas. Segons ha publicat avui El País, els serveis secrets disposen d'aquest programa, tot i que no se sap des de quan. A més a més, des de l'any 2015 l'independentisme català forma part dels objectius informatius del CNI, perquè ho consideren una amenaça a la unitat d'Espanya i l'ordenament constitucional.

L'advocat Andreu Van den Eynde, que actua en representació de Torrent i Maragall, ha explicat en una entrevista a RAC1 que un "cop tenim evidències tècniques" que es va produir l'atac contra els líders d'ERC, s'ha decidit tirar endavant amb la querella contra Sanz Roldán, el màxim responsable del CNI en el moment de l'espionatge. No obstant això, no es descarta que durant la investigació apareixin altres possibles autors.

El govern espanyol, "cap constància"

Aquest dimarts, després del Consell de Ministres, la portaveu María Jesús Montero, se'n va rentar les mans malgrat que només pot ser comprat per governs. “El govern no té constància que el president del Parlament hagi estat víctima d’un hackeig al seu mòbil”, va assegurar en aquest sentit. Li va dir que, en tot cas, ho denunciés davant dels tribunals, però que ells no hi tenen res a fer en aquest afer.