La Declaració de Palma signada pels governs català, valencià i balear per al foment de la llengua i cultura comunes, en el que ja s’ha anomenat Corredor Mediterrani Cultural, no ha agradat a Ciutadans, que per boca del seu portaveu al País Valencià, Fernando Giner –a la imatge, al costat d'Inés Arrimadas– ha assegurat que l’acord pretén “imposar la unitat de la llengua”.

D’aquesta manera, la formació liderada per Albert Rivera es decanta pel secessionisme lingüístic que pretén esquarterar la llengua que es parla en l’àmbit lingüístic dels Països Catalans, tot considerant que valencià i català són llengües diferents i fent seus els postulats del blaverisme històric.

En aquest sentit, Giner ha considerat que la Declaració de Palma és una “agressió a l’autonomia i singularitat de la Comunitat Valenciana”, ja que a parer seu, “pretén reforçar la idea dels Països Catalans”.

De fet, el portaveu de Cs ha acusat el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, “d’atacar la nostra cultura” i ha alertat que malgrat el conveni signat entre el Govern valencià i l’Institut Ramon Llull, la seva formació s’encarregarà que “no es gasti ni un euro dels valencians” en aquesta entitat, dedicada a la promoció a l’exterior de la llengua catalana.

També a Mallorca

No és el primer cop que Ciutadans es posiciona obertament en contra de la unitat de la llengua catalana. De fet, a mitjan gener d’aquest any, al Consell de Mallorca es va viure una situació que aclaria l’acostament del partit d’Inés Arrimadas a les tesis blaveres –gonelles a les Balears–, quan la consellera insular Catalina Serra va defensar la diferenciació entre el mallorquí i el català.

En aquella ocasió, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat (MES), va recordar que com podia ser que “des del sud de Califòrnia fins a la Patagònia s’hi parla la mateixa llengua, el castellà”, mentre que per a alguns, “des del Pirineu a Alacant se’n parlin 14 de diferents”.

La unitat de la llengua catalana als territoris de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, a més de la Franja de Ponent, Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer, no només està reconeguda per l’àmbit acadèmic internacional i per la praxi social, sinó també per diverses sentències judicials que reconeixen que valencià i català són dos noms equivalents que fan referència a la llengua comuna parlada en els esmentats territoris. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat