Ciudadanos torna a posar el català en el punt de mira. En la ponència que ha de marcar l’estratègia i les línies d’actuació política del partit per als propers anys, el partit argumenta que el català funciona com a element identitari i cohesionador del sobiranisme. Per aquest motiu, recupera com a antídot l'objectiu d'implementar el “bilingüisme institucional efectiu” en l’àmbit públic.

“Tenint en compte que els governs separatistes en els àmbits autonòmics i locals utilitzen la política lingüística i l’ús preferent i, freqüentment, exclusiu del català com a principal element de la construcció nacional... segueix essent un objectiu essencial aconseguir el bilingüisme institucional en l’àmbit públic”, apunta el text.

És cert que aquest és un fragment dels documents base, és a dir, primera proposta que pot ser esmenada. De fet, la proposta de ponència d’Estratègia es presentarà aquest dissabte al Consell Polític que la formació celebrarà a Barcelona amb el president, Albert Rivera, al capdavant.

La previsió és que aquesta ponència, juntament amb la proposta de reforma dels estatuts i la ponència de Valors, s’esmenin i que dilluns s’enviïn els documents finals als afiliats.

A partir de dimarts, tots els afiliats, mitjançant les seves agrupacions, podran debatre i també presentar esmenes. De totes les esmenes se seleccionaran les 25 més representatives de cada document, com així consta en el Reglament precongressual, i es duran a l'Assemblea General on els Compromissaris, escollits pels afiliats mitjançant sistema de llistes obertes, les votaran.

La batalla per la llengua

D’aquesta manera, la direcció de C’s no renuncia a la batalla per la llengua que explica, en bona part, el naixement del partit a Catalunya. D’altra banda, que es reculli explícitament aquest punt, pot servir per rebaixar algunes crítiques internes que, en els darrers temps, han expressat el seu malestar perquè creuen que el partit no era prou combatiu contra la immersió lingüística i el sobiranisme.

En la ponència esmentada, C’s argumenta que “el separatisme no és un assumpte circumscrit només a Catalunya, sinó que es tracta d’una qüestió de política nacional que afecta tots els espanyols i, en particular, els catalans”.

El text segueix assenyalant que “la tensió política protagonitzada pels polítics separatistes, la patrimonialització dels mitjans de comunicació públics, els atacs als drets dels castellanoparlants i l’adoctrinament a l’escola” estan a l’ordre del dia a Catalunya. Per això, “la defensa dels drets i la llibertat lingüística segueixen essent absolutament necessaris”, conclou el text.      

Consulta la ponència aquí (pàgines 7-8)