Fa un mes la distància era de 15 punts, i ara és de 10,2 punts; però el Centre d’Investigacions Sociològiques dirigit pel socialista José Félix Tezanos manté el PSOE sobradament per sobre del PP. Així es desprèn del baròmetre publicat aquest dimecres, el primer des que Junts per Catalunya va decidir trencar amb el govern de Pedro Sánchez. La publicació d'aquest novembre pronostica una victòria del PSOE en unes hipotètiques noves eleccions generals amb el 32,6% dels vots, i situa el PP en segona posició amb el 22,4% dels sufragis. L'estudi continua engreixant Vox, que es mantindria com a tercera força (18,8%) i la fractura a l’esquerra espanyola s’evidenciaria en els vots que rebrien Sumar (7,1%) i Podemos (4%). Esquerra Republicana rebria el doble de vots que Junts (2,2% per sobre d’1,1%) i Bildu també superaria el PNB (1,2% per sobre del 0,7%).
Aquest nou baròmetre del CIS continua remant a contracorrent que la resta de laboratoris demoscòpics. Malgrat les diverses enquestes que situen Feijóo com a pròxim president del govern espanyol a causa de l'auge de Vox i la seva suma amb el PP, en aquest estudi del mes de novembre aquests dos partits sumen menys percentatge de vot que en les eleccions generals del 23-J del 2023 (45,44% llavors i 41,2% ara). Sí que aquest baròmetre millora les expectatives electorals d'aquests dos partits respecte de l'anterior publicació: el PP creix 2,6 punts; i Vox, 1,1 punts.
La dimissió de Mazón i el càncer de mama a Andalusia
Segons aquest laboratori demoscòpic, poques pessigolles li fa al president socialista la seva fragilitat parlamentària, superlativa des del trencament decretat pel president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont. Però també hi ha hagut altres elements en el taulell polític espanyol en les darreres setmanes que poden haver beneficiat el PSOE, com ha sigut la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana després d'un cru funeral d'Estat desbordat pels crits de ràbia dels familiars de les víctimes de la DANA. També s'ha celebrat —encara pendent de sentència— el judici al fiscal general de l'Estat, en el qual múltiples testimonis han defensat la innocència d'Álvaro García Ortiz.
L'elaboració d'aquesta enquesta també ha coincidit amb la polèmica sobre el cribratge de càncer de mama a Andalusia, així com la decisió de la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, de convocar eleccions anticipades el pròxim mes de desembre en aquesta comunitat autònoma; per la seva impossibilitat d'aprovar els pressupostos del seu territori. Tret d'algunes informacions sobre el cas de Leire Díez, també ha sigut un mes plàcid (en comparació als anteriors) per als socialistes en tot allò que té a veure amb el setge judicial: el ministre Ángel Víctor Torres va sortir il·lès d'un informe que li va dedicar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Aquest dimarts es va fer públic un informe d'aquesta mateixa unitat que destapa noves informacions sobre Santos Cerdán, però les enquestes d'aquest baròmetre havien acabat dies abans.
L'habitatge, principal problema dels ciutadans de l'Estat
En aquest baròmetre, un 59,9% dels enquestats diu que la seva situació econòmica personal és “bona” i un 4% “molt bona”, mentre que un 19,3% diu que és “dolenta” i un 6,9% “molt dolenta”. Els principals problemes dels ciutadans són l’habitatge (40%), els “problemes polítics en general” (19%) i la immigració (18,9%), per davant dels “problemes de tipus econòmic” (18,9%), la qualitat de l’ocupació (16,2%) i l’atur (14,4%).
Quan es pregunta als ciutadans quin dels líders preferiria com a president del govern espanyol, un 24,5% assenyala l’actual, Pedro Sánchez. El segueix Santiago Abascal, amb un 11%, i Alberto Núñez Feijóo, amb un 8,9%. Per darrere, Yolanda Díaz amb un 3,8%, Gabriel Rufián amb un 3,6% i Isabel Díaz Ayuso amb un 2,9%. Pel que fa a la nota de cada líder, cap aprova. El més ben valorat és Pedro Sánchez, amb un 4,14. El segueix Yolanda Díaz, amb un 3,99. Després va Alberto Núñez Feijóo, amb un 3,43, i tanca la llista Santiago Abascal amb un 2,98.