Enmig de la voràgine d'escàndols de corrupció que colpeja un PSOE assetjat per l'oposició i amb un govern espanyol fràgil per la dependència dels socis a la seva esquerra i de l'independentisme català i basc, les enquestes no auguren un panorama encoratjador per a Pedro Sánchez. En cas que hi hagués eleccions generals ara, el PP d'Alberto Núñez Feijóo tornaria a ser primera força, com ja ho va ser el 2023, però ara amb un avantatge encara més destacat: els populars aconseguirien el 34,9% dels vots, amb els quals obtindrien 152 escons al Congrés —superant el 33% dels sufragis i 137 escons que tenen actualment—, segons una enquesta elaborada per Sigma Dos per a El Mundo. Sumats al 14,8% de vots i 47 escons que obtindria Vox —un creixement ple que fa al 12,4% i 33 seients que van obtenir el 2023 els de Santiago Abascal—, les dretes espanyoles aconseguirien una majoria absoluta àmplia i contundent de 199 diputats, vorejant la barrera dels 200 que pronostiquen les enquestes més optimistes i que els permetria desplegar una agenda legislativa pactada.
Davant d'aquest escenari d'auge dretà, el PSOE de Pedro Sánchez patiria una desfeta electoral, d'acord amb l'esmentada enquesta, si bé no tan acusat com plantegen altres projeccions que plantegen un descens del llindar dels 100 escons. Els socialistes obtindrien així un 26,7% dels vots i 108 escons, la qual cosa suposa una caiguda respecte al 31,7% i 121 diputats amb els quals compten actualment. Una caiguda de cinc punts percentuals en el vot en tot just dos anys d'una legislatura marcada per la dependència de Junts —després del terratrèmol d'acordar l'amnistia als encausats pel procés a canvi de suport a la investidura— i pels escàndols de corrupció de Santos Cerdán i José Luis Ábalos, si bé els socialistes encara se situen molt per sobre de les xifres d'entre 85 i 90 escons que van tenir durant els primers anys de lideratge de Sánchez, durant la seva travessia pel desert en l'oposició en els comicis de 2015 i 2016.
L'esquerra desunida: mateixos vots, desfeta en escons
Tanmateix, la patacada electoral més gran se l'emportaria l'espai a l'esquerra del PSOE, la qual cosa també dificultaria que Sánchez i Yolanda Díaz puguin reeditar el seu govern de coalició i obre pas a la dreta, en el que s'albira com un possible canvi de cicle polític a Espanya. El 2023, aquest espai es va presentar conjuntament —que no unit— a les eleccions sota el paraigua de la nova plataforma Sumar que va fundar Díaz per unir tot el múscul de l'espai i aconseguir un resultat que permetés tornar a l'Executiu davant d'un escenari favorable per a la dreta. Llavors, l'invent va donar fruits i van obtenir un 12,3% del vot i 31 escons. Ara, constatada la ruptura a la plataforma, amb la sortida del Podem de Ione Belarra, la marxa d'Íñigo Errejón per les acusacions contra ell, i les reticències de Compromís, l'espai obtindria d'igual forma un 12,3% del vot —un 7,9% per Sumar i un 4,4% per a Podem—, però donat el sistema electoral espanyol, que premia en el repartiment d'escons als partits grans i castiga la fragmentació, tot just obtindrien 14 escons en total —13 Sumar i 2 Podem—.
ERC es manté i Junts s'estavella
Finalment, l'esmentada enquesta esbossa una tendència similar respecte als anteriors comicis quant al nacionalisme perifèric, i és que les esquerres sobiranistes catalana, basca i gallega es mantenen o creixen. Esquerra Republicana, qui sap si amb Gabriel Rufián de nou com a cap de llista, obtindria un 1,8% dels vots i 7 escons, molt similar a l'1,9% i 7 escons de 2023; EH Bildu obtindria un 1,2% del vot i 6 escons, similar que l'1,4% i 6 escons de 2023; mentre que el BNG aconseguiria un 0,8% i 2 escons —davant de l'únic escó i 0,6% de vots de 2023—. També creixeria (en escons, no en vots) el PNB, ara sense Aitor Esteban com a candidat, ja que recentment ha tornat a Bilbao a liderar el partit, i obtindrien un 1% dels vots i 6 escons, davant de l'1,1% i 5 escons de 2023. Al contrari, Junts cauria: els de Carles Puigdemont passarien d'un 1,6% dels vots i 7 escons el 2023, a un 1,3% i 5 escons ara. Coalició Canària i UPN es mantindrien en un escó, amb un 0,4% i un 0,2% dels vots, respectivament.