El laboratori demoscòpic del socialista José Félix Tezanos continua situant Pedro Sánchez com a guanyador d’unes hipotètiques noves eleccions generals, molt per sobre d’Alberto Núñez Feijóo. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest divendres una nova enquesta en la qual escurça la distància entre els dos principals polítics espanyols, però continua situant el PSOE molt per sobre del PP; concretament, 11,3 punts més. En una enquesta realitzada abans que esclatessin els nous escàndols de José Luis Rodríguez Zapatero i Leire Díez, el sondeig considera que els socialistes obtindrien el 36,2% dels vots; i el PP, el 24,9%. Tanmateix, aquest baròmetre repunta les expectatives electorals del PP i de Vox respecte de l’estudi publicat el mes d’abril: els populars passen del 23,6% al 24,9% dels sufragis, i els ultres salten del 14,7% al 16,2%.
El CIS també considera que la formació ultra Se Acabó La Fiesta podria endur-se el 2,4% dels vots. Pel que fa a l'espai situat a l'esquerra del PSOE, el baròmetre considera que, en cas que Sumar es tornés a presentar en coalició amb tots els partits que aglutina, s'enduria el 5,7% dels vots. Podemos, per la seva banda, aconseguiria el 2,5% dels sufragis. D'altra banda, les expectatives electorals d'Esquerra Republicana superen amb escreix les de Junts per Catalunya: la formació capitanejada a Madrid per Gabriel Rufián s'enduria el 2,6% dels vots; i els de Míriam Nogueras, el 0,8%. Pel que fa a les formacions basques, Bildu (0,9%) li guanyaria la partida al PNB (0,5%). Els nacionalistes gallecs del BNG serien votats pel 0,7% de l'electorat; Coalició Canària, pel 0,1% i UPN, pel 0,1%. Respecte d'aquest darrer partit, el CIS adverteix que es tracta d'una estimació arrodonida aproximada "en un context d'alta variabilitat".
L'enquesta, realitzada entre el 4 i el 18 de maig, no ha pogut tenir en compte l'erosió que ha pogut tenir en el PSOE l'esclat del cas Zapatero, malgrat que Tezanos s'obstini a catapultar els socialistes demoscòpicament sigui quin sigui el context polític i judicial. La imputació de l'expresident del govern espanyol es va conèixer l'endemà. I també la present setmana ha estat marcada per una nova dimensió del cas Leire Díez: la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va registrar la seu del PSOE al madrileny carrer de Ferraz per trobar indicis sobre un finançament il·legal de les clavegueres socialistes. És a dir, una trama que pagava diners per extorsionar i posar fi a investigacions que afecten negativament Sánchez.
El baròmetre sí que va coincidir amb la crisi de l'hantavirus, que va finalitzar el 10 de maig amb l'arribada a Tenerife dels passatgers del MV Hondius i el posterior ingrés dels catorze espanyols que hi viatjaven a l'hospital militar Gómez Ulla de Madrid. En aquest període, també estava en marxa el judici pel cas de les mascaretes que esquitxava l'exministre socialista José Luís Ábalos i el de judici de la Kitchen que jutja la cúpula d'Interior del govern de Mariano Rajoy.
