El CIS pronostica que, en cas de celebrar-se unes noves eleccions generals a l’estat espanyol, el PP les tornaria a guanyar. No obstant això, calcula que la distància entre els partits d'Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez s'escurçaria, tant pel que fa al resultat del 23-J com pel que fa al darrer baròmetre que havia publicat aquest organisme. En l'estudi publicat aquest dijous, pronostica que els populars obtindrien el 33,5% dels vots, mentre que els socialistes aconseguirien el 32,5%; un punt exacte de diferència. De la mateixa manera, dona un empat entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya amb l’1,4% dels vots. L'enquesta d'abril situa el PNB lleugerament per sobre de Bildu en uns comicis espanyols (1%, per davant del 0,9%). Per altra banda, Vox continuaria sent la tercera força política de l'Estat amb el 10,1% dels vots; per davant de Sumar (8,2%) i Podemos (3,1%).
Per agafar les dades amb més perspectiva, els resultats de les eleccions generals del 23-J van ser, pel que fa al percentatge de vot i en ordre de major a menor, els següents: 33,05% per al PP; 31,7% per al PSOE; 12,39% per a Vox; 12,31% per a Sumar (en coalició amb Podemos); 1,89% per a ERC; 1,6% per a Junts; 1,36% per a Bildu; 1,12% per al PNB i 0,62% per al BNG. Fa un mes, en el baròmetre del mes de març, el CIS calculava que el cas de corrupció del cas Koldo podria malmetre fortament els resultats electorals del PSOE. En aquell estudi, el Centre d’Investigacions Sociològiques col·locava el PP (34% dels vots) per davant dels socialistes (31,3%) amb una diferència de 2,7 punts. I també calculava que en uns hipotètics nous comicis ERC es mantindria per davant de Junts: 1,9% pels republicans i 1,2% pels juntaires.
El CIS situa Bildu com a guanyador de les eleccions basques, i el PNB com a vencedor de les espanyoles
Precisament aquest dimecres, el mateix centre d’estudis sociològics publicava una enquesta focalitzada únicament en les eleccions basques, que se celebraran el pròxim 21 d’abril. Si el baròmetre publicat aquest dijous fa referència a unes hipotètiques eleccions generals a Espanya, el d’aquest dimecres només es referia a Euskadi. Aquella enquesta situava per primera vegada Bildu al capdavant, amb una estimació de vot que anava del 34,2% al 35,1%. Es tractava d’un baròmetre que no mostrava nombre d’escons, sinó només possible percentatge de vot. El PNB se situava com a segona força, amb una forquilla del 32,6% al 33,5% dels suports.
En aquell CIS de les eleccions basques no hi havia cap ensurt pel que fa a la resta de formacions: pronosticava que el PSE es mantindria com a tercera força (13,3%-14,1%), mentre que la quarta posició seria per al PP (6,7%-7%). El baròmetre també projectava un frec a frec entre Sumar (3,1%-3,6%) i Podemos (3,1%-3,2%) pel cinquè lloc i, per tant, pels últims escons que hi ha en disputa. Una mica més enrere quedaria Vox (2,7%-3%).
El CIS d’abril: enmig d’una guerra per la corrupció i amb el 21-A i el 12-M a l’horitzó
El baròmetre publicat aquest dijous pel Centre d’Investigacions Sociològiques arriba en plena guerra entre el PSOE i el PP per casos de presumpta corrupció. S’ha publicat, també, enmig de la campanya basca (eleccions el 21 d’abril), i amb la precampanya catalana ja arrencada (comicis el 12 de maig). Fa un mes, però, el context polític a l'estat espanyol era ben similar a l'actual. Malgrat no havia començat la campanya basca i la precampanya catalana, l'amnistia ja estava en tramitació, i ja havia esclatat el cas Koldo. Ara bé, les enquestes d'aquest mes d'abril sí que s'han fet amb l'escàndol de la parella d'Isabel Díaz Ayuso sobre la taula. El baròmetre es va realitzar entre l'1 i el 4 d'abril, amb 4.000 entrevistes, 580 de les quals s'han fet a Catalunya.
Els problemes dels ciutadans de l'Estat i els polítics preferits
L'enquesta, que també pregunta als ciutadans de l'Estat sobre qüestions de l'actualitat, assenyala que la crisi econòmica és el principal problema dels enquestats, per davant de l'atur i "el comportament dels polítics". La llei d'amnistia apareix només en el 0,9% de les respostes, per sota dels "nacionalismes" (1,9%) i la independència de Catalunya (2,7%). Per altra banda, Pedro Sánchez és el president preferit dels espanyols, amb el 25,3% de les respostes, per davant d'Alberto Núñez Feijóo (16,6%), Yolanda Díaz (6,5%), Santiago Abascal (6,4%), i Isabel Díaz Ayuso (5,6%).
Pel que fa a la nota que els ciutadans donen als líders polítics, no n'hi ha cap que aprovi. El que treu millor nota és Pedro Sánchez, amb un 4,22. El segueix Alberto Núñez Feijóo, amb un 4,14; Yolanda Díaz, amb un 4,07; i Santiago Abascal, amb un 2,81. El CIS també inclou una valoració dels ministres. Només n'aprova una: la titular de Defensa, Margarita Robles, amb un 5,06. La resta se situa al llindar del 4. Els pitjor valorats són el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb un 3,64; i el de Política Territorial, Ángel Víctor torres, amb un 3,85.