Cirurgia contra l'Alzheimer. A Can Ruti estudiuen una nova via terapèutica per combatre els símptomes de la malaltia, com pèrdua de memòria o desorientació, segons han anunciat aquest dilluns en roda de premsa. Concretament, es tracta de la derivació limfàticovenosa cervical en pacients en fase lleu, avaluant la seva seguretat i el seu potencial per frenar els símptomes i millorar la funció cerebral. El gerent de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Maria Mòdol, ha apuntat que la recerca podria arribar a "qüestionar els límits de la medicina actual", tot i que encara no tenen resultats.
El cas és que l'Alzheimer és causat, entre altres motius, per l'acumulació de proteïnes tòxiques al cervell, que contribueixen a la "mort neuronal". Ara, l'estudi busca "frenar la progressió" de la neurodegeneració a partir de la potenciació del sistema limfàtic, un dels mecanismes que té el mateix cervell per "netejar" les proteïnes tòxiques. La hipòtesi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l'acumulació de beta amiloide i proteïna tau (associades al deteriorament cognitiu), en tant que la connexió entre el sistema limfàtic i els ganglis limfàtics cervicals és una "via directa" per a l'eliminació del líquid cefalorraquidi i els residus del cervell. Per fer-ho, es fa un bypass entre els vasos limfàtics i les venes per "accelerar" el procés; a quiròfan, es fan servir tècniques de microcirurgia plàstica que habitualment s'han fet servir en altres parts del cos. "Volem contribuir a fer que el flux limfàtic s'acceleri per augmentar la neteja d'aquestes proteïnes així i alentir la malaltia", ha expressat el neuròleg de Can Ruti Pau Pastor.
Cirurgia poc invasiva
A l'assaig, de fase I, participaran una desena de pacients, als quals se'ls farà un seguiment durant un any després de la intervenció per avaluar, sobretot, la seguretat del procediment. Dos dels pacients ja han estat intervinguts, i dos més ja estan seleccionats per sotmetre's a la intervenció en les pròximes setmanes. El perfil dels candidats són malalts d'Alzheimer en fases inicials, però que tinguin prou biomarcadors per indicar que de segur tenen la malaltia, i que no tinguin comorbiditats amb altres malalties per evitar riscos i complicacions greus. Pastor ha apuntat que es tracta d'un estudi pilot, centrat en la seguretat, comprant la càrrega de proteïnes tòxiques abans i després de la cirurgia, i després també avaluarà els malalts cognitivament, conductualment i pel que fa a la funcionalitat, si bé apunta que això és un objectiu secundari: "El primer és la seguretat". La situació "ideal" seria que la tècnica permetés reduir la degeneració, frenant el progrés de la malaltia, tot i que això ho hauran de confirmar estudis futurs.
A la pràctica, tot plegat implica que, a quiròfan, es busca un gangli limfàtic del coll que funcioni i se sutura a una vena "perquè el líquid limfàtic dreni cap al sistema venós". Així detalla la cap de Cirurgia Plàstica de l'hospital, Carmen Higueras, que afegeix que es tracta d'una cirurgia "molt poc invasiva" que té una durada d'unes tres hores i que permet al pacient marxar de l'hospital després de 24 hores, tot i que és complexa tècnicament. Els resultats preliminars són esperançadors, amb pacients que ja comencen a veure millores en l'estat d'ànim o la fluïdesa verbal. Tanmateix, els professionals alerten que cal un seguiment més llarg per treure'n conclusions i han recordat que la cura total de la malaltia és encara "molt lluny", però aplaudeix el fet de poder explorar noves vies terapèutiques que permetin millorar la qualitat de vida dels malalts.
Resultats esperançadors: testimonis
El primer dels pacients que s'ha sotmès a la intervenció és en Toni Reyes, un veí de Badalona de 67 anys, que fa poc més d'un any que va ser diagnosticat. L'operació va ser fa només tres mesos, i la millora del seu estat d'ànim i de les seves capacitats cognitives ha estat més que notable. "Ha estat increïble", relata la dona del pacient, Maria Puente, que explica que en Toni abans "no feia pràcticament res" i no se l'entenia quan parlava. Ara ha començat a tornar a escriure el seu nom, torna a jugar a escacs amb el seu net i, fins i tot, l'han de fer callar perquè "no para de xerrar". I "només" té una mania, que "no apaga ni una llum, se les deixa totes obertes". La dona espera que l'estat del seu marit continuï millorant, tot i que si l'evolució es queda aquí ja estaria molt satisfeta: "No ens ho esperàvem".
La tècnica ja s'ha fet servir per tractar l'Alzheimer a la Xina, amb resultats preliminars "prometedors", amb millores en paràmetres cognitius i biomarcadors, si bé aquests estudies tenien seguiments curts o alguna mancança en el disseny. L'abril del 2026 estaven en marxa un total de 21 estudis clínics en marxa a més del de Can Ruti, en països com Corea del Sud, Singapur i Taiwan.