Els consellers de Junts s'han reunit avui per preparar la rentrée política, en una trobada que s'ha allargat tot el dia, i s'han compromès a treballar per una "Catalunya independent i de progrés".
La trobada, que ha inclòs fins i tot el dinar, ha estat presidida pel vicepresident Jordi Puigneró, que l'ha difós a les xarxes. "Preparant l’arrencada del nou curs polític amb els consellers i conselleres de Junts. Per una Catalunya independent i de progrés", ha indicat.
A la trobada també hi han assistit els consellers d'Economia, Jaume Giró; Universitats, Gemma Geis; Salut, Josep Maria Argimon; Drets Socials, Violant Cervera; Justícia, Lourdes Ciuró, i Acció Exterior, Victòria Alsina.
Aquest diumenge es compleixen els cent dies del nou Govern, que ha estat centrat en la gestió de la pandèmia de la covid-19 i la futura taula de diàleg amb l'Estat espanyol, defensada especialment per ERC. Els consellers de Junts han expressat el seu escepticisme amb aquesta taula, tot i que hi pensen assistir, encara que no està decidit qui hi anirà.
La pandèmia ha estat protagonista en aquesta primera etapa. Argimon va esdevenir el nou conseller de Salut després de l'aixecament de l'estat d'alarma i de la quarta onada, quan va focalitzar els esforços en accelerar la vacunació contra el coronavirus. Cent dies després, Catalunya es troba a les portes de tenir el 70% de la seva població vacunada amb la pauta completa.
Plantofades judicials per la pandèmia
En aquest sentit, els principals problemes van arribar a principis de juliol, quan va començar la cinquena onada de la pandèmia que encara patim. Per fer front al nou embat de la covid-19, el Govern va aplicar durant aproximadament un mes el toc de queda en aquells municipis amb més incidència. Si bé és veritat que la pandèmia ha reculat, ha patit importants plantofades judicials: el TSJC ha tombat fins a dues vegades la proposta de l'executiu català durant els últims dies, tot acusant-lo de voler restringir drets fonamentals per motius d'ordre públic i no pas epidemiològics.
D'altra banda, Junts ha afirmat que és necessari un ple extraordinari al Parlament per "instar el Govern a oferir un pla d'acció per al foment de la llengua catalana". La decisió de la formació independentista arriba després de la publicació de l'Enquesta de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona de 2020, que posa de manifest que l'ús habitual del català entre els joves ha caigut set punts des del 2015 i se situa per sota del 30%. Aquestes xifres "preocupen" al partit que encapçala Carles Puigdemont, "atesa la transcendència que té per Catalunya i el conjunt dels seus ciutadans".
Des de Junts, expressen que "sense nació no hi ha independència i sense llengua catalana, a Catalunya, no hi ha nació". En aquesta línia, el partit manifesta que "cal dotar-nos d'un estat propi que permeti acabar amb regulació adversa i faciliti la presència del català amb institucions que la protegeixin, com a pròpia; també de l'occità, propi de la Vall d'Aran". Una de les problemàtiques que assenyalen, justament, és que "el català topa amb els condicionaments d'un estat que li és advers, que s'afegeix als greuges lingüístics històrics, amb els mitjans de comunicació d'abast estatal".
Junts per Catalunya defensa, davant les dades alarmants sobre l'ús habitual del català, que el "foment de la llengua catalana (i de l'occità i la llengua de signes catalana) demana el compromís de tot el govern, amb les seves conselleries, les administracions locals i el conjunt de la societat i també recursos forts per a les polítiques transversals que l'apliquen sectorialment". En aquesta línia, sostenen que "l'aplicació de la política lingüística va més enllà del Departament de Cultura i és responsabilitat del conjunt del Govern i de totes les administracions".