ÚLTIMA HORA: Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Catalunya ja ha regularitzat la situació de 1.252 refugiats ucraïnesos que han arribat fugint de la guerra provocada per Rússia. Ja tenen la protecció temporal que els atorga el govern estatal, és a dir, permís de residència i, en el cas dels adults, de treball. La xifra suposa poc més de la desena part de les proteccions que s'han atorgat arreu de l'Estat espanyol, concretament 10.260 segons les dades que atorga el Ministeri de l'Interior aquest dilluns actualitzades fins a les tres de la tarda. El govern estatal recorda que els desplaçats que arriben a Espanya poden sol·licitar la protecció temporal tant als centres d'acollida oberts per l'executiu de Pedro Sánchez a Barcelona, Madrid i Alacant, així com a les 54 comissaries provincials habilitades arreu de l'Estat.
Fins al moment, la Generalitat ha comptabilitzat que aproximadament 8.000 refugiats ucraïnesos han arribat a Catalunya, es tracta d'una xifra que no està completament confirmada, ja que hi ha persones que poden haver arribat i no s'han registrat encara, per exemple. La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha explicat a TV3 que el Govern està destinant 500.000 euros a cobrir les despeses dels refugiats, una quantitat que es queda curta. Per això, Verge ha demanat que el govern espanyol enviï més ajudes dels fons europeus per protegir la situació de les persones que fugen de la guerra a Ucraïna.
La consellera Verge, encarregada de l'acollida de migrants, ha remarcat la necessitat de fer una rebuda organitzada i amb el coneixement de les administracions i les entitats especialitzades. La titular d'Igualtat i Feminismes també ha assenyalat que "l'Estat té tendència a centralitzar-ho tot", però la coordinació entre administracions "ha de ser màxima", ja que, ha recordat, serveis com l'escolarització, entre d'altres, depenen del Govern o dels ajuntaments. Verge reivindica l'acolliment des del territori, segons recull Efe. També ha destacat la col·laboració d'entitats com la Creu Roja, que treballa en l'acollida d'emergència a acompanyament a les arribades a l'estació de Sants i altres punts del territori. A més, la ciutadania també s'està implicant de ple en l'arribada dels ciutadans ucraïnesos que escapen de la guerra.
Guissona, punt d'acollida
Guissona s'ha convertit en el destí de referència pels refugiats ucraïnesos. Tant és així que molts ja l'anomenen com la "petita Ucraïna a Catalunya". El padró municipal ha incrementat en més de 200 persones les darreres setmanes de guerra a Ucraïna. La invasió russa ha portat a la petita localitat de la Catalunya central de menys de 10.000 habitants. Aquesta població de la Segarra, on un de cada set habitants és d'origen ucraïnès, està liderant la resposta humanitària l'èxode històric femení i infantil ucraïnès. Avui el municipi s'ha mobilitzat per adaptar-los i s'han organitzat classes de català gratuïtes per facilitar-los la integració. La sessió, inicialment, es preveia per una vintena de persones, però la resposta dels refugiats ha estat contundent i la convocatòria s'ha tornat un èxit: han assistit més de cinquanta persones.
L'ajuntament de Guissona ha ofert classes de català als refugiats ucraïnesos, que es preveia una assistència d'una vintena, però les imatges de les classes han commogut les xarxes socials. Més d'una cinquantena d'ucraïnesos s'han abocat a aprendre el català, per així adaptar-se a la realitat catalana. "Se'ls ha ensenyat els dies de la setmana, els mesos, els números per si necessiten fer la compra o anar al metge", ha declarat a TV3 la professora i voluntària. Una de les refugiades, Liudmyla Mohylevska, ha assegurat que "hem d'aprendre l'idioma d'aquest país perquè el respectem molt i volem facilitats". Aryna Asylhaaieva, refugiada, ha assegurat: "Ara per ara vivim aquí i respectem el lloc i la seva gent, i els hi vull mostrar aprenent la seva llengua i parlant-los en català".