Catalunya és l’autonomia que concentra més peticions de la regularització extraordinària d’immigrants, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions fetes públiques aquest dijous per la ministra Elma Saiz. La també portaveu del govern espanyol ha afirmat que a Catalunya s’han registrat 257.000 sol·licituds; per davant de la Comunitat de Madrid, amb 202.000; el País Valencià, amb 167.000; i Andalusia, amb 161.000. En total, a tot l’Estat, s'han registrat 1.174.978 sol·licituds. És més del doble de l’estimació inicial que es va fer quan es va aprovar aquesta regularització extraordinària, que dona als immigrants el dret a viure i treballar a l’Estat; no es tracta d’una nacionalització que, per exemple, atorgui el dret a votar.
De les 257.000 sol·licituds a Catalunya, Barcelona és la demarcació amb més peticions de regularització, amb 192.195, seguida de Tarragona (27.214), Girona (22.701) i Lleida (15.492). Pel que fa a les demarcacions de tot l'Estat, és Madrid la que està al capdavant amb el 17,23% de les sol·licituds sol·licitades, només una mica per davant del 16,36% registrat a Barcelona; per davant de València (6,38%), Alacant (6,23%) i Múrcia (3,85%).
Pel que fa a l'origen dels sol·licitants, el 67% provenen de Llatinoamèrica, molt per davant del 22,9% que registra l'Àfrica, el 8,3% de l'Àsia i l'1,1% de ciutadans europeus no pertanyents a països de la Unió. Per països, Colòmbia representa el 26% del total de les sol·licituds, seguida del Marroc (13,4%), Veneçuela (11,7%), el Perú (8,8%), Hondures (4,8%), Paraguai (3,8%), Algèria (3,4%), Senegal (2,9%), Pakistan (2,5%) i l'Argentina (2,3%).
Competència lingüística
Segons les dades fetes públiques aquest dijous pel Ministeri, vuit de cada deu persones sol·licitants de la regularització tenen una competència lingüística plena en castellà. Concretament, un 66% són parlants natius i un 18% té un nivell alt, mentre que un 7% té un nivell mitjà i un 9% un nivell bàsic. Tanmateix, pel que fa al català, el basc i el gallec, només el 40% “coneix la llengua” pròpia del territori. Per altra banda, dos de cada tres sol·licitants (67%) tenen educació postobligatòria, desglossada entre un 43% amb batxillerat o formació professional i un 24% amb educació universitària. La resta, un 33%, té només educació obligatòria: un 18% amb educació secundària, un 5% amb educació primària i un 10% sense estudis.
El 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys
En una roda de premsa oferta aquest dijous al matí, el Ministeri ha detallat que el 81% dels sol·licitants tenen menys de 45 anys. L'11,1% tenen menys de 15 anys; el 17% tenen entre 16 i 24 anys; el 31,3% tenen entre 25 i 34 anys; el 21,6% tenen entre 35 i 44 anys; l'11,9% tenen entre 45 i 54 anys; el 5,2% tenen entre 55 i 64 anys; i l'1,9% tenen més de 65 anys. El govern espanyol considera que la regularització representa "una fita" en la política migratòria i el resultat “d'un treball col·lectiu” del qual assegura que es pot sentir "molt orgullós".
El Suprem proposa dur la regularització al TJUE
El termini per participar en el procés de regularització extraordinària s'ha tancat aquesta setmana. Segons el govern espanyol, aquestes xifres evidencien la necessitat d'impulsar un procediment d'aquest tipus. “Centenars de milers de persones que ja resideixen aquí, però que ho feien amb por i sense drets, ara poden afrontar el futur amb il·lusió i esperança”, ha assenyalat Saiz en un vídeo difós als mitjans de comunicació. Ha concretat que en aquests moments ja hi ha més de 608.000 expedients en tramitació, l'equivalent a gairebé el 52% de totes les sol·licituds presentades. L'executiu destaca que aquest és un indicador rellevant perquè l'admissió a tràmit del procediment comporta ja la concessió d'un permís provisional de residència i treball a tot el territori estatal.
Aquestes xifres arriben pocs dies després que el Tribunal Suprem proposés dur al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aquesta regularització extraordinària d'immigrants. L'alt tribunal planteja a les comunitats autònomes que la van recórrer, el País Valencià i l'Aragó, que es pronunciïn sobre la procedència de formular una qüestió prejudicial al TJUE, en entendre que la mesura aprovada pel govern espanyol pot col·lidir amb la normativa europea. Al respecte, cal tenir en compte que les dues providències han estat dictades abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per aquestes dues autonomies.
El govern espanyol reivindica els efectes de la regularització sobre el mercat laboral
Paral·lelament, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha defensat que la regularització extraordinària d'immigrants ja comença a tenir efectes positius en el mercat laboral, especialment en sectors amb manca de mà d’obra com la construcció i els serveis. Segons ha afirmat, la mesura facilita la incorporació de treballadors, aflora la realitat del mercat de treball i incrementa els ingressos públics a través de les cotitzacions socials.
Cuerpo ha vinculat aquests efectes a les dades d’ocupació del juny, que reflecteixen un nou màxim històric de més de 22,4 milions d’afiliats a la Seguretat Social amb 128.523 afiliats més. També ha assegurat que la regularització permetrà orientar millor les persones desocupades cap als sectors amb més demanda de treballadors i s’ha mostrat convençut que el procés superarà els recursos presentats per Vox i diverses comunitats autònomes, ja que, segons ha defensat, s’ha impulsat amb totes les garanties jurídiques.