És l'excepció. La conferència de presidents celebrada aquest dimecres ha deixat Catalunya com l'única comunitat que ha aplicat restriccions dures per intentar frenar la sisena onada de la covid-19. Cap de les 16 autonomies restants ha adoptat mesures restrictives similars a les que ha anunciat aquesta setmana el Govern de Pere Aragonès. Els líders autonòmics han aprofitat les rodes de premsa posteriors a la trobada dels caps de govern per aplaudir o criticar la gestió de l'executiu espanyol, però no pas per comunicar noves restriccions.
En aquest sentit, cal escoltar la petició que ha fet el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno: "Que la incidència acumulada deixi de ser el principal indicador per adoptar mesures i que es tingui en compte la pressió hospitalària". Dins d'aquest discurs és on pot entrar l'estratègia de la Generalitat, ja que Catalunya és el territori amb la segona pitjor taxa d'ocupació de les UCI per 100.000 habitants (4,91 punts, només per darrere de Balears -5,29) i l'autonomia amb el percentatge més gros de llits de l'UCI ocupats (més del 30%), d'acord amb les últimes xifres del Ministeri de Sanitat.
Madrid i Aragó
La resta de comunitats, amb la pressió hospitalària més controlada, han descartat adoptar restriccions tan dures com les que pretén aplicar el Govern. En aquesta mena de moviment contra les restriccions, el lideratge el té la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP), que després de la conferència de presidents ha rebutjat tant el retorn de les mascaretes, com els rastrejadors militars i els tancaments de la població. "Sí a la llei de pandèmies, als fons covid, a les vacunes, als tests, als contractes sanitaris i a l'autocura", ha resumit Ayuso en una piulada.
En aquesta línia s'emmarca el president aragonès, el socialista Javier Lambán, que ha considerat que l'ús de la mascareta a l'exterior "no és necessari". En canvi, sí que veu necessari aplicar restriccions noves que ja està intentant pactar amb altres comunitats. Igualment, estem parlant d'unes mesures encara sense concretar, que s'aplicaran després de Nadal i que seran "ponderades i equilibrades", per tal de no perjudicar ni l'economia ni els hàbits dels ciutadans.
Castella i Lleó, Andalusia, Castella la Manxa i País Valencià
Les crítiques cap a la gestió de l'executiu de Pedro Sánchez també han arribat per part del president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco (PP), que s'ha queixat del fet que hi hagi "17 respostes diferents" arreu de l'Estat. Igualment, ha assegurat que no imposarà restriccions addicionals, com reduir els aforaments. Ha sorprès la posició del president andalús, Juanma Moreno (PP), que ha donat suport al retorn de les mascaretes. Igualment, s'ha afegit al discurs d'Ayuso i ha demanat una llei de pandèmies, l'accés als fons covid i més recursos per la sanitat.
El president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page (PSOE), ha sigut tal vegada el més proper al president Pere Aragonès. Com la majoria de caps de govern, ha insistit en el fons covid i ha posat sobre la taula "dràstiques decisions en les fronteres amb Espanya i entre comunitats si la situació es posa més difícil". Tot i això, no es planteja restriccions, com tampoc se les planteja el president de la Generalitat valenciana, el socialista Ximo Puig, que com a molt ha apostat per una extensió del passaport covid. Ha defensat que no calen "les restriccions del 2020" i que la gent necessita "oxigen" per Nadal.
Galícia, País Basc, Extremadura i Navarra
Per la seva banda, el president gallec, el popular Alberto Núñez Feijoo, s'ha sumat a Mañueco i ha criticat la manca d'una "resposta comuna". Igualment, no ha anunciat restriccions i només ha demanat més personal sanitari, intensificar proves diagnòstiques i recuperar el fons covid. En aquesta línia, el lehendakari basc, Iñigo Urkullu (PNB), també ha demanat una estratègia conjunta: relativament pròxim a Aragonès, ha demanat limitar aforaments i horaris en els comerços i la restauració. Això no obstant, de moment no implantarà cap mesura restrictiva.
Tampoc ha anunciat restriccions el president extremeny, Guillermo Fernández Vara (PSOE), que s'ha alineat amb Sánchez i ha demanat més esforços en la vacunació. Quelcom que també ha sol·licitat la presidenta del govern de Navarra, la socialista María Chivite, que en el seu cas l'únic que farà ara és ampliar l'exigència del certificat covid.
Cantàbria, Canàries, Balears i Astúries
La decisió del president espanyol també ha rebut el suport del president càntabre, el regionalista Miguel Ángel Revilla, que ha celebrat l'impuls a la tercera dosi de la vacuna i s'ha abstingut de presentar mesures restrictives. El president de Canàries, Ángel Victor Torres (PSOE), ha aplaudit la iniciativa de recuperar la mascareta, sense anunciar restriccions. Tampoc ha anunciat restriccions el Govern balear (PSOE).
Finalment, el president en funcions asturià, el socialista Juan Cofiño, ha celebrat les conclusions de la conferència de presidents i ha anunciat que presentarà restriccions, però que en cap cas seran desproporcionades ni tindran un gran efecte ni en la vida ni en l'economia de la comunitat. Una de les mesures que es volen implantar és l'ampliació del passaport covid.
Imatge principal: La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, assisteix a la conferència de presidents de manera telemàtica / @IdiazAyuso