Catalunya pot esdevenir l'única qüestió insalvable perquè PSOE i Podemos arribin a un acord per a la investidura d’un nou president del Govern espanyol d’esquerres.

A hores d’ara, no sembla que aquest problema es pugui desencallar. Els barons socialistes, i la mateixa direcció del PSOE, ja han reiterat fins a la sacietat que “amb la unitat d’Espanya no s'hi juga”.

Des de Podemos tenen tota una sèrie de factors darrere seu, com la importància de les confluències litorals i l'efecte Colau, que també impedeixen fer-se enrere en aquesta promesa. Tot i que avui el líder de Podemos, Pablo Iglesias, hagi remarcat que el “més urgent” és que el nou Congrés respongui a la situació “d’emergència social”, ha insistit en què no renuncia a la defensa de la unitat d’Espanya des de la “democràcia”, en referència al referèndum a Catalunya.

L'única trava

Tant en l’escenari que Podemos cedís en la seva demanda d’un referèndum per a Catalunya, com en l’escenari que el PSOE reconsiderés la seva negativa a acceptar-lo, les majories necessàries perquè Pedro Sánchez fos investit podrien existir.

En el primer cas, en segona votació (majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra) amb els 90 vots socialistes, els 69 de Podemos i l'abstenció dels 40 de C's. En el segon, obtindria els 90 socialistes, els 69 de Podem, i, possiblement, els d'ERC i DiL, amb els quals obtindria la majoria absoluta en primera votació (exactament 176 escons) o bé (més probable) en segona.

Avui, el líder de Ciutadans a Madrid, Ignacio Aguado, ha assegurat que si la formació d’Iglesias fes marxa enrere amb el referèndum, el seu partit “es plantejaria l’abstenció” en el ple d’investidura. Això atorgaria, en segona ronda, més vots favorables que contraris.

Per la seva banda, el cap de llista de DiL, Francesc Homs, ha assegurat avui que només descarten la investidura de Rajoy, deixant oberta la possibilitat de fer-ho amb Sánchez.

Estat del benestar

La coincidència o facilitat per arribar a acords en altres aspectes és més plausible. De fet, el PSOE ha posat avui sobre la taula els seus vuit punts fonamentals per a una hipotètica negociació de la investidura del seu candidat, Pedro Sánchez, que no s'allunyen de les idees de Podemos.

El que vertebra la declaració d'intencions és la "reconstrucció" de l'Estat de benestar amb la derogació de pràcticament totes les mesures de calat que ha tret endavant el PP com ara la llei Wert. Tant Podemos com PSOE es van comprometre a paralitzar-la i derogar-la immediatament. Ambdós coincideixen en el fet que cal convocar la comunitat educativa per tirar endavant una llei que generi més consens, així com la necessitat de fer-la laica i gratuïta.

També hi ha punts de contacte pel que fa a la creació de rendes garantides. L'Ingrés Mínim Vital (IMV) proposat pels de Pedro Sánchez pot trobar punts de contacte amb la "Llei 25 d'emergència social" que Iglesias ha posat com a línia vermella per donar suport a un govern, amb l'objectiu de perseguir la pobresa.

Reforma laboral

Tant els socialistes com els podemistes coincideixen que el principal a fer en matèria laboral és derogar la reforma que va impulsar i aprovar gràcies a la seva majoria absoluta el PP. Pablo Iglesias ha reivindicat durant tota la campanya que provoca "temporalitat" i "precarietat", uns adjectius que també han utilitzat enormement des de les files socialistes.

Encara que en un principi el programa electoral del PSOE no n'inclogués la derogació "total", uns termes que rebutjava l'ala més liberal encapçalada per Jordi Sevilla, una esmena presentada precisament per la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, en va fer canviar la formulació per incloure-hi aquest adjectiu. Díaz assegurava que està creant "llocs de feina precaris, salaris baixos i acomiadaments barats".